Tossanatura

Aturar la dessalinitzadora de Blanes estalvia 1,5 milions

2012-02-08T12:33:00.004+01:00

Els beneficis econòmics són anuals per suspendre el funcionament de la planta sis mesos

El conseller Recoder garanteix l'abastament d'aigua als municipis de la Selva així com el cabal del Ter

L'aturada de la dessalinitzadora de la Tordera, ubicada a Blanes, permetrà un estalvi anual d'un milió i mig d'euros, segons la Generalitat de Catalunya. Les activitats en aquesta planta es van aturar el novembre passat i no es tronaran a reprendre fins a la Setmana Santa, en un cicle que s'anirà repetint.

La situació de la dessalinitzadora de Blanes va arribar ahir al Parlament. En una resposta parlamentària, Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, va explicar que l'aturada permetrà “una reducció notable del cost d'explotació” i que, en cap cas, això “afectarà el compliment dels compromisos de retorn del cabal del Ter”. D'altra banda, Recoder també va anunciar que l'ACA està redactant el projecte per treure de l'espai les instal·lacions que van restar en desús després de l'ampliació.

El conseller va assenyalar que la mesura s'havia adoptat perquè els pous i aqüífers són “suficients per abastir la demanda de la població” durant tots aquests mesos. La previsió del govern és que la dessalinitzador es torni a posar en servei coincidint amb les primeres onades de turistes de Setmana Santa, per “aportar els complements de cabals necessaris” i cobrir la demanda.

La dessalinitzadora abasteix el sud de la Selva (Tossa, Lloret i Blanes) i el nord del Maresme. El conseller de Territori va afirmar que l'aturada “no afectarà l'abastament dels diversos municipis de la Selva”, ni tampoc els usos agrícoles i industrials, perquè els camps i empreses de la zona “aprofiten sempre l'aigua de l'aqüífer”. Recoder va detallar que, durant els mesos que la planta estigui aturada, l'empresa que explota la dessalinitzadora rep 83.392,79 euros al mes, corresponents a les tarifes fixes per manteniment. Per contra, però, el govern manté que aquest nou règim de gestió –en què la planta no funciona durant més de mig any– “permetrà una reducció notable del cost d'explotació, de prop d'1,5 milions d'euros anuals”.

En el marc de la mateixa resposta parlamentària, Recoder va explicar que l'aturada no afectarà el compliment dels compromisos de retorn del cabal del Ter. “L'ACA preveu disposar de reserves suficients al sistema d'abastament Aigües Ter Llobregat per continuar complint el que preveu la llei”, va afegir-hi, per refermar el seu discurs.

LA FRASE

L'aturada de la dessalinitzadora no afectarà l'abastament dels municipis de la Selva

Lluís Recoder, Conseller de territori

*Imatge de la dessalinitzadora de la Tordera, situada al municipi de Blanes

Font: Diari de Girona

De nou a la Mar Menuda

2011-12-22T23:06:00.002+01:00

Publicat al Blog del GROC

http://blog.opistobranquis.org/2011/12/de-nou-la-mar-menuda.html

El Reig, el bolet d'or

2011-12-04T18:49:00.001+01:00

El reig (Amanita caesarea), és un dels bolets més cars i més apreciats que hi ha a Catalunya.

*Reig (Amanita caesarea) al Massís de Cadiretes.

El barret, de color ataronjat, pot medir entre 8 i 20 centímetres de diàmetre. De jove, té forma hemisfèrica, i pot estar emboltat per una membrana blanca. A mesura que es va fent vell, el barret, va quedant més aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat.

La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit.

*Reigs (Amanita caesarea) Recollits al Massís de Cadiretes.
Podem observar les característiques del barret en diferents etapes

L'himeni, presenta una estructura laminar, amb les làmines molt juntes i lliures, de color groc.

El peu, és separable i cilíndric. Mesura aproximadament de 6-15 x 2-3 cm. Ple, de color groc viu, amb un anell estriat de color groc. La volva, generalment bilobulada, és membranosa, blanca, i embolcalla la base del peu.

*Reig (Amanita caesarea) Recollit al Massís de Cadiretes.
Podem observar les característiques de l'himeni i el peu, amb l'anell i la volva

És considerat un bolet propi de climes mediterranis. És un fong micorrizogen que viu en boscos tèrmics de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers. Creix en llocs nets i il·luminats orientats a llevant, amb clara preferència pels sòls silícics i saulosos. Fructifica des de la primavera fins a començaments de la tardor. És poc comú, però localment abundant; es troba a la terra baixa. Difícil de trobar per sobre els 800 m d’altitud.

Hi ha cert perill de confusió amb el tòxic Amanita muscaria, que té el barret d'un vermell viu, cobert de nombroses granulacions de color blanc, les làmines blanques. Aquesta confusió és més fàcil que es produeixi si abans ha plogut i, en rentar-se la cutícula, ha quedat descolorida i ha perdut les granulacions. També es pot confondre amb Amanita phalloides, de color verd oliva groguenc, molt tòxica.

*Amanita phalloides i Reig (Amanita caesarea), al Massís de Cadiretes.
Podem observarla diferència de color.

Per sort per nosaltres, el massís de l'Ardenya, és un dels millors indrets on pot crèixer aquest bolet.

Aquí un deixo l'enllaç d'un interessant article d'opinió que parla del reig i l'Ardenya: El Reig, el bolet d'or

CiU denuncia que el consistori renuncia a una zona verda ´a canvi de diners´

2011-11-05T18:18:00.000+01:00

El grup municipal de CiU de Tossa de Mar, a l'oposició a l'Ajuntament, assegura que l'equip de govern (TU, PSC) ha renunciat a una zona verda a "canvi de diners". La formació política afirma en un comunicat que l'Ajuntament ha eximit un promotor d'urbanitzar una zona verda, Horta Perot, a canvi de diners a través d'una resolució presa per Junta de Govern Local el mes de setembre.

I afegeix que quan CiU governava en el darrer mandat sempre s'havia negat a l'oferta a causa de "la seva manifesta il·legalitat" i critica que el nou equip de govern hagi tardat "tres mesos a acceptar-la". Per tot això, el grup de CiU ha impugnat la decisió presentant un recurs en contra i assegura que s'està plantejant denunciar els fets davant les autoritats urbanístiques de la Generalitat.

Font: Diari de Girona

L'aturada de la dessalinitzadora genera inquietuds a la Selva

2011-11-04T18:08:00.002+01:00

L'alcalde de Lloret, Romà Codina, creu que haurà de repercutir en una rebaixa del rebut de l'aigua

L'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, s'afegeix a les crítiques per la manca d'informació

Els alcaldes de Blanes i Tossa de Mar, Josep Marigó (PSC) i Gisela Saladich (TU), van criticar ahir l'actuació de l'ACA en l'aturada de la dessalinitzadora, sobretot per la manca d'informació i per la seva actuació “unilateral”, mentre que l'alcalde de Lloret de Mar, Romà Codina (CiU), va dir que creu que l'aturada hauria de repercutir en la rebaixa del rebut de l'aigua. “Al rebut hi ha una part que són els costos de la dessalinitzadora, aquesta és la pregunta que plantejaré a la reunió que tinc prevista”, va dir Codina.

Aquests són els tres municipis de les comarques gironines afectats per l'aturada, però de moment –i tret de la pregunta més pràctica que es fa Codina– els alcaldes estan més molestos per les maneres de fer de l'Agència Catalana de l'Aigua que no pas per problemes d'abastiment, ja que no se'n preveuen per ara. “De moment estirarem dels pous, i no hi ha problema perquè ha plogut i hi ha aigua”, va dir l'alcalde de Lloret.

L'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, va manifestar que de moment està tranquil·la, perquè amb els pous del municipi ja en fan prou. “Ens han dit que no hi ha perill i sembla que per Setmana Santa tornarà a funcionar la dessalinitzadora, però estem emprenyats perquè ens hem assabentat de tot plegat pels diaris, no perquè ens hagin avisat des de l'ACA”, diu Saladich, que afegeix que d'escrit explicant la situació a l'Ajuntament “no n'ha arribat ni un”.

Josep Marigó va reiterar la seva crítica, en termes semblants als de Saladich, però va dir que el problema no són els aqüífers, sinó la possibilitat que hi hagi un imprevist: “Amb els pous que tenim, si s'espatlla una bomba n'hem de tenir de reserva, per això ens hem començat a espavilar per buscar uns altres punts d'extracció d'aigua”. Marigó també vol garanties que, efectivament, per Setmana Santa es tornarà a engegar la dessalinitzadora: “Que sigui veritat, que després no ens diguin que no poden, hem de tenir garanties que a l'estiu tindrem aigua”, exposa l'alcalde de Blanes.

La queixa d'ERC

El grup parlamentari d'ERC va denunciar ahir que l'aturada pot impedir el retorn del cabal d'aigua al Ter. “Deixar sense funcionar aquesta instal·lació pot suposar un argument nou per impedir el retorn dels cabals d'aigua al Baix Ter, que fins ara s'estan transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona.” ERC preguntarà al govern sobre els efectes de l'aturada.

LA FRASE

Ens hem assabentat de l'aturada per la premsa, perquè de l'ACA no ens ha arribat res

Gisela Saladich

alcaldessa de Tossa de mar (TU)

L'ACA diu que el cànon serà menor

L'ACA assegura que la dessalinitzadora funcionarà en èpoques de creixement puntual de la demanda a la zona de l'Alt Maresme i la Selva Marítima, com ara Setmana Santa o estiu. Fonts de l'agència, a més, especifiquen que el cànon que paguen els usuaris per obtenir aigua dessalinitzada serà més petit “perquè el consum d'aquesta aigua també ho serà”. Es calcula, segons les mateixes fonts, que es tractaran uns 7 hm³ anuals, quan habitualment eren 10 hm³. Tot i això, alguns alcaldes del Maresme ja han manifestat el desacord amb la decisió de l'ACA de tancar la dessalinitzadora. Xavier Amor (PSC), de Pineda, i Valentí Agustí (PSC), de Palafolls, han mostrat preocupació perquè el subministrament d'aigua potable es pugui veure afectat en algun moment.

Font: El Punt

Visita tècnics xinesos per saber com es fa l'aprofitament de l'aigua regenerada a Tossa

2011-10-24T19:08:00.000+02:00

Tossa de Mar és pionera en aquest àmbit

Una desena de tècnics d'alta qualificació de tres institucions xineses han visitat aquest matí Tossa de Mar per conèixer de primera mà com funciona la xarxa d'aprofitament d'aigua regenerada de la població.

La desena de tècnics provenien del Ministeri de Medi Ambient xinès; de l'Agència de conca del riu Yangtze, el més gran de Xina i un dels més grans del món; i de l'Agència de conca del riu Huang.

El motiu de la visita és la participació en un programa universitari de tractament d'aigües que permet intercanviar experiències en la gestió de les xarxes d'aigua regenerada. Aquest programa els ha portat a interessar-se per veure les instal·lacions de Tossa, ja que són exemple a nivell mundial.

També han aprofitat per visitar les instal·lacions de Lloret de Mar.

*Visita dels tècnics del Ministeri de Medi Ambient Xinès

Font: http://www.tossademar.cat/notapremsa/

Notícia relacionada: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/10/29/tossa-xinesos-sinteressen-laigua-regenerada/525643.html

Tossa Antitaurina

2011-10-03T20:57:00.000+02:00

Aqui us deixo un recull de notícies i entrevistes relacionades amb Tossa i la prohibició deles curses de toros, publicades avui al Diari de Girona:

«La prohibició de les corrides es va tractar amb tranquil·litat absoluta»

Gisela Saladich, alcaldessa de Tossa de Mar i exregidora de governació

Gisela Saladich era regidora de Governació quan l'Ajuntament va aprovar la prohibició de les corrides de toros a Tossa.

Per què van decidir prohibir les corrides a Tossa?

Tot i que Tossa de Mar no tenia plaça de toros, ja que només havíem utilitzat places mòbils, la Societat Protectora d'Animals del municipi lluitava perquè es deixessin de celebrar corrides. Així, l'Ajuntament va decidir sumar-se a aquesta reivindicació declarant la població com a antitaurina i aprovant l'ordenança en defensa dels animals. També es van fer unes jornades, per debatre sobre els drets dels animals, que van aconseguir un ressò internacional.

Quina va ser la resposta de la gent davant la prohibició de les curses de braus?

Mai es va arribar a una situació límit i sempre es va tractar el tema amb una tranquil·litat absoluta. Les persones van ser molt correctes mostrant la seva opinió, favorable o no, sobre la mesura presa per l'Ajuntament. Però l'ordenança sempre es va respectar adequadament.

Tot i això, quin va ser l'origen de l'enfrontament amb un repartidor de publicitat l'any 1990 i que va acabar en un judici?

El fet és que hi havia agències de publicitat que es dedicaven a anunciar les corrides de toros pels diferents municipis. Però Tossa de Mar va prohibir aquesta pràctica a través de l'ordenança aprovada. Per això, un dia es va demanar a un repartidor que no podia circular pels carrers del municipi amb el cotxe que anunciava curses de braus. Però el treballador va posar una denúncia a l'Ajuntament per haver-lo fet fora de Tossa, segons ell, de males maneres. Tot i que des del consistori simplement es va complir amb l'ordenança que ja s'havia aprovat uns mesos enrere.

Com es viu des de Tossa la prohibició definitiva de les corrides de toros a Catalunya?

Nosaltres continuem amb la nostra línia i l'ordenança en defensa dels animals es manté vigent. Perquè tot i els canvis d'equip de govern, cap partit ha modificat la prohibició de les corrides. Però ens alegra saber que vam ser el primer municipi antitaurí i que altres poblacions s'han sumat a la iniciativa.

Font: Diari de Girona
Quan encara hi havia corrides a les comarques gironines

Sis anys enrere Olot va celebrar la darrera cursa de toros de tota la demarcació. Ara les places de braus són la seu de nous projectes

La prohibició de les corrides a Tossa de Mar l'any 1989 es va estendre ràpidament a altres municipis de les comarques gironines. El primer a seguir amb l'exemple de Tossa va ser Figueres, que, el 20 d'agost de 1989, ja va celebrar l'última cursa de braus a la plaça de la ciutat. La decisió que es va prendre a la capital de l'Alt Empordà va rebre opinions de tot tipus. D'una banda, entitats internacionals ja havien reclamat repetidament que no es fessin més corrides a Figueres. De l'altra, la penya taurina del municipi va recollir fins a 2.000 firmes demanant el retorn de les curses de braus a aquesta població. Però Figueres no va fer marxa enrere a la situació i, per tant, la plaça de toros no va tornar a acollir cap més corrida. Tot i això, l'emplaçament ha quedat inoperatiu durant tots aquests anys. Tot just fa unes setmanes que l'Ajuntament de Figueres va engegar la licitació del complex esportiu que es preveu que ocupi la plaça de braus del municipi d'aquí a un temps.

La resta de poblacions de les comarques gironines que van se?guir amb la tendència engegada per Tossa de Mar van ser Palafrugell, la Vajol i Vilamacolum, que l'any 1991 també es van declarar municipis antitaurins. El 1997 s'hi va afegir Calonge i no va ser fins el 2004 que es va tornar a activar la prohibició de fer servir animals. L'Ajuntament de Ripoll, que havia acollit places de toros mòbils, va sumar-se a l'aprovació de l'ordenança, tot seguit d'altres municipis de la demarcació, com Olot i Banyoles. En el cas d'Olot, la prohibició va comportar nombroses manifestacions en defensa de la continuïtat de les corrides però, finalment, l'1 de maig de 2005 se celebrava l'última cursa a la plaça del municipi. D'aquesta manera, Olot va acollir la darrera corrida que es va celebrar a les comarques gironines. La capital de la Garrotxa estudia ara la possibilitat d'utilitzar la plaça de toros com a espai d'acollida d'esdeveniments culturals i lúdics.

La situació a la resta de places de toros de les comarques gironines segueix la mateixa línia, amb la projecció de noves infraestructures. A Girona l'última corrida va tenir lloc el 15 d'agost de 2004 i actualment s'ubica en aquest espai el futur edifici de l'Audiència que encara està en obres. En canvi, Lloret de Mar, que també va celebrar la darrera cursa de braus l'any 2004, ha construït un aparcament al lloc que havia ocupat anteriorment la plaça de toros. L'altre municipi de la Costa Brava, que també va acabar enderrocant el seu emplaçament destinat a les curses de braus, va ser Sant Feliu de Guíxols.

La fi de l'etapa daurada

La situació de les places de toros de les comarques gironines contrasta, radicalment, amb el panorama que es vivia fa uns anys a la demarcació perquè, a finals del segle XIX, municipis com Olot, Figueres o Girona van esdevenir pioners a l'Estat espanyol. Aquestes poblacions van ser de les primeres a tenir una plaça de braus permanent. Concretament, Olot va ser el primer municipi de la província de Girona que va disposar d'un emplaçament fix destinat a les corrides, a partir de l'any 1859. En canvi, un segle més tard, durant l'última dècada del segle XX, Tossa de Mar es convertia en el primer municipi antitaurí de tot l'Estat espanyol. Una situació que va acabar amb les aprovacions de les ordenances dels ajuntaments en defensa dels animals. Riudarenes, Vilabertran i Fornells de la Selva van ser dels darrers municipis a tirar endavant la prohibició. L'últim de les comarques gironines va ser Palamós, quan l'any 2008 es va declarar en contra de l'activitat taurina. Tot i això, el punt i final dels toros a Catalunya va arribar definitivament el juliol de 2010, amb l'aprovació del Parlament. Un llarg recorregut que va començar a Tossa de Mar l'any 1989 i que va acabar fa just una setmana a la plaça La Monumental de Barcelona de la mà dels toreros José Tomás i Serafín Marín.

Font: Diari de Girona

Esdeveniments pioners que van arrelar més enllà de les fronteres de Tossa

La prohibició de les corrides a Tossa de Mar a partir del 1989 i la celebració de les jornades en defensa dels animals l'any 1990, van ser dos esdeveniments que van marcar tendència. Alguns municipis propers com Palafrugell, la Vajol i Vilamacolum van aprovar el 1991 deixar de fer servir animals en espectacles. En la mateixa línia les illes Canàries van prohibir les corrides de toros el mateix any. En canvi, França va començar a augmentar l'oferta d'espectacles de toros.

Font: Diari de Girona

Tossa de Mar: l´escenari d´una pel·lícula amb toros

L'any 1951 es va estrenar la pel·lícula Pandora y el holandés errante. El film, que es va enregistrar a Tossa de Mar el 1950, estava protagonizat per la reconeguda actriu Ava Gardner. Per això el municipi té una estàtua de Gardner en reconeixement a la seva trajectòria i després d'haver estat a Tossa pel rodatge. L'argument de la pel·lícula presenta la vida de Pandora Reynolds (interpretada per Gardner), una dona molt bella que tenia tres homes enamorats d'ella: un pilot, un arqueòleg i un torero. Mario Cabré era qui representava el torero.

La pel·lícula, al llarg del temps, ha acumulat unes quantes curiositats. Una de les més evidents fa referència a Tossa de Mar, on es va rodar el film fa més de 60 anys. El municipi és l'escenari de la majoria de l'argument de Pandora y el holandés errante quan, precisament, la pel·lícula disposa d'un torero com a personatge. Es produeix així una paradoxa, tenint en compte que Tossa de Mar va ser el primer municipi antitaurí de l'Estat espanyol i, per contra, va acollir la gravació d'una pel·lícula amb un torero.

Fins i tot es va haver de fer una part de l'enregistrament del film a Girona, ja que Tossa mai ha tingut una plaça de toros. Per això es va haver de desplaçar el rodatge fins a la capital de província, per poder gravar una corrida de braus. Finalment, l'última curiositat que va sorgir després de l'enregistrament de la pel·lícula va ser el possible romanç, nascut a Tossa, entre Ava Gardner i Mario Cabré.

Font: Diari de Girona

Telm Zaragoza, alcalde de Tossa i defensor d´animals

Telm Zaragoza era alcalde de Tossa de Mar quan el municipi va aprovar la prohibició de les corrides de toros l'any 1989. Zaragoza sempre va ser partidari de defensar els drets dels animals i, per això, la població de la Selva es va acabar convertint en un indret pioner, durant la dècada de 1990, sobre les iniciatives protectores de les bèsties. Precisament, l'ordenança que va aprovar Tossa de Mar el 1989 es va estendre arreu de Catalunya i fins i tot va arribar a les illes Canàries a mesura que passaven els anys.

Així, Tossa va convertir-se en el primer municipi antitaurí de l'Estat espanyol, en l'espai d'acollida d'unes jornades inèdites per debatre la utilització dels animals i va tenir un dels primers centres de recollida per a bèsties abandonades. Tot plegat va significar un ressò estatal i internacional per Telm Zaragoza. També l'Ajuntament de Tossa de Mar va obtenir diverses mostres de suport per les decisions preses.

Telm Zaragoza va ser alcalde de Tossa de Mar, sota les sigles de Convergència i Unió, durant dues etapes. De 1987 a 1991 i de 1993 a 1999. Les decisions polítiques de Zaragoza que es destaquen al municipi són, a part de la prohibició de les corrides, la implantació dels contenidors marins, la millora de les carreteres o la creació de la llar d'infants de Tossa. Telm Zaragoza va morir el març de 2004 a l'edat de 80 anys. Una de les frases que es recorden de l'alcalde és que sempre afirmava que "tot ho he fet per Tossa".

Font: Diari de Girona

Tossa, bressol d´antitaurins

L'Ajuntament va aprovar l'any 1990 per unanimitat la prohibició de les corrides i de la publicitat taurina

L'ORIGEN DE LA PROHIBICIÓ Fa just una setmana que Serafín Marín tallava les últimes orelles d'un toro a Catalunya. La Monumental de Barcelona acollia la darrera corrida després que el Parlament de Catalunya aprovés la prohibició definitiva d'aquest espectacle. Però l'origen del moviment en defensa dels toros va néixer fa més de 20 anys a Tossa de Mar, que es va convertir en el primer municipi antitaurí de l'Estat.

Sorprenent però cert. Tossa de Mar va ser el primer municipi de l'Estat espanyol que va prohibir les corrides de toros. El ple de l'Ajuntament va aprovar a finals de l'any 1989 per unanimitat, amb els vots de CiU i el PSC, la declaració de població antitaurina. Això suposava la prohibició definitiva de les corrides de toros a Tossa de Mar, a part de no permetre la publicitat que promocionés aquest espectacle. L'ordenança sempre s'ha mantingut vigent al llarg d'aquests anys i, malgrat els canvis d'equip de govern al municipi, mai s'ha fet marxa enrere davant d'aquesta declaració en defensa dels toros. Així, Tossa de Mar s'ha convertit en la població pionera de la finalització de les corrides a l'Estat espanyol. Molts anys abans que els ajuntaments prohibissin utilitzar animals en espectacles i que el Parlament tirés endavant la ILP per acabar amb les curses de toros arreu de Catalunya.

Quan el ple de Tossa de Mar va aprovar la declaració de municipi antitaurí l'any 1989, l'alcalde d'aquell moment, Telm Zaragoza, va defensar la decisió afirmant que "les places de toros estan en decadència, els joves no creuen en aquestes animalades i els estrangers hi estan cada vegada més en contra". Zaragoza va assegurar fa més de vint anys que "els braus estan antiquats perquè ja ens trobem a Europa i aquestes formes d'actuació pública només serveixen per fer-nos retrocedir al temps dels romans". En aquest sentit, Tossa de Mar va rebre l'any 1989 més de 3.000 adhesions internacionals que donaven suport a la declaració del municipi per prohibir les corrides de toros. Per això l'alcalde va assenyalar en el seu moment que "és lamentable que Espanya no tingui una altra cosa per ensenyar a Moscou, sobre la cultura espanyola, que una cursa de toros".

Defensors dels animals

La prohibició de les corrides el 1989 no va ser l'únic pas endavant que va fer Tossa de Mar en la defensa dels animals. Deu anys abans, el 1979, Tossa també va ser el primer municipi de l'Estat espanyol que va aprovar una ordenança reguladora dels drets dels animals i, al cap de cinc anys, va construir un refugi per a animals abandonats. En aquesta línia, la població va organitzar el maig de 1990, uns mesos després de prohibir les corrides de toros, unes jornades pioneres per debatre sobre la defensa dels animals i que van servir per demanar al Parlament europeu que desbloquegés la Llei antitaurina. Per tirar endavant totes aquestes iniciatives, l'Ajuntament va comptar amb el suport de la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tossa de Mar.

Però la defensa aferrissada dels animals, per part del municipi de la Selva, no sempre va ser plàcida. A part del desacord d'alguns habitants de Tossa i de les poblacions veïnes davant la prohibició dels toros, el fet més polèmic sobre aquesta declaració es va produir el 10 de juliol de 1990, quan una persona estava repartint publicitat i entrades per a la plaça de braus de Girona. El treballador incomplia l'ordenança que havia aprovat el municipi uns mesos enrere ja que circulava amb una furgoneta que tenia publicitat de les corrides. Al cap de sis dies es va repetir la mateixa situació i la Policia Local va advertir de sancionar l'individu amb una multa de 50.000 pessetes. Davant d'aquesta amenaça, el treballador va prendre la decisió de denunciar l'Ajuntament de Tossa de Mar. El judici va acabar amb una condemna per a l'alcalde d'aleshores, Telm Zaragoza, la regidora de Governació, Gisela Saladich, i dos policies locals. L'Audiència Provincial de Girona va imposar 15.000 pessetes de multa als quatre acusats.

Font: Diari de Girona

Tossa i Lloret, exemples davant del món

2011-09-30T17:24:00.000+02:00

Una trentena de participants en un congrés sobre aigua reutilitzada que es fa a Barcelona van visitar ahir Tossa i Lloret

Van poder comprovar com s'aprofiten les aigües residuals per a usos públics com el reg

Barcelona ha estat escenari, aquesta setmana,de la vuitena edició de la conferència sobre reutilització de l'Associació Internacional de l'Aigua. En aquest camp, el Consorci de la Costa Brava –l'ens que gestiona l'abastament en alta al litoral gironí– és una de les entitats capdavanteres, ja que hi treballen des de l'any 1985, quan van organitzar unes primeres jornades sobre reutilització a Castell-Platja d'Aro.

Ha plogut molt des d'aleshores, fins al punt que durant el congrés s'ha evidenciat que la reutilització d'aigües residuals depurades amb usos potables és una de les poques sortides que tindran algunes zones i grans ciutats per garantir-se l'abastament. Esgotats els transvasaments i amb una dessalinització que multiplica el preu de l'aigua, l'aigua regenerada queda com l'alternativa més econòmica i plausible en un futur no gaire llunyà. Abans d'arribar a aquest punt, ja s'estan duent a terme iniciatives d'interès, com les que ha desenvolupat a Tossa i Lloret el Consorci de la Costa Brava amb l'ACA i els ajuntaments. Una trentena dels participants al congrés s'hi van desplaçar per veure en què consistien. A Tossa els van explicar com havien pogut recuperar el parc de Sa Riera gràcies al sistema de regeneració d'aigua que s'havia instal·lat a la depuradora, i després van anar fins a la Vila Vella, on arriba la xarxa específica d'aquesta aigua que serveix per netejar els carrers. I a Lloret van visitar els jardins de Santa Clotilde, que es reguen amb aigua regenerada. Les explicacions van incloure els beneficis ecològics i econòmics dels projectes, que han evitat sobreexplotar aqüífers o reduir la despesa en aigua.

*El grup de visitants provinents del congrés, ahir al matí seguint

les explicacions a la depuradora de Tossa de Mar

Font: El Punt

Vint anys de lluita popular

2011-09-26T17:55:00.000+02:00

Tossa va ser el primer municipi de tot l'Estat espanyol que es va declarar antitaurí, l'any 1989, quinze anys abans que ho fes Barcelona

L'abolició de les curses s'ha aconseguit mitjançant una iniciativa legislativa popular

La corrida d'ahir a la Monumental va tancar simbòlicament el procés de lluita antitaurina encetat a Catalunya fa més de vint anys. La prohibició definitiva arribarà l'1 de gener del 2012 amb l'entrada en vigor de la llei que aboleix les curses de braus aprovada al Parlament el juliol de l'any passat. Aquesta data serà el veritable punt final d'una llarga trajectòria que ha portat la societat catalana a prescindir del que per als seus partidaris és una tradició de segles i per als seus detractors una gran salvatjada.

Els inicis d'aquesta campanya d'arrel popular es remunten a l'any 1989 a Tossa de Mar. Aquesta localitat de la Costa Brava va ser la primera de tot l'Estat espanyol que es va declarar antitaurina. La iniciativa, rubricada pel ple, va ser de l'alcalde Telm Zaragoza a petició de l'activista d'Els Verds Pilar Taberner, que ja feia uns deu anys que promovia un moviment internacional contra la tauromàquia. Dos anys més tard s'hi van sumar la Vajol i Palafrugell i a partir de l'any 1997 les adhesions van ser constants fins a arribar a 71 municipis –l'últim, Begues– l'any 2010. Feia només un any –el 1988– que el Parlament havia aprovat la llei de protecció dels animals, que seria reformulada per primer cop el gener del 2007.

Barcelona no es va declarar ciutat antitaurina fins l'any 2004, quinze anys després de Tossa. La declaració institucional va ser aprovada pel ple el 6 d'abril, després d'una petició popular avalada per 245.000 signatures. La declaració antitaurina de la capital catalana va ser una fita important en la lluita contra la festa dels toros. Tant com la manifestació contra la festa taurina que va reunir unes 5.000 persones el 17 de juny del 2007 coincidint amb una cursa de braus a la Monumental. L'impuls definitiu, però, no es va donar fins l'any 2008, amb la constitució de la plataforma Prou!, que ha tingut un pes cabdal en la trajectòria cap a l'abolició. La plataforma, com recorda ara una de les seves integrants, Helena Escoda, no va partir de zero. “Ens vam agrupar set o vuit associacions animalistes de Catalunya perquè legalment s'havia de crear una associació per portar la petició al Parlament”, recorda. Durant dos anys la plataforma Prou! va tenir una activitat frenètica. El mateix 2008 van presentar al Parlament la petició perquè acceptés a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que tenia com a objectiu l'abolició dels toros. El novembre del mateix any la mesa del Parlament va acceptar la petició, supeditada a la recollida d'un mínim de 50.000 signatures. Fins al 6 de maig del 2009, Prou! va aconseguir recollir 180.169 firmes, més del triple de les requerides.

Els partidaris de la festa tampoc no es van quedar amb els braços plegats i el 16 de desembre del 2009 una sèrie de personatges públics, entre ells el cantant Jaume Sisa, l'actor Carles Flavià, el periodista Joan Barril i el pintor Miquel Barceló, que ha fet el cartell de l'última corrida, van signar un document a favor amb el lema Manifest de la Mercè per la Llibertat. No va servir per canviar res i dos dies més tard el Parlament admetia a tràmit la ILP en una sessió seguida per 130 periodistes de tot el món.

Finalment, el 28 de juliol de l'any 2010, el Parlament va aprovar per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions l'abolició de les corrides. La plataforma Prou! es va dissoldre mesos després en entendre que el seu objectiu –“posar fi a cinc segles de crueltat”– s'havia complert.

*Milers de manifestants van protestar a Barcelona contra els toros el 17 de juny del 2007

Font: El Punt

Capturen un voltor d´un metre d´alçada que atemoria els banyistes d´una platja de Tossa

2011-09-24T20:37:00.001+02:00

Entre dos policies l'atrapen amb una manta i el custodien a les garjoles de la comissaria fins l'arribada dels Agents Rurals

La platja d'Es Codolar de Tossa és un indret meravellós, tant pel que fa al seu encant com per les coses rares que de tant en tant hi passen. A Es Codolar s'hi poden trobar, sobretot a les nits, visons americans de mida considerable però la presència, ahir a la tarda, d'un voltor d'aproximadament un metre d'alçada i més de dos metres d'envergadura amb les ales esteses ja va anar més enllà de l'anècdota i va esdevenir motiu del pànic dels banyistes que aprofitaven el sol de la tèbia tarda de setembre.L'ocell, que és un voltor ibèric i tot just és una cria -els adults arriben a fer 120 centímetres d'alçada i la distància d'ala a ala frega els tres metres- va ser vist per primera vegada cap a les tres de la tarda a Es Codolar i els banyistes van avisar la Policia Local, va explicar el cap del cos Josep Sánchez. L'avalot causat per la seva presència va fer que el carronyaire aixequés el vol i marxés cap al camí de ronda. Cap allà es van dirigir dos agents, que en arribar van trobar-hi un grup de gent entre curiosa i atemorida, tot i que Sánchez va assegurar que no era especialment agressiu.

La primera vegada l'animal es va esmunyir de sota la manta amb què l'intentaven capturar però finalment els agents van aconseguir immobilitzar-lo tirant-s'hi a sobre. Un cop transportat des del camí de Ronda fins a l'entrada de Vila Vella pel carrer del Portal, on hi havia el cotxe patrulla, els dos policies van haver de demanar reforços perquè a penes podien moure el pes de l'animal per posar-lo dins del cotxe amb mampara i dur-lo a un lloc segur sense que els agents haguessin de patir per un cop de bec al cap.

Un cop a comissaria, el lloc obvi per mantenir-lo sa i estalvi sense posar en risc la integritat de ningú -segons van explicar testimonis el bec mesurava uns 20 centímetres- van ser les garjoles. El pres més particular que mai ha tingut la Policia Local de Tossa va presentar una mica de resistència a l'hora d'entrar-hi i en obrir les ales va quedar clar que l'espai era massa estret per a ell, però després d'algunes envestides contra els barrots la bèstia es va calmar i va romandre tranquil·la fins que, a mitja tarda, va passar a mans dels Agents Rurals, que el van dur a un centre de recuperació. L'animal, segons va indicar el cap de la policia tossenca, no presentava ferides visibles ni semblava malalt o desorientat, malgrat que es tracta d'una espècie -protegida i per a la qual hi ha plans de reintroducció controlada- que habita en alta muntanya i que en absolut és pròpia del litoral.

*El voltor s'estava a la tarda a una garjola de la policia local -que li quedava un xic petita- a l'espera que els Agents Rurals se'n fessin càrrec.

Font: Diari de Girona

Altres fotografies de l'animal:

Tossa sancionarà amb multes de fins a 750 euros pujar als arbres o sacsejar-los

2011-09-08T17:53:00.000+02:00

L'Ajuntament aprovarà avui una ordenança per conservar i classificar l'arbrat de la població

Pujar als arbres, sacsejar-los, arrabassar branques o fer gravats a l'escorça estarà sancionat amb una multa de fins a 750 euros a Tossa. L'Ajuntament aprovarà avui una ordenança per a la conservació de l'arbrat del poble amb aquestes i altres mesures. Entre d'altres, l'ordenança pretén controlar les plantacions que es facin a partir d'ara, ja que, durant molts anys, s'han plantat espècies poc adaptades a l'entorn de Tossa i que són grans consumidores de territori i recursos. En aquest sentit, l'ordenança regularà quines han de ser les espècies autòctones que s'han de plantar o tallar.

A més, l'ordenança classifica l'arbrat de Tossa en: privat, públic i singular. Pel que fa al públic, es deixa clar que cap ciutadà pot, per iniciativa pròpia, trasplantar, arrencar o tallar cap arbre que formi part de l'espai municipal. En aquest sentit, s'estipulen les sancions en lleus (fins a 750 €), greus (fins a 1.500 €) i molt greus (fins a 3.000 €). Així, seran infraccions lleus: pujar als arbres, sacsejar-los, arrabassar branques o fer gravats; Utilitzar-los per penjar cartells o anuncis; o abocar qualsevol tipus de líquid als escocells dels arbres. Seran greus: talar o podar arbres sense autorització, danyar un arbre per produir la mort o dificultar inspeccions. I finalment, serà molt greu: les infraccions a l'arbrat singular o talar arbres públics. També es farà una catalogació de l'arbrat singular.

Font: Diari de Girona

La història del gran tauró blanc de Tossa de Mar

2011-08-22T20:02:00.003+02:00

Ni que fos la pel·lícula Tauró (Steven Spielberg, 1975). Però el 19 de novembre de 1992 se'n va organitzar una de bona a Tossa de Mar. Uns pescadors van dir que havien vist un gran tauró davant les costes i, poc després, aquesta presència es va confirmar en aparèixer un gran tauró blanc, viu, si bé ferit, encallat a la platja Mar Menuda. Un animal d'entre sis i set metres. El tauró va morir poc després segurament per problemes hepàtics. En un primer moment les autoritats van dir que es tractava d'un tauró pelegrí i un cop l'animal no va donar senyals de vida es va transportar amb una rapidesa extraordinària cap a l'abocador controlat de Tossa (a la imatge). Posteriorment, les autoritats ja van dir de forma clara que es tractava d'un gran blanc. A les platges catalanes és freqüent l'aparició de taurons pelegrins encallats. A principis dels noranta del segle passat es van donar molts d'aquests casos. Però l'aparició a Tossa d'un gran blanc va posar sobre la taula una realitat: que aquest és present al Mediterrani, com a la gran majoria de mars. El gran blanc s'ha vist en aigües de Castelló, les illes Columbretes, Vinaròs, Mallorca, Menorca, Vilassar de Mar o Tossa de Mar.

Font: El Punt

Informació relacionada:

Fotografia dels fets:

Retall de premsa:

Article a Tossanatura:

http://tossanatural.blogspot.com/2008/09/taur-tossa-1992.html

Article a Iberianature:

http://www.iberianature.com/material/sharks_in_spain.htm

Vídeo:

Un incendi a Tossa crema fins a 3.000 metres de vegetació

2011-08-17T19:55:00.000+02:00

El foc el van poder controlar en pocs minuts 21 dotacions entre aèries i terrestres dels bombers

Un incendi forestal declarat ahir al migdia al terme municipal de Tossa de Mar va cremar fins a 3.000 metres quadrats de vegetació sense provocar víctimes, evacuats ni danys en vivendes, segons va confirmar el cos dels Bombers. El foc es va iniciar cap a dos quarts de dues del migdia a un quilòmetre de la Pedrera de Can Balmanya i es va estendre centenars de metres enllà fins a cremar els 3.000 metres quadrats finals. Només una mitja hora després, però, l'incendi ja es trobava en fase de control i en pocs minuts més es va poder donar per apagat en la seva totalitat.

Segons van confirmar els bombers, es van desplaçar fins a 21 dotacions entre aèries i terrestres als llocs dels fets per treballar en l'extinció de l'incendi. Un cop apagat el foc, dues dotacions van continuar al lloc dels fets controlant la zona i remullant-la fins més tard de les set de la tarda.
Segons van explicar els bombers, va caler remullar reiteradament la vegetació per evitar que el foc, tot i extingit, pogués arribar a revifar.

Es desconeix l'origen del foc i, segons va confirmar el cos de bombers, no va provocar víctimes, evacuats ni danys en cap finca de la zona. Finalment, es va tractar d'un incendi forestal de poc abast.

Font: Diari de Girona

Jorunna tomentosa i Runcina hansbechi

2011-08-11T17:18:00.001+02:00

http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com/2011/08/jorunna-tomentosa.html

http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com/2011/08/runcina-hansbechi.html

Publicat Dijous 11 d'Agost al Blog "ElsBitxos del Mediterrani"

Reclamen a l'ACA que torni a netejar el litoral gironí

2011-08-07T13:38:00.001+02:00

La majoria de municipis reclamen que l'ACA torni a assumir el servei, ja que no disposen de recursos per mantenir el litoral gironí net

Es busquen solucions conjuntes

Els municipis de la Costa Brava s'oposen totalment a la decisió de l'Agència Catalana de l'Aigua de deixar de netejar el litoral gironí, dins el pla de reducció de despeses. Així ho han deixat clar tant els municipis de la zona marítima de la comarca de la Selva com els de l'Empordà.

Molts municipis no han tingut gairebé ni temps de reaccionar després que el mes de juny passat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) anunciés que per motius econòmics deixaria de prestar aquest servei. Alguns no disposen de fons suficients per tenir una embarcació pròpia per substituir el servei que oferia abans la Generalitat.

Aquest no és el cas de Lloret de Mar, que disposa d'una embarcació pròpia que cada dia recorre els 6 quilòmetres de litoral del municipi per recollir la brossa (en un estiu se'n poden arribar a acumular fins a quatre tones). Fins al juny passat, a Lloret hi havia dues embarcacions que prestaven aquest servei, la municipal i la de l'ACA; ara només ho fa una i els representa un cost anual de 30.000 euros.

L'Ajuntament veuria amb bons ulls mancomunar aquest servei amb els municipis veïns de la Selva marítima, Tossa de Mar i Blanes. Precisament, Blanes, com que no disposa de cap embarcació, s'ha vist obligat a llogar-ne una al preu de 15.000 euros l'any.

Pel que fa al Baix Empordà, Torroella de Montgrí considera una greu injustícia que l'ACA deixi de prestar aquest servei, ja que en el seu cas es veuen afectats pel fet de tenir-hi la desembocadura del Ter, i tot el que arrossega, especialment en èpoques de pluges fortes.

Dins la mateixa comarca, sí que hi ha un acord establert entre Calonge i Palamós. En aquest cas tenen el servei mancomunat. Calonge hi posa la barca i Palamós paga pel servei. També ha deixat de funcionar la barca que l'ACA tenia amarrada al port de l'Estartit i que s'ocupava, per exemple, de la neteja de Pals, Begur i les illes Medes.

Finalment, a l'Alt Empordà, l'Ajuntament de l'Escala ha sol·licitat una reunió d'àmbit comarcal per trobar una solució a aquest problema que els ajuntaments asseguren que no poden assumir. El sector turístic també es queixa.

LA XIFRA

4 tones de brossa és el que s'acostuma a recollir cada any a Lloret de Mar en els 6 quilòmetres de litoral.

*La barca de neteja de propietat municipal actuant al litoral de Lloret de Mar, recollint escombraries.

Font: El Punt

Placida dendritica

2011-08-01T13:29:00.000+02:00

http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com/2011/08/placida-dendritica.html

Observat a la Mar Menuda a 15m de profunditat, Dilluns dia 1 d'Agost.

Publicat al bloc "Els bitxos del Mediterrani" .

Explosió d'Onchidoris cf pusilla a Tossa de Mar

2011-07-26T13:04:00.000+02:00

Publicat al Blog del GROC

http://blog.opistobranquis.org/2011/07/explosio-donchidoris-cf-pusilla-tossa.html

Tossa tanca les minideixalleries per seguretat durant les revetlles

2011-06-22T15:16:00.001+02:00

L'empresa gestora vol evitar que s'introdueixin petards a l'interior i es destrossin els dispositius

L'empresa gestora de les minideixalleries de Tossa de Mar, Minis, ha decidit tancar totes les que hi ha al municipi durant un període d'unes dues setmanes, coincidint amb les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, per prevenir "la seguretat del ciutadà" i reduir "el risc de desperfectes per vandalisme" tenint en compte l'ús que es pot fer dels petards.

Segons va explicar el nou regidor de Medi Ambient, Francesc Nadal, l'any passat hi va haver força destrosses i l'empresa ha volgut prevenir nous episodis aquest any amb l'aplicació de la mesura. "L'empresa adjudicatària ens va explicar que l'any passat els van destrossar gairebé totes les deixalleries del poble, perquè introduïen petards molt grans per les ranures", va comentar Nadal. "Segons ens van explicar no va passar només a Tossa, sinó també en d'altres pobles", va afegir.
Així, l'empresa ha emès un comunicat explicant la mesura als possibles usuaris i ha tancat tots els dispositius. A més, s'informa als ciutadans de la decisió mitjançant un adhesiu al frontal de cada minideixalleria. Segons explica la mateixa empresa en la comunicació emesa, per tal de garantir que no es puguin utilitzar les bústies de recollida de residus i que no s'hi puguin introduir petards a l'interior, s'ha col·locat interiorment una placa metàl·lica llisa obstruint-ne l'obertura. De manera, que siguin impossible les accions de vandalisme que es van produir l'any passat al municipi i en d'altres pobles.

En principi, les minideixalleries es van tancar a partir del 15 de juny i romandran clausurades unes dues setmanes fins que hagin passat les dues revetlles.

Font: Diari de Girona

Observacions a la Mar Menuda

2011-06-20T09:07:00.002+02:00

Observacions d'opistobranquis a al Mar Menuda per membres del GROC el dia 13 de Juny, publicat al seu bloc

http://blog.opistobranquis.org/2011/06/observacions-la-mar-menuda.html

Nou Regidor de Medi Ambient

2011-06-14T15:43:00.002+02:00

El nou Regidor de Medi Ambient a l'Ajuntament de Tossa és Francesc "Xicu" Nadal.

A part d'aquesta regidoria, també s'encarregarà de les àrees de:

Urbanisme
Platges
Habitatge

Molta sort pels propers 4 anys!

Vint-i-vuit platges gironines, distingides amb la bandera blava

2011-05-30T19:22:00.002+02:00

Se'n suma una a les que ja hi havia l'any passat i també es guardonen vuit ports esportius
A Catalunya s'ha reconegut un total de 86 platges

Catalunya té aquest estiu amb 86 banderes blaves al litoral i manté el mateix nombre que l'any passat. D'aquestes, 28 són a les comarques gironines, que en sumen una respecte a les banderes concedides l'estiu del 2010, i també 8 ports esportius d'un total de 13 municipis. Aquestes distincions les concedeix un jurat internacional format entre altres per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. En l'àmbit català, el país se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià.

En concret les platges de la demarcació de Girona guardonades són la platja Gran de Portbou; les del Port i de Grifeu de Llançà; la del Port de la Selva; la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries; la cala Montgó de Torroella de Montgrí; les de Tamariu, Canadell i Llafranc de Palafrugell; la Fosca de Palamós; les de Torre Valentina, es Monestir, ses Torretes i cala Cristus de Sant Antoni de Calonge; i la cala Rovira, la de Platja d'Aro i sa Conca de Castell-Platja d'Aro. També les de Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; les de la Mar Menuda i Gran de Tossa de Mar; les de Lloret, Fenals, Santa Cristina i sa Boadella de Lloret de Mar; i les de Blanes, s'Abanell i Sant Francesc de Blanes. El jurat també destaca el camí de ronda de Torre Valentina de Calonge com a camí litoral educatiu.

A l'hora de concedir les banderes blaves el jurat valora que tinguin accés lliure, que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d'informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l'aigua, que disposin de socorristes, i que promoguin la salut, entre altres.

Al litoral de les comarques de Tarragona hi ha 37 platges amb distinció i al de Barcelona, 21.

Exigències i pèrdues de bandera

Les illes Balears són el territori que perd més banderes blaves de tot l'Estat, un total de 9, a causa de les dificultats que troben els ajuntaments per afrontar l'exigència del jurat de disposar almenys de dos socorristes, fins i tot a les cales petites, o les anàlisis periòdiques de l'aigua. El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, ha celebrat que en 25 anys s'hagi aconseguit que el que era el “privilegi” d'uns pocs s'hagi estès a més de 500 platges de tot l'Estat i que els criteris de sostenibilitat i qualitat mediambiental siguin compartits per tants ajuntaments. Un criteri compartit pel secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, que ha recordat que les platges són “la joia de la corona” del turisme a l'Estat, i que el 83% dels turistes que van visitar el país l'any passat van anar a zones de costa. El secretari general de l'Organització Mundial de Turisme, Taleb Rifai, ha felicitat l'Estat pel seu lideratge de banderes.

*Una perspectiva de Cala Montgó, una de les platges distingides

Font: El Punt

El Blog del GROC

2011-05-26T22:29:00.003+02:00

El GROC, és el Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya. És una organització sense ànim de lucre constituïda com a associació el desembre de 2009, dedicada a l'estudi i la divulgació dels mol·luscs opistobranquis i a la conservació dels seus hàbitats.

El GROC utilitza la vistositat i la simpatia que generen aquests petits invertebrats per conscienciar de la necessitat de conservar els ecosistemes submarins.

Aquí deixo l'enllaç del seu Blog on hi han entrades i fotografies fetes a Tossa (Mar Menuda), molt interessants:

http://blog.opistobranquis.org/search/label/Mar%20Menuda

I la seva Web:

http://opistobranquis.org/

28 platges de la demarcació de Girona obtenen la bandera blava

2011-05-26T17:43:00.002+02:00

A nivell de Catalunya s'aconsegueix un total de 86 platges amb aquesta distinció que sumen un total de 83,42 km

A la demarcació de Girona han estat guardonades amb la bandera blava 28 platges i 8 ports esportius d'un total de 13 municipis. Girona aconsegueix dues distincions més que el 2010, una per a una platja i una per a un port esportiu. El jurat també destaca el Camí de Ronda de Torre Valentina de Calonge com a camí litoral educatiu. En total optaven als guardons 29 platges.

En concret les platges de la demarcació de Girona guardonades són la Platja Gran de Portbou; les de Grifeu i del Port de Llançà; la del Port de la Selva; la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries; la Cala Montgró de Torroella de Montgrí; la de Tamariu, Canadell i Llafranc de Palafrugell; La fosca de Palamós; les d'Es Monestir, Torre Valentina i Cala Cristus-Ses Torretes de Sant Antoni de Calonge i la Cala Rovira, la de Platja d'Aró i Sa Conca de Castell-Platja d'Aro.

També les de Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; les de La Mar Menuda i Gran de Tossa de Mar; les de Lloret, Fenals, Santa Cristina i Sa Boadella de Lloret de Mar; i les de Blanes, Sabanell i Sant Francesc de Blanes.

86 platges catalanes amb bandera blava

86 platges catalanes amb una extensió total de 83,42 quilòmetres lluiran la bandera blava aquest estiu, una distinció concedida per un jurat internacional format entre altres per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. Són 37 platges a la demarcació de Tarragona, 28 a les de Girona i 21 a la de Barcelona. Enguany Catalunya aconsegueix una bandera blava més que al 2010 i se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià. 22 ports esportius catalans també reben la distinció de bandera blava, tres més que l'estiu passat.

Han entrat dins el llistat de guardonades dues noves platges: són les de Can Camins del Prat del Llobregat i la de Gavà de Mar. El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, ha destacat que a Catalunya la situació és "molt estable" gràcies, en part, a la tasca de l'Agència Catalana de l'Aigua i a la Generalitat, que revisa les candidatures per veure si els falten dades. "A Catalunya ja no es presenten a veure si cola, sinó que qui presenta la sol·licitud sap que reuneix les condicions", ha dit.

37 platges a la demarcació de Tarragona

A la demarcació de Tarragona han estat guardonades 37 platges i set ports esportius. Les platges corresponen a un total de 17 municipis. Tarragona perd una bandera blava respecte a les que va lluir el 2010, però en canvi, guanya una distinció més per a un port esportiu. El jurat també destaca el camí de Ronda de l'Ametlla com a camí litoral educatiu. En total optaven a la distinció 18 municipis i 43 platges.

En concret, les platges guardonades són la de Cunit; les de Segur de Calafell i l'Estany-Mas Mel; les de Coma-ruga i Francàs del Vendrell; les de Roda de Barà i Costa Daurada de Roda de Barà; les de La Paella i Barri Marítim d'Altafulla; les de La Móra, Arrabasada i Savinosa de Tarragona; la de La Pineda de Vilaseca; les de Llevant i Capellans de Salou; les de Vilafortuny i Esquirol, Cavet i Prat d'en Forés de Cambrils; les de Cristall, Pixerota i Cala Vienesos-Platja dels Penyals de Mont-Roig del Camp.

També a Tarragona han estat guardonades les de La Punta del Riu, L'Arenal i Torn de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant; les de Sant Jordi d'Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l'Alguer i Calafató de l'Ametlla de Mar; les de Cap Roig i D'Avellaners de l'Ampolla; la de Riumar de Deltebre; les de Parc de Garbí i Les Delícies de Sant Carles de la Ràpita, i la de Les Cases d'Alcanar-El Marjal d'Alcanar.

21 platges de Barcelona

A la demarcació de Barcelona han estat guardonades 21 platges i 7 ports esportius d'un total de 13 municipis. Les comarques barcelonines aconsegueixen dues distincions més que al 2010, una per a una platja i una altra per a un port. En total optaven als guardons 27 platges de 14 municipis.

En concret són les platges de Malgrat Centre de Malgrat de Mar; de Pineda (Pescadors-La Riera) de Pineda de Mar; Garbí i Gran de Calella de Mar; la de Cavaió d'Arenys de Mar, la de Canet de Mar; la dels Tres Micos de Caldes d'Estrac; la d'Ocata del Masnou; la de Badalona (Pescadors); la Nova Mar Bella, la Mar Bella, Bogatell, Nova Icària, Barceloneta i Sant Sebastià de Barcelona; la de Castelldefels; la del Prat de Llobregat (Can Camins); la de Gavà de Mar; i les de Ribes Roges, d'Adarró i Sant Gervasi de Vilanova i la Geltrú.

Centres d'interpretació

El jurat també lliura distincions per a centres d'interpretació que aportin coneixements i activitats sobre educació ambiental, els ecosistemes litorals i el desenvolupament sostenible. A la demarcació de Barcelona reben la bandera blava els centres "Cal Ganxo" de Castelldefels, l'Escola de Mar de Badalona, la Porta del Delta del Prat. A la demarcació de Tarragona reben la distinció La Sínia de Gaià d'Altafulla, i l'Aula Acústica del Vendrell.

511 banderes blaves a platges a l'Estat

El jurat ha concedit un total de 511 banderes blaves per a platges de l'Estat a les què se sumen les que han aconseguit 92 ports esportius, fet que li dóna el lideratge sobre els 36 països que se sotmeten a examen aquest 2011 a l'hemisferi nord. El balanç respecte al 2010 és lleugerament negatiu perquè l'Estat perd 10 banderes blaves de platges però en guanya 8 de ports esportius. En total un 16% de totes les platges de l'Estat tindran bandera blava.

A l'hora de concedir les banderes blaves el jurat valora que tinguin accés lliure , que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d'informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l'aigua, que disposin de socorristes, i que promoguin la salut, entre altres.

La crisi afecta algunes platges

Les Illes Balears són el territori que perd més banderes blaves, un total de 9, a causa de les dificultats que troben els ajuntaments per afrontar l'exigència del jurat de disposar almenys de dos socorristes, fins i tot a les cales petites. Malgrat tot, una de cada sis banderes blaves de tot el Món onejarà a les costes de l'Estat.

El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro ha celebrat que en 25 anys s'hagi aconseguit que el que era el "privilegi" d'uns pocs s'hagi estès a més de 500 platges de tot l'Estat i que els criteris de sostenibilitat i qualitat mediambiental siguin compartits per tants ajuntaments.

Segons Sánchez Moro la crisi ha afectat el nombre de banderes blaves perquè el jurat requereix dos socorries per platja i molts ajuntaments no poden prestar aquest servei. També pels anàlisis d'aigua, que "són cars" i no sempre s'actualitzen com demana el jurat.

Un criteri compartit pel secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, que ha recordat que les platges són "la joia de la corona" del turisme a l'Estat, i que el 83% dels turistes que van visitar el país l'any passat van anar a zones de costa. El secretari general de l,'Organització Mundial de Tuirisme, Taleb Rifai, ha felicitat l'Estat pel seu lideratge de banderes blaves.

*La platja de La Fosca de Palamós també lluirà la bandera blava aquest estiu

Font: Diari de Girona

Mesochaetopterus rogeri

2011-05-07T13:34:00.003+02:00

Mesochaetopterus rogeri

Fotografiat a la Mar Menuda per l'autor del Blog "Bitxos del Mediterrani"

http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com/

El llop i els humans Passat i present a Catalunya

2011-04-29T13:46:00.003+02:00

Arola Editors i l’Arxiu Municipal de Tossa de Mar es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

El llop i els humans
Passat i present a Catalunya
de Josep Maria Massip i Gibert

La presentació anirà a càrrec de l’historiador i Arxiver Municipal, Sr. David Moré i Aguirre i de l’autor del llibre, Josep Maria Massip i Gibert.

L’acte tindrà lloc el 6 de maig a les 19.30h
a la Casa de Cultura
Avinguda del Pelegrí, s/n – Tossa de Mar

http://www.arolaeditors.com/imatges/pdf/noticies/153.pdf

Rosers, pins i altres espècies de Tossa

2011-04-28T13:25:00.003+02:00

Un pi i el roser d'un hotel fan revifar el debat entre lescandidates a Tossa de Mar sobre la política verda de CiU

La història va començar amb un roser del carrer Pola, va continuar amb un altre roser, de l'hotel Tonet, i ara és un pi. El cas és que a Tossa s'ha encetat un debat polític sobre la vegetació, sobre si l'equip de govern s'estima o no les plantes o si n'estima unes més que d'altres segons a quina façana s'arrambin.

Però ara també es fan sentir els ciutadans implicats. Els amos de l'hotel Tonet defensen “el roser de l'avi Quimet” i no volen que se'l vinculi a cap política, però fan tard, perquè, del roser, ja en va parlar Tossa Unida en un butlletí, en el sentit que també hauria d'haver estat arrencat si s'apliqués el mateix criteri que amb el del carrer Pola. Pilar Mundet (PSC) hi coincideix, però s'afanya a dir que malgrat tot no vol que això s'interpreti com una crida a arrencar també el roser de Can Tonet.

Sortint al pas de les crítiques, i per donar una mostra del tarannà proarbrat de CiU, l'alcaldessa, Imma Colom, va explicar que s'havien fet aturar unes obres d'un aparcament en superfície de 43places perquè els amos havien talat un pi “singular”, segons el pla general, i que això comportaria haver de plantar, possiblement, acàcies. La promotora afirma que se sent “espantada” i tipa dels pals a les rodes que, assegura, li posa l'Ajuntament i fins i tot va portar el tema al Síndic de Greuges. El projecte ja fa més d'un any que es va presentar i sembla que està encallat, cosa que no entén, tampoc, Mundet: “Amb els problemes d'aparcament que hi ha a Tossa, per una promoció privada que surt se li hauria de posar l'estora vermella”. Mundet no està d'acord amb la tala del pi: “No ho puc aprovar de cap de les maneres, però segons el pla general el pi s'hauria de substituir per un exemplar de les mateixes característiques, i no pas acàcies”. Malgrat tot, diu que els propietaris ja han tingut la iniciativa de replantar el pi perdut, i acaba amb una reflexió: “La llei està feta al servei de les persones, i no al revés, aplicar les coses literalment ens porta al fonamentalisme”. Mentrestant, diuen, entre d'altres Mundet, hi ha un pàrquing molt a la vora del que està encallat, que pertany a Maria Teresa Moré, regidora de l'Ajuntament i que va poder obrir per Setmana Santa, fent pagar, tot i que l'hotel al qual està vinculat està tancat.

*Les obres que estan aturades a l'Avinguda Palma de Tossa de Mar.
La propietària fa més d'un any que va demanar fer-hi un aparcament.

Font: El Punt

Talen un pi protegit a Tossa i hi han de plantar acàcies

2011-04-26T16:04:00.002+02:00

L'Ajuntament obliga a refer un projecte perquè els promotors han arrencat un pi catalogat

Primer va ser un roser, i ara és un pi. En les darreres setmanes, les llavors de la discòrdia a Tossa de Mar són, també, per temes de vegetació. Primer va ser Pilar Mundet (PSC), que va queixar-se que l'equip de govern de CiU té mania a les plantes i se les carrega sistemàticament. Va posar com a exemple un roser de més de mig segle d'edat que s'enfilava per una façana del carrer Pola. Però en el darrer butlletí de Tossa Unida s'acusa CiU de fer discriminació entre rosers. I en posen un com a exemple que és ben viu i s'enfila per la paret de l'hostal Tonet, que no ha estat objecte, sembla, dels atacs de CiU.

L'alcaldessa, Imma Colom, defensa no només el roser de l'hostal –que és en una propietat particular i no al carrer, argumenta– sinó que assegura que el seu equip de govern no té cap mania a les plantes, ans al contrari. Posa un exemple: fa uns dies que es va ordenar aturar unes obres a uns particulars que feien aparcaments a l'avinguda la Palma perquè van tallar un pi que formava part del catàleg d'arbrats singulars, segons el pla general del 2006. Els fets van passar fa tres setmanes, i els promotors van veure aturades les obres i ara han de refer el projecte. “Podria ser que els propietaris hagin de plantar deu acàcies”, diu Imma Colom.

LA FRASE
Una condició que vam posar quan vam aprovar el projecte és que els promotors respectessin el pi

Imma Colom
alcaldessa de Tossa de mar

Font: El Punt

Si puc, m'hi acosto a fer alguna foto

Els Bitxos del Mediterrani

2011-04-14T20:13:00.006+02:00

El Blog "Els Bitxos del Mediterrani", ens mostra una col.lecció de fotografies de fauna del mar Mediterrani. Les fotos són espectaculars.

Us penjo els enllaços de les entrades on hi ha fotos fetes a Tossa:

Crustacis

Periclimenes scriptus

Periclimenes aegylios

Balssia gasti

Stenopus spinosus (gamba d'antenes llargues)

Dardanus arrosor

Scyllarus arctus

Homarus gammarus (llamàntol)

Lysmata seticaudata

Cnidaris

Anemones

Condylactis aurantiaca

Cribrinopsis crassa

Cereus pedunculatus

Aiptasia mutabilis

Cerianthus membranaceus

Medusses

Rhizostoma pulmo (Born blau)

Cotylorhiza tuberculata

Chrysaora hysoscella (Borm radiat)

Equinoderms

Estrelles

Ophioderma longicaudum

Bogamarins

Sphaerechinus granularis

Mol.luscs

Opistobranquis

Bosellia mimetica

Elysia timida

Elysia viridis

Ercolania coerulea

Hermaea variopicta

Thuridilla hopei

Aplysia fasciata

Aegires leuckarti

Aldisa banyulensis

Chromodoris krohni

Discodoris rosi

Hypselodoris picta

Hypselodoris tricolor

Hypselodoris villafranca

Onchidoris cf pusilla

Paradoris indecora???

Polycera quadrilineata

Doto koenneckeri

Marionia blainvillea

Tritonia manicata

Berghia coerulescens

Caloria elegans

Cuthona ocellata

Eubranchus doriae

Facelinopsis marioni

Favorinus branchialis

Spurilla neapolitana

Cargols

Neosimnia spelta

Cefalópodes

Loligo vulgaris (calamar)

platihelmints

Pseudobiceros splendidus

Esponges

Axinella polypoides

Leucosolenia variabilis

Peixos

Aidablennius sphynx

Trigloporus lastoviza

Mullus surmuletus

Parablennius zvonimiri

Conger conger (congre)

Chromis chromis (castanyoleta)

Apogon imberbis

Bothus podas

Seriola dumerili (Serviola)

Ophisurus serpens

Galeria de totes les fotografies fetes a Tossa:

http://www.flickr.com/search/show/?q=tossa&w=7340468%40N05&s=int

Gràcies a Toni Tofa, autor del Bloc, per deixar-me publicar els enllaços.

Debaten el pla de prevenció del massís de l´Ardenya Cadiretes

2011-04-08T16:07:00.001+02:00

El Consorci Forestal de Catalunya dóna demà el tret de sortida a les XXVIII Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera. Experts i silvicultors analitzaran el pla de prevenció d'incendis del massís de l'Ardenya-Cadiretes cinc anys després de la seva redacció. El pla ha esdevingut una eina de col·laboració entre el cos de Bombers, les Agrupacions de Defensa Forestal i la Generalitat. El pla abasta una superfície de 26.625 hectàrees, de les quals unes 21.100 són forestals. La trobada és a les 9.15 hores al centre cívic de Vidreres.

Font: Diari de Girona

TossaNatura al Facebook!

2011-04-05T22:34:00.002+02:00

Des d'ara ja podeu seguir Tossanatura també al Facebook.

Salut!!

Balanç Regidories, Àrea de Medi ambient

2011-03-30T17:27:00.004+02:00

Segons el Butlletí d'Informació Municipal (BIM), aquest és el balanç de la regidoria de Medi Ambient en aquests quatre anys:

Aprovació de l'Agenda 21.
Creació dels Plans d'Acció Local per a la Sostenibilitat de Tossa.
Ampliació de la xarxa d'aigua regenerada, fent-la arribarà Can Vergonyós-Agut i a la rambla Joan Maragall.
Millora paisatgística de la riera.
Manteniment de Parcs i Jardins.
Noves franges perimetrals contra incendis a les urbanitzacions.
Constitució del consorci de protecció del Massís de l'Ardenya-Cadiretes.
Neteja dels boscos arran de la nevada del març de l'any passat.
Desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus
Nou mobiliari infantil i familiar al Parc de Sa Riera.
Instal·lació d'un nou parc urbà de salut a la zona esportiva.
Instal·lació de cendrers a la platja per fumadors.
Programa de control i gestió riscos derivats de la presència del mosquit tigre.

*Canonada d'aigua regenerada a la rambla Joan Margall (Tossanatura)

*Neteja de boscos (BIM)

*Nou mobiliari infantil i familiar al Parc de Sa Riera (Facebook Àrea Medi Ambient)

*Nou parc urbà de salut a la zona esportiva (Tossanatura)

Font: BIM

Nous terratrèmols

2011-03-25T18:50:00.004+01:00

Segons l'Instituto Geográfico Nacional, Avui a les 5h 7 min , s'ha produït un petit terratrèmol de 1,6 graus entre Santa Cristina d'Aro i Tossa. Més tard a les 8h 28 min, s'ha produït un altre temolor de 2,1 graus entre Llagostera, Tossa i Sta Cristina.

Informació dels Terratrèmols:

Fecha: 25/03/2011
Hora (GMT)*: 04:07:03 (Hora oficial +1)
Latitud: 41.7919
Longitud: 2.9492
Int. Máx.: 1,6
Localización: Sta. Cristina D'Aro

Més informació: Instituto Geográfico Nacional

Fecha: 25/03/2011
Hora (GMT)*: 07:28:23 (Hora oficial +1)
Latitud: 41.7972
Longitud: 2.9307
Prof.: 10
Int. Máx.: 2,1
Localización: Llagostera

Més informació: Instituto Geográfico Nacional

Terratrèmol entre Tossa i St. Feliu

2011-03-24T19:09:00.005+01:00

Avui dijous a les 13h 25m 20s, s'ha produït un terratrèmol amb epicentre al mig del Massís de Cadiretes, entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols. Aquest ha sigut de 2,5 graus a l'escala de Richter, segons l'Institut Geològic de Catalunya.

El terratrèmol ha estat casi imperceptible per la majoria de la població.

Informació del terratrèmol del dia 24 de març de 2011

La localització provisional de l’epicentre efectuada amb els enregistraments actualment disponibles a l’Institut Geològic de Catalunya és la següent:

HORA ORIGEN (Temps oficial): 13h 25m 20.2s
MAGNITUD: 2.5
LATITUD: 41.78º NORD.
LONGITUD: 2.98º EST.
PROFUNDITAT: 4 km.
ZONA EPICENTRAL: Baix Empordà
COMENTARIS: Possiblement percebut lleugerament sense danys als municipis de l'entorn.

*Localització segons l'Institut Geològic de Catalunya

*Localització segons l'Instituto Geográfico Nacional

Per a més informació:

Institut Geològic de Catalunya

Instituto Geográfico Nacional

Notícies relacionades:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/387795-un-petit-terratremol-de-25-graus-sacseja-el-sud-del-baix-emporda.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/03/24/petit-terratremol-sacseja-sud-del-baix-emporda/474740.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/03/25/registren-terratremol-sant-feliu-santa-cristina-incidencies/474832.html

El Carnaval i el canvi climàtic

2011-03-15T22:45:00.000+01:00

Degut a la constant activitat de l'home i els seus poders econòmics el planeta s’esbarra com una magrana i es desfà com un gelat. Per la supervivència, la natura es defensa i contraataca. Envia els seus defensors, els seus campions, els seus paladins: L'aigua, l'aire, la terra i el foc. És l'hora de pagar el preu. Arriba el canvi climàtic. És el moment de la rebel·lió dels elements. HUUHHH, HAAHHH!!! UAAAAAAA!

Aquest era el crit de guerra de la colla Els Guapus i la seva "Rebel·lió dels 4 elements".

*Els 4 elements: Aigua, foc, vent i terra

Volia destacar aquesta curiositat, ja que la seva disfressa, estava inspirada en el 4 elements de la natura, on es feia referència al canvi climàtic, tant al crit com al la carrossa i on es podien veure els 4 elements, envoltant un planeta Terra desfent-se.

*La carrossa, amb els 4 elements i el planeta Terra desfent-se

Felicitats a la colla i a aquesta disfressa de caire ambiental, que ha guanyat el 1r premi a Tossa i el 2n a Lloret i a Calella.

*Colla dels Guapus a la rua de Tossa

Costes dóna llum verd a la modificació del Poum de Tossa

2011-03-11T14:18:00.000+01:00

El Ministeri de Medi Ambient ha aprovat una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tossa (Poum) després que aquest mateix l'hagués tombat el febrer, perquè l'Ajuntament no havia resolt una sèrie de requeriments fets en un informe anterior. Ara però, ha fet un dictamen favorable que dóna per esmenades les deficiències d'aquesta modificació que versava sobre aspectes de l'estudi d'inundabilitat de Riera de Tossa. Cal recordar que l'Ajuntament de Tossa, liderat pel gurp de CiU, va engegar la modificació del POUM, aprovat el 2006 per l'anterior govern municipal, per introduir un estudi d'inundabilitat. El consistori, en un comunicat, assegura que "ha esmerçat un gran esforç en la resolució d'aquesta problemàtica".

Font: Diari de Girona

Ja ha passat un any de la gran nevada

2011-03-08T10:32:00.005+01:00

Avui fa un any de la gran nevada del 8 de Març de 2010.

La nevada, que va col•lapsar el país va afectar 149 trams de carretera. També va afectar més de 260 línies de mitja i alta tensió, va vinclar o fer caure 290 torres i suports, i va afectar 458.396 abonats, la majoria de les comarques gironines.

El temporal, també va afectar aproximadament 90.000 hectàrees dels boscos de les comarques de Girona.

Molts veïns del poble, van quedar atrapats a la carretera, i aquí a Tossa, vam passar varis dies sense telèfon ni electricitat.

Us penjo enllaços amb fotos i notícies:

Entrades de blog:

Tossanatura

http://tossanatural.blogspot.com/2010/03/consequencies-de-la-nevada-del-8-de.html

http://tossanatural.blogspot.com/2010/04/consequencies-de-la-nevada-ii.html

Meteotossa

http://meteotossa.blogspot.com/2010/03/temporal-de-neu-historic.html

http://meteotossa.blogspot.com/2010/03/tossa-sota-la-neu-i-les-onades.html

http://meteotossa.blogspot.com/2010/03/restes-de-neu-dues-setmanes-despres.html

Vídeos de Meteotossa

Flora i vegetació de Tossa

http://selvadetossa.blogspot.com/2010/03/lany-de-la-neu.html

Algunes notícies:

Diari de Girona

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/03/08/any-gran-nevada/470693.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/03/08/tercera-part-dels-propietaris-forestals-no-ha-cobrat-cap-ajuda/470477.html

Fotogaleria del Diari de Girona:
http://comunitat.diaridegirona.cat/galeria-multimedia/Actualitat/temporal-arriba-Girona/11997/1.html

El Punt

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/378224-un-any-de-la-gran-nevadauna-situacio-anunciada-que-va-fer-revisar-els-protocols.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/379843-i-si-avui-tornes-a-nevar.html

Diari El punt del dia 9 de març de 2010

http://www.elpunt.cat/elements/documents/nevadaedicio.pdf

Fotogaleria de El Punt

http://www.elpunt.cat/participacio/veurefotos/galeria/13-nevada-2010.html

Els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat de la Selva

2011-02-28T18:46:00.003+01:00

La fundació Emys des de l'octubre passat i fins al proper mes de novembre exposa per tota la comarca de la Selva els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat

Des del mes d'octubre del 2010 i fins al mes de novembre d'aquest any, una exposició itinerant dóna a conèixer la biodiversitat de les zones humides de la Selva i l'efecte que el canvi climàtic provoca en la seva biodiversitat.

Són deu panells informatius i plens de dades que en algunes poblacions s'instal·len en els centres d'ensenyament. Totes les poblacions de la comarca de la Selva s'hi han apuntat, excepte Tossa de Mar, Fogars i Massanes, que no han ni tan sols contestat a l'oferta que els ha fet la fundació Emys, organitzadors de l'exposició i que es va fer conjuntament amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de la legislatura passada.

De la implicació de la fundació amb el Medi Ambient en deixa prou constància el seu nom: Emys, que correspon a l'espècie de tortuga “Emys orbicularis”, autòctona de Catalunya, molt present a les zones humides de la Selva com Tordera, Sils o Riudarenes, i en perill d'extinció.

Precisament, a la comarca de la Selva hi ha una de les zones humides més importants de Catalunya per la seva biodiversitat de plantes i animals.

Cadascun dels panells que conformen l'exposició fa referència a les espècies vegetals, d'animals invertebrats, d'amfibis i mamífers aquàtics com la llúdriga o la rata d'aigua. En un s'explica la importància de zones humides com l'estany de Sils, els prats de Caldes de Malavella o la xarxa de basses de Riudarenes. En un altre, la flora aquàtica amb espècies com el canyís o el lliri groc. També s'explica la importància del bosc de ribera com refugi d'animals i com l'escalfament i les pluges, cada cop més imprevisibles, afecten els costums i hàbitats de les espècies autòctones.

Finalment, es fa una crida a aportar cadascú els petits gestos que ajudin a preservar el medi. Valgui com exemple el fet que moltes persones adquireixen mascotes, com ara tortugues de fora. Hi ha qui es pensa que ajuda la natura deixant-les en llibertat quan se'n cansen. Paradoxalment, el mal es multiplica, i hi ha una proliferació de tortugues de Florida que, com que són més grosses, i es troben fora del seu espai habitual es converteixen en espècie invasora en detriment de les autòctones.

*La primera exposició es va fer a Caldes de malavella el mes d'octubre passat i recorrerà gairebé totes les poblacions de la Selva

Font: El Punt

I perquè Tossa no ha volgut aquesta exposició, i ni tan sols ha contestat a la oferta?

Tossa defensa la modificació del POUM que Costes demana rectificar

2011-02-27T12:07:00.001+01:00

L'Ajuntament de Tossa de Mar va defensar a través d'un comunicat de premsa la modificació del POUM entregada a Costes i aquest organisme ha reclamat rectificar. Segons el consistori, el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat "ha valorat molt positivament la proposta d'ordenació de la façana marítima de Tossa que l'Ajuntament li ha presentat". "Tant és així -afegeixen- que ha donat el vistiplau al 95 % de la proposta municipal, limitant la seva discrepància a aspectes puntuals de caràcter tècnic", asseguren en el comunicat.

A més, segons expliquen en el document, els punts de discrepància amb el Ministeri ja estan solucionats en la nova documentació entregada: "S'han presentat les esmenes tècniques del document a les autoritats de costes i s'espera obtenir l'informe favorable definitiu a la totalitat del projecte en els pròxims dies". Segons afirmen, el principal objectiu del projecte impulsat "se centra en preservar l'alt valor simbòlic històric i paisatgístic de la façana marítima de Tossa".

Font: Diari de Girona

"Muchos de los edificios que se venden en España están obsoletos antes de ocuparse"

2011-02-26T14:29:00.002+01:00

En España se ha construido mucho y mal, e incluso la mayoría de los edificios que aseguran ser sostenibles no lo son. Es la conclusión que puede extraerse al hablar con Joan Sabaté, arquitecto director de SaAS, una sociedad dedicada a la arquitectura sostenible. Según este experto, un auténtico edificio sostenible no solo no es más caro, sino que permite ahorros considerables desde el primer año, y por ello, recomienda a los consumidores que exijan los certificados correspondientes. Además, Sabaté asegura que en los próximos diez años miles de casas en toda España tendrán que rehabilitarse para cumplir la normativa europea.

Usted ha asegurado que la "mayor parte de edificios que llevan la etiqueta de sostenible no lo son". ¿En qué se basa para expresar esta afirmación?

En la información que muestran, o mejor dicho, que no muestran. El carácter sostenible de un edificio no es una cuestión de voluntad o de discurso, sino el resultado de un balance de entradas y salidas que debe ser tan riguroso como la contabilidad de una empresa. Imagine una publicidad de un coche ecológico que solo hablara de conceptos y tendencias, pero que no mencionara ni un solo dato sobre el consumo o las emisiones. Nadie se lo creería y, con toda probabilidad, al final lo denunciaría como publicidad engañosa. Por el contrario, en el mundo de la edificación parece que cualquier afirmación no precisa justificación.

¿No hay un control riguroso para este tipo de edificios? Se supone que las normas y los códigos de edificación son cada vez más estrictos.

Hay normativas que regulan la construcción, como el Código de la Edificación, que deben ser respetadas y no pongo en duda que lo sean. Pero en España estas normativas tienen exigencias ambientales muy limitadas. Por ello, aunque todas las nuevas edificaciones las cumplan, no se garantiza su sostenibilidad. Todo el sistema normativo español necesitará una profunda revisión para alcanzar los objetivos que fija la UE en materia ambiental para los próximos diez años.

A pesar de ello, ¿en qué se pueden fijar los consumidores para saber si un edificio es lo más sostenible/ecológico posible?

Una primera condición es la Certificación Energética. Exigible en nuevas edificaciones con licencia de obras concedida desde finales de 2007, define los consumos en kWh/año y las emisiones en Kg de CO2/año para el edificio y otorga un grado de eficiencia respecto a un edificio estándar. El resultado es una tarjeta, similar a la utilizada en electrodomésticos, con una letra que puede variar de la A a la G, y que según la normativa "debe incluirse en toda oferta y publicidad dirigida a la venta o arrendamiento del edificio".
¿Qué supone tener un edificio con la máxima calificación energética, la A?

Implica una reducción del consumo de calefacción y agua caliente sanitaria del 40% respecto de un edificio que cumpla los mínimos fijados por la actual reglamentación. Pero si el consumidor desea de verdad apostar por las viviendas sostenibles, debería además exigir un sello ambiental. Certificaciones como la norteamericana LEED, la alemana PassivHaus, la suiza Minergie, o la recién establecida Verde española, garantizan no solo la eficiencia energética, sino las buenas prácticas ambientales en ámbitos como el consumo de materiales o la eficiencia en el uso del agua. Por su parte, las certificaciones ambientales son mecanismos voluntarios similares a las certificaciones de calidad empresarial, como la ISO 9001, que se promueven para diferenciarse de la competencia. Estos nuevos sellos han irrumpido con enorme fuerza en algunos ámbitos de la edificación, empujados en muchos casos por las políticas de responsabilidad social corporativa (RSC) y marketing verde de las grandes compañías multinacionales.

¿Qué certificaciones de las citadas destacaría?

El LEED, con gran penetración en el mercado de oficinas y próximo a los grandes fabricantes, y el centroeuropeo (PassivHaus, Minergie), más vinculado a la vivienda. Me inclino por el segundo, ya que insiste más en la cuantificación y no tanto en el cumplimiento de determinados parámetros.

¿Qué puede hacer un consumidor para que se implante de manera efectiva la arquitectura sostenible?

Saber comprar. Saber que puede exigir balances cero y costes anuales similares a los actuales. Saber que el coste de la edificación es apenas una tercera parte de lo que paga por la vivienda, que el suelo es la parte más importante (aún en este momento) y que un incremento del coste de construcción del 10% representa menos del 3% del coste final, y que el valor mensual del incremento de la hipoteca será menor que el ahorro obtenido. Saber que apostar por la sostenibilidad no solo le hará sentirse mejor y más ético, sino que no le costará más caro, y que puede y debe exigir a promotores y arquitectos que justifiquen estos balances económicos y ambientales. Y si no, no comprar. En estos momentos en que el mercado está saturado de oferta y falto de demanda, si exige, encontrará respuesta.

Su empresa, SaAS, prioriza la innovación tecnológica y la sostenibilidad. ¿Hay mercado para este tipo de oferta?

En estos momentos, el mercado inmobiliario en España es prácticamente inexistente. La mayor parte de las ventas se nutren del stock de edificios empezados antes del inicio de la crisis y, por tanto, no incorporan mejoras ambientales. En muchos casos, son edificios ya obsoletos antes de ocuparse. Pero todo apunta a que las nuevas promociones serán mucho más sensibles en estos aspectos. Los inversores que compran edificios de oficinas para alquilarlos y cuyo negocio es patrimonial, apuestan ya de manera decidida por edificios con certificación LEED, ya que muchas grandes compañías internacionales exigen esta distinción en sus sedes corporativas.
Una de las críticas que se hace a este tipo de diseños sostenibles es que encarecen mucho el precio final. ¿Le merece la pena a un consumidor?

Responderé con un caso práctico. Hace un par de años, SaAS desarrolló un proyecto de 60 viviendas de protección oficial en Tossa de Mar (Girona) para la Generalitat, con una reducción estimada del 70% en el consumo de calefacción y producción de agua caliente sanitaria (ACS), respecto a un edificio convencional. El proyecto, auditado por la Administración, incrementó el coste de construcción en unos 4.500 euros para una vivienda de 80m2 útiles. La reducción de consumo representa un ahorro anual neto de unos 550 euros, mientras que el coste anual de incrementar nuestra hipoteca en 4.500 euros, a veinte años, puede oscilar entre 320 y 350 euros anuales. No solo no es más caro, sino que representa un ahorro anual neto desde el primer año. El ahorro se incrementará de forma proporcional al incremento de precio de la electricidad y puede significar un salto cualitativo en el momento de nuestra jubilación. Este mismo ejemplo se puede aplicar a otros proyectos similares.

Una de las causas que han agudizado la crisis en España es el crecimiento insostenible del sector de la construcción. ¿Qué se debería hacer a partir de ahora?

El futuro pasa por la rehabilitación. Se ha construido mucho y mal, y en los próximos años se deberá rehacer parte de este trabajo. Hay una directiva de la UE que obliga a los Estados miembros a reducir en un 20% la demanda energética para el año 2020. Este reto solo puede conseguirse con la rehabilitación del patrimonio construido, ya que las nuevas edificaciones no pueden reducir el consumo de lo existente. Reducir el 20% de la demanda implica rehabilitar en los próximos nueve años el 30% del parque edificado, con una reducción del consumo cercana al 70%. Para poner una cifra, en Cataluña implicaría rehabilitar más de 70.000 viviendas anuales, ¡más que lo construido en las épocas de la burbuja inmobiliaria!

¿Es muy utópico pensar que el sector de la construcción pueda ser ecológico?

No se trata de la edificación, sino de la economía. El sistema económico actual es insostenible porque no cierra sus ciclos de materia o energía. Toda la producción tecnológica se basa en la extracción de los recursos naturales, su transformación en productos con valor comercial y su eliminación, una vez consumidos, en forma de residuo. Un modelo económico que consume de manera sistemática el capital natural y que nunca repone esa destrucción tiene los días contados.

¿Cómo debería ser un modelo económico sostenible?

Hay que incorporar los costes de mantenimiento y explotación, los costes ambientales, los costes de reposición, y cerrar el balance a cero. Es una extraordinaria apuesta que mejora el mundo y da sentido a la propia vida.

Font: ECOticias.com

Nou mobiliari al Parc de Sa Riera

2011-02-25T16:53:00.006+01:00

El Parc s’ha dotat de nous equipaments per promoure i facilitar la pràctica d’activitat i exercici físic i reduir el sedentarisme

Amb l’objectiu de potenciar el Parc de sa Riera com a lloc de gaudi de caire familiar, s’està dotant aquest espai amb diferents equipaments. Per un costat, bancs i papereres. En concret, s’han instal·lat 2 taules de pic-nic, 12 bancs rústics i 5 papereres. I per altre costat, s’han instal·lat llocs infantils en dues zones diferenciades. Una zona de nens més petits amb una cabanya i un tren; i un gronxador niu i una zona per nens grans amb una tirolina i una xarxa. L’actuació està subvencionada per la Diputació i el cost total ha estat de 49.000 euros.

D’altra banda, la Diputació de Girona, dins la voluntat de promoure i facilitar la pràctica d’activitat i exercici físic i reduir el sedentarisme de la població, ha obert un programa per promoure parcs Urbans de Salut i Xarxes d’Itineraris Saludables a la demarcació de Girona. Els Parcs Urbans de Salut són un conjunt d’aparells amb poca distància entre ells dissenyats per realitzar exercici físic; i els Itineraris Saludables són recorreguts que estan senyalitzats i adequats per facilitar l’acció de caminar.

L’Ajuntament de Tossa s’ha adherit al programa i està previst que aquest mateix hivern s’instal·li a la zona esportiva un parc urbà de salut. També es senyalitzarà un itinerari saludable a l’entorn de la riera del municipi.

Podeu veure fotos dels nous equipaments al Facebook de l'Àrea de Medi Ambient

Font: BIM Febrer

Altres notícies sobre medi ambient que publica el BIM:

http://tossanatural.blogspot.com/2010/10/madrid-premia-la-gestio-de-laigua-del.html

Publicada a el diari El Punt i Tossanatura, a l'Octubre del 2010

http://tossanatural.blogspot.com/2010/12/saprova-el-primer-pressupost-per.html

Publicada a el Diari de Girona i Tossanatura, al Desembre del 2010

Medi Ambient demana refer les modificacions del POUM de Tossa de Mar

2011-02-24T13:04:00.002+01:00

Considera inviable una de les propostes que fa referència a un tram del front marítim

El PSC manté que es deixarà la porta oberta a l'especulació

L'Ajuntament de Tossa de Mar ha hagut de refer les modificacions al pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) després que el Ministeri de Medi Ambient va concloure la setmana passada que no pot informar-ne favorablement. Les modificacions ja tenien el vistiplau del Departament de Costes de la Generalitat, segons va informar ahir l'Ajuntament, però el ministeri diu que no s'ha corregit el que havia exigit en tres apartats concrets de l'informe emès el 30 d'abril del 2010. “En relació amb l'ordenació del front marítim, es considera inviable la proposta per al tram 2”, diu entre altres coses l'informe. La proposta fa referència, segons va explicar l'alcaldessa, Imma Colom, a un dels sis plans de millora del front de mar (PEMU). El front marítim de Tossa està dividit actualment en sis PEMU, que segons l'Ajuntament, dificulten molt que es puguin fer millores en edificacions existents o, fins i tot, que es pugui edificar als trams on no s'ha arribat al sostre d'edificabilitat. L'eliminació dels PEMU també permetria a l'Ajuntament poder exigir que es facin rehabilitacions en edificacions molt malmeses, fet que ara, segons Colom, és pràcticament impossible.

Colom assegura que l'informe que ha arribat a l'Ajuntament no els ha resultat cap sorpresa perquè ja n'havien parlat amb tècnics del ministeri. De fet, va dir, ja s'han inclòs les modificacions que els demanaven i avui es preveu que s'entregui el text refós a Costes de Girona perquè el facin arribar a Madrid. L'equip de govern assegura que el ministeri està d'acord “en un 90%” amb les modificacions proposades”, i que la resta és “de fàcil solució”.

La lectura del PSC

Per la portaveu del PSC, Pilar Mundet, els PEMU protegien la façana marítima, i la seva eliminació respon a interessos particulars lligats a membres de l'equip de govern. “Em sembla indecent que algú des del poder i perquè té interessos directes a primera línia de mar modifiqui un pla que va representar un treball de 4 anys”, va dir Mundet. Per la portaveu, els PEMU no impedien actuar al front marítim, tot i que és veritat que alentien qualsevol modificació urbanística que s'hi volgués fer, que requeria el consens de tots els veïns afectats per un PEMU. “L'equip de govern només sap que ha de satisfer certes demandes”, va concloure Mundet.

LA DADA
6 trams (PEMU) divideixen actualment la façana marítima de Tossa; l'Ajuntament vol eliminar-los.

LES FRASES
Temo que es faci especulació urbanística al front de mar per interessos particulars
Pilar Mundet
Portaveu del pSc

Medi Ambient no ens ha tombat res, hi havia un 10% de discrepància i ja ho hem refós
Imma Colom
Alcaldessa de Tossa de mar

*El front marítim de Tossa és objecte de modificacions del POUM

Font: El Punt

Costes tomba la modificació del POUM de Tossa per no resoldre els requeriments

2011-02-24T12:59:00.004+01:00

El Ministeri assegura que "no pot informar favorablement" per no haver rectificat els punts del primer informe de l'abril

La Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient ha emès un informe desfavorable per segona vegada de la modificació del POUM de Tossa de Mar, aprovat provisionalment en un ple del passat mes d'octubre, per no resoldre els diferents requeriments que ja va fer en un informe anterior. "Aquesta Direcció General no pot informar favorablement la Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal en sòl urbà i urbanitzable per l'adaptació de l'ordenació a les determinacions de l'estudi d'inundabilitat de Riera de Tossa, en no subsanar-se l'exigit en els apartats 4, 5 i 6 de l'informe del 30-04-2010", es pot llegir en l'informe de Costes, que també troba alguns "errors gràfics" en un altre apartat.

Concretament, en els requeriments, Costes al·legava, en l'apartat 4, que l'Ajuntament havia de recollir les disposicions de la Llei de Costes a la zona de la Mar Menuda "per les limitacions de la propietat sobre els terrenys annexos a la ribera del mar per raons de protecció del domini públic maritimoterrestre". En l'apartat 5, es requeria al consistori que en el Pla Urbanístic Codolar-Roqueta calia fer constar la disposició de la Llei de Costes sobre la zona de servei de protecció i de trànsit. I finalment, en l'apartat 6 el requeriment de Costes era molt similar, ja que calia fer constar "explícitament a la documentació" l'establert per a les edificacions existents a la zona de servei de protecció.
A més, en relació a l'ordenació del front marítim "es considera inviable" la proposta del consistori en el tram 2 perquè "s'observen certs errors i imprecisions" en la documentació gràfica. S'afegeix, a més, que la longitud de les façanes proposades en aquest tram incompleix la disposició transitòria tercera de la Llei de Costes. Així, Costes recorda que en els trams 1 i 3 es compleixen tots els requísits demanats, però en el 2 no.

Cal recordar que l'Ajuntament de Tossa va engegar la modificació del POUM, aprovat el 2006 per l'anterior govern municipal, per tal d'introduir un estudi d'inundabilitat. A partir d'ara, el govern haurà de tornar a refer tots els punts marcats per Costes en l'informe i tornar a enviar "l'expedient corregit, completat i diligenciat", -i prèviament a la seva aprovació definitiva- al Ministeri.

Segons el PSC, aquest informe desfavorable "és un dur revés per les expectatives i compromisos electorals de CiU, que havia promès que en aquesta legislatura modificaria el planejament vigent", ja que els socialistes creuen que el govern no tindrà temps d'aprovar la modificació aquest mandat. A més, confien "que una nova majoria municipal permeti definir un planejament definitiu i estable que es faci pensant en els veïns de Tossa, el patrimoni monumental i paisatgístic i el progrés, enfront del model ranci i egoïsta de CiU, que sacrifica l'interès general perquè uns pocs es facin la seva requalificació".

*El PSC creu que és "un dur revés per CiU" i que no hi ha temps d'aprovar la modificació aquest mandat.

Font: Diari de Girona

Medi Ambient es trasllada a la Nau

2011-02-23T16:01:00.002+01:00

Els serveis tècnics de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa de Mar s'han traslladat a les noves oficines a l'edifici de La Nau.

Per tant, a partir d'avui, ja els trobareu a les noves oficines, a la segona planta de l'edifici.

Notícia relacionada:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/02/23/urbanisme-medi-ambient-tossa-traslladen-nau-seguretat/467393.html

La plaga del morrut de les palmeres, Rhynchophorus ferrugineus (Continuació)

2011-02-22T21:01:00.004+01:00

Per tal de prevenir i lluitar contra la plaga, existeixen una sèrie de protocols.

L’objectiu d’aquests protocols és donar eines a municipis, viveristes i titulars de palmeres perquè puguin establir mesures de prevenció i lluita per evitar la propagació d’aquest plaga en el seu territori. Aquests protocols els ha elaborat el Servei de Sanitat Vegetal.

Algunes palmeres del poble, se’ls ha aplicat un tractament, que ha fet que millori el seu estat(almenys visualment, s'ha vist una evident millora).

Aquestes fotografies, són d'unes palmeres que se’ls hi ha aplicat un tractament (i periòdicament es continua realitzant):

* Les 3 palmeres situades a la Gabarra, molt properes entre elles,
reben un tractament periòdicament.

Aquestes 3 palmeres, fa pocs mesos presentaven un aspecte molt diferent, amb les fulles centrals de la corona caigudes i de color groguenc. A les fotografies es pot comprovar, que les fulles han recuperat la vitalitat i el color normals, i que fins i tot, n'hi han nascut de noves.

La plaga del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus )

2011-02-21T23:58:00.005+01:00

És un coleòpter de la família dels curculiònids. Originari del Sud-est asiàtic i la Polinèsia, que s’ha estès de forma continuada per altres zones de clima temperat, colonitzant diferents espècies de palmeres.

*Imatge d'individu adult del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)

El insecte colonitza moltes espècies de palmeres. En la seva zonad’origen afecta al Cocus nucifera i Elaeis guineensis. A la zona mediterrània afecta principalment a Phoenix canariensis i també a Phoenixdactylifera, la més estesa al nostre territori. Les menys afectades són les del gènere Washingtonia.

L’adult mesura de 2 a 5 cm, és de color vermellós i esta dotat d’un pic allargat característic. Al tòrax té unes taques arrodonides fosques molt visibles. Els èlitres que protegeixen les ales, són del mateix color i presenten línies estriadesde color negre. Els adults poden desplaçar-se volant o trepant des del sòlfins a les copes de les palmeres.

Els ous són de forma ovalada, d’un color blanquinós i brillants; les femelles posen de 300 a 400 ous, al teixit tendre de la corona i a les ferides del tronc.

Les larves es desenvolupen dins de la palmera i poden superar els 5 cm en l’últim estadi. Són àpodes, piriformes, de color groguenc i amb una càpsula encefàlica de color marró fosc brillant, dotada d’unes fortes mandíbules.

*Imatge de larva del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)

La pupa, també groguenca està protegida d’un capoll cilíndric de 4 a 6 cm, el qual construeix la larva amb la fibra que amassade la pròpia palmera. Es pot localitzar a la base de les palmes.

El cicle complet, d’ou a adult, té una duradaentre 3 i 4 mesos. Els adults no solen abandonar la palmera fins que està totalment destruïda. Poden tenir vàries generacions dintre del mateix exemplar on poden conviure de forma gregària tots els estadis de l’insecte.

Els adults quan surten del tronc, realitzen vols per a colonitzar altres palmeres, preferentment les que tenen ferides.

És molt difícil detectar la presència de la plaga dins de les palmeres, per la qual cosa cal recórrer a aparells acústics especialitzats. Els símptomes externs es manifesten en un assecament de les fulles centrals de la corona. Quan avança l’atac les fulles centrals engrogueixen i es marceixen, de forma que en poques setmanes, la pràctica totalitat de la corona es veu afectada, originant la mort de la palmera.

A causa que els tractaments insecticides són poc eficaços, per aconseguir un control eficaç, és bàsica la ràpida detecció dels focus per tal de procedir a l’arrencament i destrucció de les palmeres afectades i evitar la dispersió de la plaga.

A Catalunya, es va detectar la seva aparició al 2005.

A Tossa, la plaga crec que va arribar l'any 2009. Fa un mes, al desembre del 2010, ja hi havia 28 palmeres afectades per la plaga.

Us penjo algunes fotografies de palmeres que podrien estar afectades:

*Palmera a l'hotel Mare Nostrum

*Palmera a Can Pericàs

Més informació: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Notícies relacionades:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/09/08/morrut-palmeres-sesten-tres-comarques-girona/430763.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/48201-la-generalitat-afirma-que-hi-ha-uns-cinquanta-casos-sospitosos-de-morrut-de-les-palmeres.html

Tossa de Mar recorre a Governació sobre el conflicte de delimitació amb Lloret

2011-02-20T17:13:00.003+01:00

Tossa defensa que la seva proposta "és la correcta", perquè té "legitimitat històrica" i "coherència amb el territori"

L'Ajuntament de Tossa de Mar ha decidit recórrer la decisió del Departament de Governació de la Generalitat en què donava la raó a Lloret en el conflicte entre les dues poblacions pels seus límits. Tossa defensa que la seva proposta té "legitimitat històrica", "coherència amb el territori" i "coincideix amb el límit de l'Espai Natural del Massís de Cadiretes". Cal recordar que els ajuntaments de Lloret i Tossa mantenien un conflicte des de fa mesos per diversos trams de la seva delimitació. Els punts de desavinença entre els dos municipis es devien a raons històriques i bàsicament se situaven a la vall de la Fermina. El Govern català va escollir la proposta dels lloretencs, que utilitzava les línies rectes, en detriment de la de Tossa, que es basava en fites històriques.

En la documentació presentada, l'Ajuntament de Tossa lamenta davant Governació que no s'ha fet arribar "cap argumentació justificativa de la decisió adoptada". I "tampoc es fa cap consideració al respecte dels raonaments i documents aportats des de l'Ajuntament de Tossa". En aquest sentit, l'Ajuntament "sol·licita una reconsideració per part de la Comissió i una nova avaluació de la documentació presentada ja que entén que queda plenament justificat que la delimitació defensada des de Tossa és la correcta".

Tota l'argumentació dels tossencs, se sustenta en documents històrics. Concretament, un plànol del terme de Tossa realitzat pel geòmetre Josep Ribas Daniel, per indicació de l'abat de Ripoll i el marquès d'Aitona que data del 9 de juny de 1799; i un expedient de delimitació de Lloret de l'any 1826, que inclou un plànol dels límits de Lloret amb Tossa. A més, s'entrega l'atermenament dels dos municipis del 20 de juny de 1927.

Segons recorda el consistori, la proposta de Lloret segueix una línia recta entre les fites 13 i 16 de la documentació històrica. La de Tossa aposta per donar també validesa a dues fites històriques, la 14 i la 15, que estan ubicades al marge del Torrent de la Fermina. La línia de terme entre aquestes dues fites, d'acord amb la documentació històrica, hauria de resseguir el torrent. El consistori recorda, a més, que s'han localitzat sobre el terreny fites històriques que no s'havien vist en d'altres revisions i que la no localització d'aquestes va motivar errors de delimitació que des de l'Ajuntament de Tossa "es considera oportú esmenar".

A més, es destaca que el límit proposat coincideix amb l'Espai d'Interès Natural del Massís de Cadiretes, fet que evidència, segons el document, la coherència amb el territori de la delimitació històrica. A banda de la legitimitat històrica i de la coherència, la recuperació del límit històric, al contrari del que diu Lloret, "respecta la divisió parcel·lària i els límits de propietat existents".

*La fita número 15, que és un dels punts més conflictius, ja que aquí les dues propostes xoquen

Font: Diari de Girona

Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa al Facebook!

2011-02-18T19:36:00.003+01:00

Des de fa pocs dies, podeu seguir les notícies i anuncis de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa al Facebook.

També ofereix alguns serveis, com el de denúncia ambiental, consultar alguns documents i visualitzar diferents vídeos i fotos.

Podeu enllaçar clicant a la imatge que us apareixerà a la barra de la dreta.

Exel.lent iniciativa, en la meva opinió.

Molta sort!

Nou Terratrèmol a Caldes de Malavella

2011-01-04T00:48:00.003+01:00

Un nou terratrèmol de 2.7 graus a l'escala de Richter s'ha enregistrat avui, amb l'epicentre situat entre Caldes i Sant Andreu de Salou. Aquest s'ha percebut a diferents municipis de la Selva i el Gironès.

Informació del terratrèmol del dia 03 de gener de 2011:

La localització provisional de l’epicentre efectuada amb els enregistraments actualment disponibles a l’Institut Geològic de Catalunya és la següent:

HORA ORIGEN (Temps oficial): 18h 10m 15.9s
MAGNITUD (ML): 2.7.
LATITUD: 41.86º NORD.
LONGITUD: 2.81º EST.
PROFUNDITAT: 0 km.
ZONA EPICENTRAL: Caldes de Malavella
COMENTARIS: Percebut, sense danys, a les comarques de La Selva i Girona.

Font: Institut Geològic de Catalunya

Notícies relacionades:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/352714-un-terratremol-de-27-graus-es-deixa-notar-en-punts-de-la-selva-i-el-girones.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/01/03/terratremol-27-graus-sacseja-lleument-selva/455984.html

Terratrèmol a Caldes de Malavella

2010-12-21T22:02:00.006+01:00

Diumenge 19 de Desembre, va haber-hi un terratrèmol de 3.6 (segons l'IGC) graus a l'escala de Richter, amb epicentre a Caldes de Malavella.

El terratrèmol ha estat el més intens que hi ha hagut a Catalunya en els últims dos anys i cinc mesos.

El sisme es va poder percebre des de localitats properes com Llagostera, Cassà de la Selva, Fornells de la Selva, Riudellots, Aiguaviva o Tossa.

Informació del terratrèmol:

La localització provisional de l’epicentre efectuada amb els enregistraments actualment disponibles a l’Institut Geològic de Catalunya és la següent:

HORA ORIGEN (Temps oficial): 07h 08m 48.5s
MAGNITUD (ML)*: 3.6. *Percebut a prop de l'epicentre. Sense danys.
LATITUD: 41.845º NORD.
LONGITUD: 2.814º EST.
PROFUNDITAT: 0 km.
ZONA EPICENTRAL: Caldes de Malavella
COMENTARIS: Percebut, sense danys, a les comarques de La Selva i Girona

Més informació: IGC

Algunes notícies relacionades:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/12/20/terratremol-epicentre-caldes-sacseja-girona/453458.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/12/21/terratremol-caldes-mes-fort-catalunya/453648.html

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/terremoto/39/grados/sacude/Caldes/Malavella/elpepuespcat/20101220elpcat_4/Tes

S´aprova el primer pressupost per preservar el massís de l´Ardenya

2010-12-02T22:48:00.001+01:00

El consorci dóna el vistiplau al pla de treball amb l'objectiu d'assegurar-ne la promoció econòmica

El Consorci del Massís d'Ardenya-Cadiretes ha aprovat el primer pressupost -de 94.215 euros- i ha donat el vistiplau al pla de treball que servirà per promoure i presevar el sòl de protecció especial de la zona muntanyosa. Constituït el passat mes de maig i format per Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Llagostera, Caldes, Vidreres, Tossa de Mar i Lloret de Mar, l'objectiu d'aquesta gestió conjunta és garantir la coherència de regulacions i intervencions, el seu interès públic i privat, i la promoció econòmica de l'espai.
De moment, durant aquest estiu s'ha aconseguit mantenir un mínim de vigilància contra els incendis. Una mesura destacable, aquesta, si es té en compte l'elevat risc d'incendi que presenta el territori. Pel que fa a les actuacions futures, es donarà la màxima importància al patrimoni cultural i natural, i es dedicaran esforços per a la realització d'un mapa turístic del mateix massís.

Font: Diari de Girona

Madrid premia la gestió de l'aigua del Consorci Costa Brava

2010-10-20T09:21:00.000+02:00

La reutilització de l'aigua a Tossa centra una ponència en un congrés a Madrid

Durant dos dies, ahir i avui, s'ha fet a Madrid el primer congrés sobre la reutilització sostenible de l'aigua, en el transcurs del qual s'ha decidit premiar la gestió del Consorci d'Aigües de la Costa Brava. Una de les ponències que es faran avui al matí tracta, precisament, de la iniciativa pionera que va posar en marxa el municipi de Tossa de Mar, l'any 2003, amb la instal·lació d'un equipament tècnic al costat de la depuradora que permet reutilitzar les aigües de la xarxa urbana. Això vol dir que l'aigua, una vegada depurada es torna a utilitzar o bé per al reg de jardins i parcs o bé per als bombers, entre d'altres. No es pot, però, reutilitzar per al consum humà. La instal·lació tècnica perquè això sigui possible va costar prop de 300.000 euros, que va finançar en la seva totalitat l'Agència Catalana de l'Aigua, segons va explicar l'alcaldessa de CiU, Imma Colom. Precisament, l'any 2003, Colom ocupava la regidoria de Medi Ambient i va ser qui va posar en marxa aquest projecte.

Font: El Punt

Senyalitzen el risc d´esllavissades en una cala de Tossa a finals d´estiu

2010-09-16T19:27:00.002+02:00

La Generalitat posa els avisos després de comprovar que l'Ajuntament no ho havia fet, tot i haver-li-ho demanat

La Generalitat ha decidit instal·lar cartells advertint del risc d'esllavissades a la cala de Porto Pi de Tossa de Mar, segons van confirmar fonts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP). La instal·lació que es va dur a terme fa uns dies, s'ha fet a les zones que presenten més perill, després de comprovar que l'Ajuntament no havia posat aquests avisos, malgrat que el Govern català ho va sol·licitar als representants del consistori.

Cal recordar que com va avançar Diari de Girona el passat divendres 20 d'agost, malgrat que des de Costes de la Generalitat es va prohibir justament pel risc d'esllavissades la instal·lació d'un xiringuito a la platja, com es feia cada any per a la celebració de la Beach Party -una sèrie d'activitats aquàtiques que s'organitzen perquè els turistes passin un dia diferent a la zona-, la cala ha estat cada dia durant aquest estiu plena de banyistes que fan cas omís a les advertències. L'empresa, per evitar la prohibició del xiringuito, ha disposat d'un vaixell bar just davant de la cala, on es podien adquirir begudes i menjar. S'organitzaven viatges amb embarcacions petites des de la platja fins al bar flotant.

En sortir als mitjans de comunicació, la Generalitat va anunciar que revisaria la platja per comprovar si l'Ajuntament havia instal·lat uns cartells advertint del perill. Fa uns dies, el mateix departament va acabar col·locant els avisos, després de veure que el consistori no ho havia fet.
Des de la Generalitat es va apuntar que hi ha d'haver informació sobre el perill i que la decisió d'assistir sigui responsabilitat individual. "L'advertència ha de quedar claríssima i si després la gent ho sap, n'és conscient i no en fa cas, ja no hi podem fer més", van destacar fonts del departament de la Generalitat. En aquests moments s'està fent l'estudi geològic que es va engegar per analitzar les esllavissades.

Font: Diari de Girona

Una Guía recoge la gran biodiversidad y las mejores rutas de las islas Medas (Cataluña)

2010-08-19T23:48:00.000+02:00

L'Estartit ha acogido este mediodía la presentación de la "Guía submarina de les illes Medes i la Costa del Montgrí", de la editorial Anthias, una publicación profundamente ilustrada y documentada que sintetiza los resultados de 5 años de trabajo de sus autores, los biólogos Andreu Llamas y Pepi Cáceres.

Llamas, biólogo e instructor de buceo y apasionado por los fondos marinos, ha calificado las Medes de "auténtico paraíso" y ha destacado el trabajo "artesanal" de esta publicación, que les ha llevado a estar centenares de horas bajo el agua, con hasta 4 inmersiones algunos días.

La guía, con formato apaisado (27'3 x 18 cm), encuadernación en cartoné, 184 páginas en papel estucado, 25 ilustraciones tridimensionales hiperrealistas, más de 300 fotografías submarinas y terrestres, y referencias a más de un centenar de rutas submarinas agrupadas en 40 puntos de inmersión, es el primer número de una colección más amplia que abarcará todo el litoral catalán.

Para su elaboración, los autores han trabajado desde el año 2004 a partir de todo tipo de publicaciones y, en una segunda fase, mediante contacto personal con buceadores de centros de inmersión, pescadores y todo aquel que conociera el terreno en primera persona.

En una tercera fase, de trabajo de campo, Llamas hizo la totalidad de las fotos y exploraron el parque apuntando las características de aquello que veían en pizarras que ellos mismos se fabricaron para poder escribir bajo el agua.

El libro se acabó con la elaboración de unas precisas ilustraciones tridimensionales de las rutas submarinas que consideraron más interesantes, como la de Illa Mateua, la Cova de la vaca o el Marmoler, un barco hundido a unos 40 metros de profundidad frente a las costas del Montgrí y una práctica descripción de cada punto de inmersión.

Se trata de una guía que por sus características está destinada tanto a recién iniciados en el mundo del submarinismo como a grandes entendidos.

Llamas destaca del fondo marino de les Illes Medes, archipiélago integrado por 7 islas y algunos islotes con una superficie total de 21'5 hectáreas y una altura máxima de 79 metros situado frente a L'Estartit, su enorme biodiversidad y una compleja geología de los fondos que favorece la presencia de casi todas las comunidades submarinas costeras del mediterráneo occidental, corales, praderas de poseidónea, fondos detríticos, cuevas y grutas.

El autor de la guía, que ha recordado que en ocasiones los grandes temporales ocasionan algunos cambios en los fondos marinos, se ha mostrado confiado "que en los próximos años vaya cambiando para que nos de una excusa para volver".

En esta línea, ha asegurado que "por más veces que se haga inmersión en el fondo marinos de les Medes, siempre ves cosas nuevas, no en vano se ha convertido desde hace años en un referente internacional".

Durante la presentación, el director del Área Protegida de las Illes Medes, Alex Lorente, colaboradora de la publicación, junto con el Consistorio de Torroella y la Generalitat, ha destacado que la guía dispone de un apartado en el que se explica como practicar un buceo respetuoso con el medio, hecho que ha agradecido y ha recordado que no todas las publicaciones lo hacen.

Los autores de esta guía y propietarios de la editorial que la publica tienen previsto sacar a la venta el mes que viene la guía de la zona comprendida entre Sant Feliu de Guíxols y Begur, que les ha llevado 7 años de trabajo y no ha visto antes la luz por problemas técnicos.

En un futuro tienen previsto publicar también guías de Blanes, Lloret, Tossa de Mar y el Cap de Creus.

Esta guía, de la que se han editado 4.000 ejemplares, 2.000 en catalán e inglés y 2.000 en castellano y francés, tiene un precio de 27 euros y podrá encontrarse en librerías, en la oficina de Turismo de Torroella y en los centros de inmersión.

Font: ABC

Tossanatura al Diari de Girona!!

2010-08-02T13:32:00.002+02:00

Hola!

Fa aproximadament un mes, vaig adelantar al blog que a la Rambla Joan Maragall s'estava ampliant la xarxa d'aigua regenerada. Dons avui, aquest fet és notícia al Diari de Girona, on han aprofitat una de les fotografies que vaig fer i han citat el blog!

Aqui us deixo la notícia:

Tossa amplia la zona de reg amb aigua regenerada a la rambla de Joan Maragall

L'Ajuntament de Tossa de Mar ha decidit ampliar la zona de reg amb aigua regenerada a tota la rambla Joan Maragall, aprofitant que calia allargar la instal·lació per fer-la arribar a la nova promoció d'habitatges que s'està fent. La promoció és força important per una població com Tossa, ja que consta de cinc blocs diferents amb un total de 70 pisos. A més hi ha la zona d'equipaments i una zona verda. La normativa municipal diu que les noves promocions han de ser regades amb aigua regenerada. Així, aprofitant l'avinentesa, el Govern ha decidit ampliar l'àrea per regar les diverses zones verdes que hi ha al llag de la rambla. Les obres es pagaran a mitges entre l'Ajuntament i la promotora immobiliària.
L'aqüífer del Tordera, d'on s'agafava aigua per a la població de Tossa, entre d'altres, va ser declarat com a sobreexplotat i, per això, es va fer la depuradora de Tossa i la dessalinitzadora de Blanes. El sistema de regeneració de l'aigua, en concret, es va instal·lar a la depuradora el 2002 i es va posar en funcionament un any més tard. Actualment des de la depuradora, doncs, surten dos ramals amb aigua regenerada: un que va riera avall, de la depuradora fins a la vila vella. I ara s'ha fet sortir un ramal d'aquests que servirà per abastir la rambla Maragall. I el segon, que puja cap amunt fins a la zona de can Vergonyós.
Aquest tipus d'aigua, provinent d'un dipòsit de 700 metres cúbics de la depuradora, s'utilitza per regar, netejar carrers o contenidors a la nau de Cespa, per als Bombers o per a la neteja al centre d'Acollida d'Animals. De moment, es tracta només d'usos públics.

*Un tub amb el precinte lila, que indica que porta aigua regenerada.
tossanatural.blogspot

Font: Diari de Girona

Aigua regenerada a la Rambla Joan Maragall

2010-07-05T23:20:00.004+02:00

Hola.

Ara fa uns dies que van començar unes obres a la Rambla Joan Maragall. Vaig fixar-me en els tubs, amb una franja morada, que son els que s'utilitzen pel transport de l'aigua regenerada. Per tant, aprofitant les rases que va obrir SOREA, han aprofitat per ampliar la xarxa d'aigua regenerada.

D'aquesta manera, es pot aprofitar el recurs per regar tots els parterres i les rotondes de la rambla. A més, podran connectar la xarxa a la zona de la porta de St. Feliu amb les seves zones verdes, que ja tenien l'infraestructura necessària però faltava connectar-la a la xarxa d'aigua regenerada.

Pel que he pogut comprovar, l'ampliació es fa amb tub de polietilè de 160 mm de diàmetre.

Aqui us deixo algunes fotos:

*Tub d'aigua regenerada preparat per muntar-hi un sistema de reg

*Tubs de polietilè de 160 mm de diàmetre preparats per col.locar

*Detall del color lila que indica el transport de l'aigua regenerada i inscripció d' "Aigua no potable"

*Punt on suposo que faran la connexió amb la xarxa actual,
on s'ajunten la Rambla Joan Maragall amb l'Avinguda Joan Casals, al marge de la riera.
Es pot veure el tub nou i el tub que ja existia

El camí de ronda de Tossa continua tancat

2010-06-22T23:18:00.001+02:00

El Ministeri de Medi Ambient va clausurar la ruta per qüestions de seguretat sense avisar l'Ajuntament del municipi

El camí de ronda de Tossa de Mar continua tancat al públic quatre mesos després que el Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient el clausurés per raons de seguretat. Malgrat les converses entre l'Ajuntament del municipi i el Ministeri, el camí continua tancat a les portes de l'estiu.

El tram afectat per aquesta decisió és el de Martossa-Porto Pi, la qual cosa implica, a més, que les dues cales també quedin sense accés perquè s'hi arriba pels túnels que es troben tancats. Segons Costes, el camí s'havia de tancar perquè hi havia risc d'esllavissaments i es considerava que podria ser perillós per als caminants. Des de llavors, però, encara no s'ha dut a terme cap activitat per restablir aquesta situació.

Cal recordar, a més, que Costes va tancar aquest tram del camí sense avisar l'Ajuntament de Tossa que es va haver d'assabentar de la decisió quan es va trobar davant d'un cartell que informava els caminants que no es podia continuar.

Així, doncs, sobta que a finals del mes de juny, i havent començat l'estiu, el camí continuï sense arreglar-se i, per tant, sense obrir. L'equip de govern de Tossa de Mar ha fet nombroses gestions amb Medi Ambient per diversos temes oberts, però per ara en aquest tema han estat infructuoses. El mateix govern va informar fa un parell de mesos que Costes estava realitzant un estudi per esbrinar els motius que havien produït diversos esllevissaments als accessos de les cales.

Per la seva banda, des de l'oposició, es va informar que Costes va entrar per registre un escrit a l'Ajuntament fa unes tres setmanes amb els resultats d'aquest estudi en què s'informava els responsables del consistori que part dels esllavissaments podrien ser conseqüència de diverses obres dels xalets de les urbanitzacions que queden a dalt del camí.

Des del PSC, es va recordar que "l'obligació de l'Ajuntament és apretar les institucions perquè resolguin els problemes". A més, va apuntar a la "manca de voluntat política" pel fet que aquest tram estigui tancat i que encara no s'hagin resolt les al·legacions per desencallar la resta de camí.

*El tram que Costes va tancar de Martossa-Porto Pi del camí de ronda de Tossa de Mar

Font: Diari de Girona

La Generalitat posarà més restriccions per accedir al bosc

2010-06-09T18:16:00.000+02:00

Les Gavarres són la principal preocupació juntament amb el massís de Cadiretes, el del Montgrí i el cap de Creus

Alt risc de foc i tota precaució és poca. El delegat del Govern de la Generalitat, Jordi Martinoy, va reunir-se ahir amb els principals actors que aquest estiu s'hauran d'encarregar de vetllar perquè les flames no destrossin els boscos gironins i ja va avançar algunes de les línies mares del que serà el pla antifoc estiu 2010. Les restriccions per accedir amb vehicle o dur a terme determinades activitats en espais d'alt risc són el principal punt d'un programa que té molt en compte l'estat en què estan els boscos després de les nevades d'aquest estiu.

L'alt número d'arbres caiguts que va deixar el temporal i l'espès sotabosc que s'acumula en els terrenys forestals servirà de potent combustible en cas que les flames es despertin. Més encara si vénen empeses per les ràfegues de vent calent -Martinoy va alertar ahir sobre els traidors efectes de la tramuntana- i alimentades per les altes temperatures que són habituals en època d'estiu. Segons va apuntar el delegat, la principal preocupació és el massís de les Gavarres però sense menystenir Cadiretes, la zona del Montgrí i el cap de Creus. És per això que, si bé l'accés de ciclistes o excursionistes a aquestes zones no sembla estar en perill, la Generalitat si serà inflexible a l'hora de vetar l'accés de qualsevol vehicle motoritzat. "Restringirem l'accés de manera més freqüent i serem més exigents", va explicar el delegat del Govern a Girona.

Martinoy va explicar que actualment a la demarcació hi ha 79 brigades treballant en tasques de neteja i, d'aquestes, 39 ho fan a les Gavarres.

Durant l'estiu continuaran treballant 45 brigades permanentment connectades via telefònica per controlar qualsevol petit indici de foc potencial.

A més, està previst que la setmana que ve el Govern faci pública la línia d'ajuts a propietaris forestals particulars per ajudar-los a netejar les seves parcel·les.

Alerta amb Sant Joan

La imminent revetlla de Sant Joan genera també maldecaps als responsables d'impedir els focs indesitjats. Per aquest motiu, Martinoy va explicar que alguns alcaldes gironins estan inquiets i s'estan plantejant restringir les zones on permetre la venda i el llançament de petards i, fins i tot, vetar la instal·lació de casetes de venda de pirotècnia per evitar ensurts. "És molt important la conscienciació de la població i que tinguin present que és un estiu amb més risc", va concloure Jordi Martinoy.

*L'objectiu és evitar que les flames destrossin els boscos gironins

Font: Diari de Girona

L'accés motoritzat a Gavarres, Montgrí i cap de Creus es tancarà més sovint a l'estiu per l'estat dels boscos

L'estat dels boscos gironins farà que l'accés motoritzat a alguns dels espais naturals es restringeixi molt més sovint aquest estiu, en funció del temps que faci. El delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, va explicar que a causa de l'alt risc d'incendi que s'espera per als propers mesos «no es descarta tancar els massissos forestals tenint en compte més factors que els d'altres estius». Habitualment els criteris van en funció únicament de les condicions climàtiques, mentre que enguany s'hi afegirà també el de l'estat del bosc després dels efectes de les nevades. Per tant, els espais amb més possibilitats de veure incrementades les restriccions són les Gavarres i Cadiretes, el cap de Creus i el Montgrí, on també es restringirien activitats com la tala d'arbres en funció de la sequedat del bosc.

Martinoy ho va explicar ahir després d'una reunió que va tenir lloc entre representants del govern, Agents Rurals, Bombers, agrupacions de defensa forestal i col·lectius de pagesos, per explicar les mesures de prevenció d'incendis per a l'estiu. La perillositat depèn sobretot dels efectes de la nevada i també de les pluges de primavera, que han provocat un augment del sotabosc. Per tot plegat es donaran autoritzacions als propietaris forestals perquè puguin continuar fent treballs de neteja més enllà del 15 de juny, ja que serà ara quan es resoldran les ajudes de la Generalitat.

Crida a la població

El delegat també va fer una crida a la població perquè extremi les mesures de precaució aquest estiu: «Hem de reconvertir la conscienciació que hi ha hagut sobre l'estat en què han quedat els boscos després de la nevada en un augment de la prevenció i evitar les conductes imprudents.» També s'ha recomanat als alcaldes que augmentin les restriccions durant la revetlla de Sant Joan, i que controlin les casetes que venen petards.

Font: El Punt

472.000 euros de l´Estat a les reparacions d´emergència

2010-05-29T22:43:00.002+02:00

Endesa anuncia que ha invertit 150.000 euros en normalitzar la xarxa afectada al Gironès i la Selva

El Consell de Ministres va aprovar ahir el cost de 472.000 euros de les obres que el ministeri de Medi Ambient està fent a diferents punts del litoral gironí pels danys causats per la nevada del 8 de març. El temporal va fer que molts arbres i branques caiguessin sobre els camins de ronda, especialment als termes municipals de Begur, Palamós, Castell-Platja d'Aro i Palafrugell. Com a conseqüència, el trànsit per aquests senders s'ha fet perillós, tant pels obstacles existents com per l'elevada probabilitat que caiguin encara més arbres, branques i restes de vegetació.
De la mateixa manera, les fortes onades posteriors la nevada van provocar importants desperfectes a les platges de l'Escala, Palafrugell, Tossa i Lloret de Mar. Degut a la gran afluència de públic que experimenten aquests espais durant els mesos d'estiu i el gran perill que les conseqüències del temporal suposen per als visitants, l'Estat ha considerat "absolutament prioritari" realitzar, a través d'una tramitació d'emergència, les obres necessàries per reparar els danys causats. En aquest sentit, els principals treballs consisteixen en la retirada i eliminació de restes de vegetació, la reparació de la plataforma, baranes i obres de fàbrica als camins de ronda, el reperfilat de la sorra a les platges i el sanejament dels talussos inestables i amb riscos de despreniment.
Endesa, d'altra banda, ha anunciat que ha invertit ja 150.000 euros per a normalitzar la xarxa elèctrica afectada per la nevada al Gironès i la Selva. La companyia ha reconstruït una línia aèria de 25 kV de 2,2 quilòmetres a Caldes de Malavella, la qual cosa li ha suposat aixecar 20 suports, entre torres de formigó, metàl·liques i pals de fusta. La xarxa reconstruïda permet donar serveis als municipis de Caldes, Sils, Cassà de la Selva i Sant Andreu Salou. Mentrestant, la companyia manté el compromís d'aconseguir la total normalització de la infraestructura elèctrica el dia 30 de juny, la data límit interposada.

*Arbres caiguts a l'àrea de Castell-Cap Roig, poc després de la nevada

Font: Diari de Girona

Medi Ambient fa reparacions pel temporal per valor de 472.000 euros

2010-05-29T22:36:00.000+02:00

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí porta a terme en diversos punts del litoral gironí i en diversos municipis de la demarcació de Girona obres d'emergència per valor de 472.000 euros per arreglar els desperfectes del temporal de neu del principi del mes de març. A causa de la gran afluència de públic a aquests llocs durant l'estiu, el ministeri va considerar «absolutament prioritari» fer pel sistema de tramitació d'emergència les obres necessàries per reparar els danys. Els principals treballs que farà el govern espanyol són la reparació i eliminació de restes de vegetació, la reparació de la plataforma, baranes i obres de fàbrica en camins de ronda, la perfilació de la sorra de les platges i, finalment, el sanejament dels talussos inestables i amb risc de despreniment. Les localitats on es faran les obres són Begur, Palamós, Platja d'Aro, Palafrugell, l'Escala, Tossa de Mar i Lloret de Mar.

Font: El Punt

Gobierno analiza las obras para reparar los daños provocados por el temporal

2010-05-28T23:00:00.001+02:00

El Consejo de Ministros ha conocido hoy las obras de emergencia que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino está llevando a cabo en distintos puntos del litoral y en varios términos municipales de la provincia de Girona, por un importe de 472.000 euros.

Estas obras son consecuencia del temporal que se registró los días 8 y 9 de marzo en la provincia de Girona y que provocó la caída de numerosos árboles y ramas sobre los caminos de ronda de la costa, especialmente, en los términos municipales de Begur, Palamós, Castell-Platja d'Aro y Palafrugell.

Como consecuencia de ello, el tránsito por dichos caminos se hizo peligroso, tanto por los obstáculos existentes, como por la elevada probabilidad de que se produjeran nuevas caídas de árboles, ramas y otros restos de vegetación.

Asimismo, el oleaje del temporal marítimo que sucedió en las horas posteriores a la nevada ocasionó importantes desperfectos en playas de los municipios de L'Escala, Parafrugell, Tossa de Mar y Lloret de Mar.

Esto unido a la gran afluencia de público en estas infraestructuras ha obligado a realizar, por el sistema de tramitación de emergencia, las obras necesarias para reparar los daños causados anteriormente descritos.

Los principales trabajos a realizar son los siguientes: retirada y eliminación de restos de vegetación; reparación de la plataforma, barandillas y obras de fábrica en caminos de ronda; reperfilado de las arenas en las playas y, por último, saneamiento de los taludes inestables y con riesgos de desprendimientos.

Font: ABC

La factura del Ministeri de Medi Ambient pel temporal de 2008 puja a 6,9 milions

2010-05-26T20:03:00.001+02:00

El Ministeri de Medi Ambient va destinar l'any passat 19.542.986 euros a diferents municipis del litoral català per dur a terme obres d'emergència amb l'objectiu de reparar els danys causats pels temporals del desembre del 2008. Concretament, el litoral de la demarcació de Barcelona va rebre més d'11,5 milions, el de Girona més de 6,9 i a Tarragona se'n van destinar més d'1 milió més, segons les dades fetes públiques ahir per l'executiu espanyol. En el cas de la demarcació de Girona, es van dur a terme dues inversions importants a Blanes amb 2.356.344 euros i a l'Escala amb 3.756.858 euros més. A banda, també s'hi va fer arribar un paquet de 815.000 euros més per a obres d'emergència més puntuals als litorals de Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.

*L'onatge colpejant el passeig de l'Escala el 28 de desembre de 2008

Font: Diari de Girona

Medio Ambiente destina 19,5 millones para regenerar las playas catalanas

2010-05-25T22:44:00.000+02:00

El ministerio de Medio Ambiente destinó 19,5 millones de euros durante 2009 a obras de emergencia para regenerar las playas del litoral catalán y reparar otros daños causados por los temporales de diciembre de 2008.

Medio Ambiente ha intervenido en la provincia de Barcelona con 3,8 millones de euros en el Masnou y Montgat, 2,7 en Cabrera de Mar y 2,5 en Barcelona, mientras que en los municipios de Caldes d'Estrac y Vilassar de Mar también se han llevado a cabo obras de emergencia.

En Tarragona, los municipios de El Vendrell y Alcanar han recibido medio millón de euros cada uno y en Girona, Blanes ha recibido 2,3 millones de euros y L'Escala 3,7 millones.

Además, el ministerio ha destinado 815.000 euros para reparar infraestructuras litorales que habían sufrido daños puntuales como la reparación del paseo marítimo de Tossa de Mar o Platja d'Aro o la reparación de caminos, muros y accesos a playas.

Font: ABC

Tres quartes parts de les platges gironines retrocedeixen més d'un metre cada any

2010-05-23T23:09:00.001+02:00

Un estudi quantifica en 594 milions d'euros anuals el valor econòmic dels serveis ecològics que presta la Costa Brava

Un 75% de les platges gironines presenten un estat morfològic dolent o molt dolent, amb una erosió que fa que retrocedeixin entre encara no mig metre i un metre i mig cada any. La causa és que la pèrdua de superfície de platges que originen les tempestes no es compensa amb l'arribada de nous sediments dels rius, pel poc cabal i les infraestructures hidràuliques com ara els embassaments. Aquesta és una de les conclusions que s'afegeixen en un estudi que ha fet el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, en què també s'estudia el valor econòmic dels serveis ecològics de la Costa Brava, en funció de diverses variables, com ara la qualitat de l'aigua o de l'aire, i de la percepció de la gent. Aquest valor l'han taxat en 594 milions d'euros anuals, que és el que es considera que val el litoral gironí.

Precisament les platges i els sistemes dunars, per la seva funció recreativa i natural per a diversos hàbitats, són espais que aconsegueixen tenir un gran valor econòmic pels seus serveis ecològics. «Són un exemple de la pèrdua d'espais concrets, sobretot les dunes, i per tant d'una sèrie de serveis que dóna», ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, un organisme que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quartes parts de les platges gironines tenen un comportament «morfodinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evolució de la superfície en funció del manteniment del seu equilibri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els temporals comparada amb l'arribada de nous sediments. Als llocs on aquest comportament és dolent, les platges gironines perden entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent perden més d'un metre i mig de mitjana. Les platges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vincular a qüestions naturals: «El futur és molt negre, perquè els rius no porten aigua ni els sediments que permeten formar la platja, i no se substitueix la sorra que s'emporta el temporal.» Això obliga a regenerar-les artificialment, amb un cost econòmic molt important que, evidentment, no s'hauria d'assumir si els rius fessin la seva funció.

Serveis ecològics

Precisament, Sardà ha dirigit un estudi sobre el valor econòmic dels serveis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests serveis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plasmen sobre els hàbitats de la zona, es calcula que la Costa Brava té un valor de 594 milions anuals. «És el rèdit que ens dóna el patrimoni natural, el valor que la gent dóna a la natura», ha explicat Sardà, amb paràmetres que inclouen per exemple la qualitat de l'aigua i de l'aire, el benestar individual o l'atracció que genera entre el turisme. Darrere les platges i les dunes, els boscos i els parcs agraris són els espais que tenen més valor.

ELS ESPAIS
Valor econòmic anual dels serveis ecològics dels principals espais de la Costa Brava
(en milions d'euros)

Massís de l'Albera: 4,2
Parc agrari de l'Alt Empordà: 44,1
Aspres de l'Albera: 1,1
Cap de Creus: 29,7
Aiguamolls de l'Alt Empordà: 18,9
Boscos de Foixà, Pedrinyà, Vacamorta i plans de Cruïlles i Sies: 17,1
Parc agrari del Baix Empordà: 15,8
El Montgrí i el Baix Ter: 22,3
Connector entre les muntanyes de Quermany i la platja de Pals: 12,5
Plans al·luvials del riu Ter: 12,7
Serra de Valldevià i Ventalló i muntanya de Sant Grau: 25
Gavarres: 10
Pla de Sant Andreu Salou, Esclet i Benaula: 13,5
Massís de les Cadiretes: 26
Muntanya de Can Cabanyes: 11,9
Connector de la Selva Marítima: 9,6

Xarxa de 131 espais naturals

Amb l'objectiu de desenvolupar una gestió integrada de la zona costanera, el CEAB ha identificat 131 elements naturals de conservació a la Costa Brava, entre el litoral i el corredor d'infraestructures. En el marc del projecte Defcon–EEP –que vol dir Delimitació Funcional dels elements de Conservació: l'Estructura Ecològica Principal–, l'organisme científic proposa crear una xarxa dels espais naturals d'aquesta zona, que hauria d'incloure els espais que actualment ja són PEIN o Xarxa Natura 2000; els elements que el pla territorial de les comarques gironines inclou com a sòl de protecció especial; el connector entre Pinya de Rosa, i el cinturó verd de l'àrea urbana de Girona, i els elements restants amb un valor de serveis ecològics superior als 3 milions. El 51% correspon a espais que ja estan protegits, i la resta no tenen cap figura de protecció. Segons Sardà, l'objectiu no ha de ser protegir tot el territori per llei, sinó evitar una transformació dels espais que no ho estan però que també tenen un valor ecològic important: «Han de continuar tenint aquests valors ambientals, i s'ha de tenir consciència que cal preservar-los encara que no entrin dins de cap espai natural», ha afirmat el científic del CSIC. L'estudi proposa crear la figura de l'EEP, amb una gestió i finançament propis.

Manifest crític contra els governs

Coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat, celebrat ahir, diversos científics van donar a conèixer el manifest per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Sorgit arran d'unes jornades a Santa Susanna, el firmen personalitats de la UAB, el CEAB, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, la Institució Catalana d'Història Natural, el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, la UdG, el CREAC i la UPC. Critiquen la contínua pèrdua de biodiversitat a Catalunya i Europa, com ara hàbitats i espècies clau, a causa, per exemple, de la fragmentació del territori entre els diversos espais naturals. Lamenten que encara no es pugui conèixer la magnitud del problema per la falta d'informació de moltes espècies, i l'explotació «irresponsable» de recursos naturals amenaçats. Apunten cap al govern de Catalunya, al qual acusen de ser «incapaç de donar una resposta política adequada i una progressiva desconnexió de Catalunya respecte a les tendències europees» en la protecció del medi. Per això insten el govern a aprovar la llei de biodiversitat i que hi hagi una reorganització administrativa per conservar la biodiversitat. També demanen al govern espanyol que desenvolupi els plans previstos per a la conservació de la biodiversitat.

*Cala Cristus, a Platja d'Aro

Font: El Punt

Costes acabarà demà les obres d´adequació de la platja de Tossa

2010-05-20T20:12:00.002+02:00

Les obres d'adequació de la platja de la Mar Menuda estaran acabades com a molt tard demà al matí, segons el departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient, que està realitzant l'obra. Es van iniciar dimarts i van a bon ritme, van apuntar. Es preveuen abocar unes 2.000 tones de sorra nova per refer la platja després dels temporals d'hivern. A més, les màquines ja han trencat el mur de sorra compacte que havia quedat en els darrers mesos. Primer es va apartar la sorra natural de platja i es va desfer el mur. Ara s'aboca la nova sorra i després es tornarà a posar la natural.

*Les màquines de Costes reparteixen les 2.000 tones de sorra nova.

Font: Diari de Girona

Costes desfarà el mur compacte de sorra de la platja de Mar Menuda de Tossa

2010-05-18T13:43:00.002+02:00

El Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient arranjarà finalment la platja de la Mar Menuda de Tossa, que havia quedat amb un mur compacte de sorra després de les llevantades d'aquest hivern. Les obres començaran avui, després de les reclamacions de l'Ajuntament.
Les típiques llevantades de la Costa Brava s'han endut enguany part de la sorra de la platja de la Mar Menuda, que va ser reposada per Costes després del temporal de Sant Esteve de 2008, i han deixat un mur compacte, que pot ser perillós. Per això, l'actuació ha estat una reclamació constant de l'Ajuntament, des que aquest mur va quedar al descobert. Avui, doncs, Costes posarà fil a l'agulla i engegarà finalment l'arranjament. Primer, s'apartarà la sorra natural de platja, es trencarà el mur i s'abocaran unes 2.000 tones de sorra. Un cop aplanada es tornarà a repartir per sobre la sorra natural.
Segons Costes, les obres estaran acabades abans del cap de setmana i durant l'actuació l'Ajuntament té previst tancar la platja.

Font: Diari de Girona

I em faig 2 preguntes:
- Serà sorra de la Pedrera d'en Balmaña?
- Quant durarà?

El mosquit tigre mossega la Costa Brava

2010-05-13T19:21:00.002+02:00

La plaga es va extendre durant l'any passat a l'Escala i Platja d'Aro, i des del 2008 a la Selva marítima, Vidreres i Maçanet

El mosquit tigre continua avançant pels racons més humits de la Costa Brava. Un estudi del Departament de Medi Ambient ha constatat que aquest petit però ferotge insecte s'ha extés fins a l'Escala i Platja d'Aro durant el 2009. Des del 2004, quan es va detectar per primera vegada a Sant Cugat, tot i que s'estima que ja va ser detectat el 2001, aquesta espècie de mosquit ha anat conquerint territori fins a amenaçar 120 municipis catalans que formen part de 14 comarques diferents.

Segons les conclusions a les quals ha arribat la Direcció General del Medi Natural, l'insecte es va detectar per primera vegada a les comarques de Girona l'any 2008. La seva presència es va comprovar als municipis de la Selva marítima -Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, així com Vidreres i Maçanet de la Selva-.

Durant l'any passat els ous van superar la comarca de la Selva i han fet un salt cap al litoral de l'Alt i Baix Empordà. Amb l'arrribada del mes de maig s'incia el període d'activitat del mosquit tigre asiàtic fins al novembre. Tot i que en els mesos d'agost i setembre és quan hi ha una major densitat d'aquesta espècie d'insecte. Sobretot durant el setembre, quan hi ha un nombre màxim de municipis afectats per la plaga.

De les investigacions fetes fins ara s'ha constatat que el més important i efectiu per frenar la ràpida proliferació d'aquest insecte és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques. Un objectiu que s'aconsegueix eliminant els punts d'aigua on poden desenvolupar-se, com per exemple tots els recipients exteirors, com ara galledes, plats de sota els testos o safareigs.

De l'estudi també es desprèn que mentre que les temperatures mínimes condicionen l'eclosió dels ous hivernants, la pluja no és imprescindible per al seu desenvolupament. "Els efectes negatius sobre la població són una pèrdua de la qualitat de vida a causa de les nombroses picades, però els riscos sanitaris per transmissió de malalties són molt reduïts", s'afirma en el document. No obstant això, no estan "absents", ja que l'any 2007 es va detectar a Itàlia un brot de Chikungunya, que provoca febre, a causa d'una picada daquest mosquit.

*Un exemplar de mosquit tigre capturat el setembre de 2008 a Blanes.

Font: Diari de Girona

Articles relacionats

Medi Ambient diu que a l'Escala i Platja d'Aro hi ha el mosquit tigre - El Punt

El mosquit tigre ja s'ha establert en dotze municipis de la demarcació - Tossanatura

Prevenció al massís de les Cadiretes

2010-05-08T13:30:00.000+02:00

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant l'empresa pública Forestal Catalana, ha adjudicat un projecte de prevenció d'incendis forestals al massís de de Cadiretes, a l'empresa Ambientalia World SL, per un import d'adjudicació de 302.805,05 euros, sense l'IVA. Aquest projecte, que duu el nom Treballs de prevenció d'incendis al Perímetre de Protecció Prioritària del Massís de Cadiretes -2a fase-, afecta les comarques de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès, i preveu obrir franges estratègiques i franges de seguretat o de trànsit del vial, arranjar la xarxa viària, reduir la massa combustible i senyalitzar la zona.
El conjunt de les actuacions al massís de Cadiretes abraça una superfície de més de 130 hectàrees i l'adequació de més de 36 quilòmetres de camins. L'objectiu es prevenir els incendis d'aquesta campanya que es preveu especialment perillosa, o en tot cas, per poder actuar amb la màxima rapidesa. Aquest projecte tenia un pressupost màxim de contractació de 474.128,96 €, i es preveu que les obres finalitzin en un termini màxim d'un any.

Font: Diari de Girona

El vent i la pluja fan caure part de la xarxa elèctrica i deixen 7.000 abonats sense llum

2010-05-05T14:49:00.001+02:00

La caiguda de cables i dispositius de seguretat de les línies va afectar durant tot ahir bona part de la Costa Brava

La Costa Brava va tornar ahir a quedar parcialment a les fosques. El fort vent i la pluja de dimarts a la matinada van posar l'ai al cor a uns 7.000 abonats del litoral de l'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva, que es van tornar a quedar fins a dotze hores sense llum. El motiu va ser que el vent va fer caure un cable en una línia de mitjana tensió al seu pas per Santa Cristina d'Aro, i això va repercutir en talls totals o permanents en municipis com ara Pals, Sant Feliu de Guíxols i Tossa, a part de Santa Cristina, que va ser el més afectat. A l'Alt Empordà, el vent va fer saltar els dispositius de seguretat de cables elèctrics, i això va afectar pobles com ara la Jonquera, Llançà i Portbou. Al vespre tothom havia recuperat la llum amb normalitat, tret de Romanyà de la Selva, on es van portar generadors.

Gairebé dos mesos després de la nevada, milers de persones de la Costa Brava van reviure ahir l'experiència de quedar-se sense llum. El temporal de vent, pluja i neu a muntanya va tornar a afectar les comarques gironines, que van patir especialment davant la fragilitat que encara demostra bona part de la xarxa elèctrica de la Costa Brava, pendent d'arreglar-se definitivament de les conseqüències de la nevada. El vent va tombar arbres en molts punts, com ara Lloret de Mar, on un plataner va caure sobre els fils de llum i telèfon i va obligar a tallar aquests dos serveis a una part de la ciutat. A Blanes, el temporal de mar es va tornar a endur la sorra de la platja de s'Abanell, mentre que Tossa va patir també apagades intermitents de subministrament elèctric durant la nit, a causa d'una incidència a Santa Cristina d'Aro.

La incidència principal va ser a la línia de mitjana tensió entre Llagostera i Castell d'Aro, en una torre elèctrica a Santa Cristina que encara està mig doblegada i funciona de manera provisional després de la nevada. Allà hi va caure un cable de matinada, i la reacció en cadena i altres petites afectacions van provocar talls en el subministrament a zones de Pals, Torroella de Montgrí, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, en aquest cas a les urbanitzacions, on hi havia gent que durant el dia va anar a buscar generadors per si de cas, arran del record de l'última apagada. En tot cas, el municipi més afectat va ser Santa Cristina d'Aro, on l'alcalde, Ricard Herrero, va reclamar que, amb la precarietat actual de les línies, es prenguin mesures com ara deixar grups electrògens als municipis i accelerar les obres per evitar problemes com els d'ahir.

La falta de fluid elèctric al Baix Empordà també ha afectat els municipis de Torroella de Montgrí –poble de l'Estartit, urbanitzacions i Mas Pinell–, Pals –de manera desigual per tot el terme–, Ullà –barri de la Roqueta–, Palafrugell –un petit sector de Tamariu– i Castell-Platja d'Aro –nucli antic de Castell d'Aro–. La falta d'electricitat es va resoldre al llarg de la tarda. Cal destacar que els problemes els ha provocat, sobretot, la caiguda de pals provisionals col·locats després de la destrossa de la nevada del 8 de març, arran del terra moll i el fort vent. En alguns cas, com el de Palafrugell, el motiu ha estat que un arbre ha caigut en un transformador.A Pals, a més, ha estat necessari apuntalar els arbres de davant de l'escola pública, ja que molts s'havien tombat pel fort vent i el terra moll. Uns problemes que també han viscut altres municipis, com ara Palamós, on s'han acabat tallant alguns dels plataners de l'avinguda de Catalunya.Com a destrossa important, cal destacar la de l'envelat de la festa major de Fontanilles, a la plaça Pere Pruñonosa. L'envelat, que feia 25 metres de llargada per 15 d'amplada, s'havia de retirar dilluns, però arran de la pluja es va deixar per avui. A la nit, arran del temporal de vent, l'envelat va anar a parar a la finca del costat, i va quedar totalment destrossat. També va afectar el fanal del mig de la plaça i un ametller. A Palamós, el fort vent també ha destrossat l'envelat de la zona activa de la platja Gran. A més, com sol passar sovint, es va inundar una mica el mercat cobert, que es va idear per sota el nivell del carrer. Pel que fa a l'Alt Empordà, la pluja i, sobretot, el vent van provocar desperfectes també a diversos municipis, on van caure arbres, cartells informatius i fins i tot fanals. A Figueres, la tramuntana va bufar a una velocitat de 120 km/h, i va fer caure mobiliari urbà i, especialment, molts arbres i branques. Un dels espais més afectats va ser l'entrada de la ciutat per la carretera de Llançà, on van cedir nombrosos arbres i branques.A Vilafant, el vent va fer caure una vintena d'arbres, entre aquests alguns dels que s'havien plantat fa uns mesos al vial de comunicacions amb motiu de les obres de la línia ferroviària. A Empuriabrava, al sector Puigmal, el vent va fer caure sobre la via pública un eucaliptus de grans dimensions. A causa de caigudes d'arbres semblants, alguns municipis van haver de tallar carrers mentre es retiraven els obstacles de la via. És el cas, per exemple, d'Empuriabrava, a Castelló d'Empúries, on van caure una desena s'arbres, i també del Port de la Selva. A la Selva de Mar l'accés al poble va quedar tallat. A l'Escala, també es va tallar l'accés al passeig d'Empúries per branques caigudes, i a Llançà el vent va destruir una caseta de la platja on fan la biblioplatja.Pel que fa als talls de llum, les restriccions van afectar la Jonquera, Colera, Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys i Llançà.A la Jonquera, on l'avaria va durar unes quatre hores. L'alcalde, Jordi Cabezas, va lamentar ahir la falta d'informació per part de la companyia Endesa. «Al telèfon d'emergències per ajuntaments saltava un contestador que deia que hi havia incidències a diversos punts, i prou. Ens han avisat quan la llum ja havia tornat», es queixava. La restricció també va afectar altres punts, com ara Colera, Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys i Llançà. En aquest últim punt, l'afectació va ser a les urbanitzacions de Grifeu i Cap Ras, on és habitual que es doni aquesta situació quan plou i fa vent.

Endesa va anar resolent les afectacions al llarg del dia, i al vespre ja tothom tenia llum. En alguns casos, però, les dificultats per reparar l'avaria van obligar a portar generadors per garantir el subministrament, com ara al nucli de Romanyà i la urbanització Vall Repòs, a Santa Cristina d'Aro.

Ratxes de més de 100 km/h

El vent va ser ahir a la nit el principal protagonista del temporal, amb ratxes que van superar àmpliament els 100 quilòmetres per hora, sobretot al nord de la Costa Brava. A Portbou van arribar als 169 km/h, 100 km/h a Palamós i 95 km/h a Sant Pere Pescador, fet que va provocar molta mala mar i onades de fins a 3,7 metres al golf de Roses. A muntanya, el vent també va ser molt fort, per exemple amb ratxes de 117 km/h a Ulldeter i de 91 km/h a Molló, mentre que pel que fa a la neu, a Núria van arribar a gruixos de neu nova de fins a 56 centímetres ahir al matí. D'altra banda, i pel que fa a les precipitacions, ahir va continuar plovent a tota la demarcació, com fa des de diumenge al vespre. A Espolla ja han superat els 100 litres per metre quadrat durant aquest episodi, i Cassà de la Selva, Girona, Banyoles i Castell d'Aro estan superant, en molts casos de molt, els 30 litres per metre quadrat durant aquests dies. Les temperatures també han baixat notablement, amb màximes que amb prou feines han superat els deu graus i mínimes que han estat sota zero a muntanya i d'entre 4 i 6 graus a la costa i l'interior. Les previsions indiquen que les pluges continuaran avui a les comarques gironines fins al migdia, i que continuarà el vent molt fort, si bé el temps ha de millorar dijous.

Sense classe a Planoles

Els deu alumnes de l'escola de Planoles, al Ripollès, no van poder ahir fer classe a causa de les condicions climàtiques, que van impedir l'accés a les instal·lacions. Els Mossos mantenien tallada al trànsit pensant a primera hora del matí la carretera de la Collada, cosa que va impedir que el transport públic arribés fins a l'escola. La falta de llum a algunes escoles del Baix i l'Alt Empordà no va impedir, en general, el desenvolupament habitual de l'activitat escolar, segons va informar el director territorial d'Educació a Girona, Andreu Otero. Segons va destacar, es va aprofitar la llum natural per fer les classes, davant la falta de llum artificial. A Santa Cristina van haver d'agrupar alumnes de l'escola bressol perquè hi havia aules sense calefacció. Del transport escolar, Otero va dir que la previsió és que avui es desenvolupi amb normalitat.

Endesa anuncia indemnitzacions per la nevada

Endesa va anunciar ahir les indemnitzacions que pagarà als afectats per la nevada del 8 de març. Al final serà una quantitat fixa de diners per cada dia que els abonats van haver de passar sense llum, amb excepció de les primeres 24 hores. D'aquesta manera, les primeres 24 hores durant les quals els clients no van tenir llum no comportaran cap indemnització. A partir d'aquí, la companyia pagarà 60 euros al dia per les 48 hores següents –que en la majoria de casos, i tenint en compte que la majoria d'abonats es van quedar sense llum dilluns al migdia, equivaldrien entre dimarts i dijous al migdia–, 70 euros per les 24 hores següents, i 80 euros per cada 24 hores a partir d'aquí sense subministrament. Aquests diners seran per cada abonat, independentment de les circumstàncies de cada família o de les persones que viuen en cada habitatge. D'aquesta manera, els últims a recuperar la llum cobraran 750 euros. Finalment, Endesa recollirà les diverses reclamacions que els clients van fer o bé a la mateixa companyia o bé a través d'ajuntaments i consells comarcals. En aquests casos, la companyia trucarà als afectats per acordar la indemnització, i aquells que no van fer cap reclamació, a partir de demà ja podran contactar amb Endesa per fer-la, a través de les oficines, el web o el telèfon 900847384. Si algú no està d'acord amb la quantitat, podrà demanar un peritatge i fer una reclamació a part, descartant aquesta anunciada ara. D'altra banda, la Generalitat i Endesa no es posaven d'acord ahir si aquestes indemnitzacions també seran vàlides per als comerços. Finalment, Endesa destinarà un fons social d'1,5 milions per als ajuntaments afectats pel temporal.

Els pescadors es queden a terra

La flota pesquera gironina es va quedar ahir a terra a causa del temporal de mar, que va provocar grans onades i ratxes de vent que van arribar gairebé als 170 quilòmetres per hora –en alguns punts de l'Alt Empordà, com ara Portbou–. Segons el president de la federació de confraries catalanes, Eusebi Esgleas, les pèrdues que pot tenir el sector per haver-se quedat un dia a port se situaran al voltant dels 200.000 euros. De les 200 barques d'arrossegament i encerclament que hi ha a la costa gironina ben poques van sortir a la mar. «Aquest no està sent un bon any per al sector», afirmava ahir Esgleas, el qual va indicar que, a part d'ahir i dels dies del temporal de neu, s'hi ha d'afegir el mes de veda que va afectar la flota d'arrossegament. Pel que fa al sector agrari, ahir no es tenia constància de grans danys en els conreus a causa del temporal de pluja i vent. Només a Capmany i al Port de la Selva va provocar desperfectes a les vinyes.

La línia de tren, afectada

Una de les afectacions del temporal va ser a la línia de tren entre Girona i Portbou, que Adif va decidir tallar a la circulació a primera hora del matí a causa del fort vent que feia i com a mesura de precaució. A més, s'hi va afegir la pèrdua de tensió a l'estació de Cervera de la Marenda, també pel vent. Tot plegat va obligar Renfe a posar autobusos com a mitjà de transport alternatiu per als viatgers, a qui va portar fins a l'estació de Girona per tal que els que haguessin d'anar fins a Barcelona poguessin continuar el trajecte amb tren. Al migdia Adif va decidir reobrir el tram de la línia entre Girona i Figueres, però la continuació fins a Portbou es va mantenir tancada al trànsit perquè havien caigut diverses branques a la via. Finalment, pels volts de les quatre de la tarda es va restablir completament la circulació fins a Cervera, on ja s'havia recuperat la tensió. En total, les incidències van afectar onze trens i poc més de 2.100 viatgers

*Les barques no van sortir de port, ahir a Palamós.

*Arbres aguantats amb fustes, davant l'escola de Pals

*Un pi caigut a sobre uns pisos al Port de la Selva

*Un generador, ahir en un a urbanització a Sant Feliu de Guíxols

*Pals caiguts a Torroella de Montgrí.

*Operaris d'Endesa arreglant ahir la línia a Santa Cristina

*Una peixateria de Santa Cristina, cobrint el peix amb gel perquè no es fés malbé.

*Una botiga de Santa Cristina funcionant amb un fanal.

Font: El Punt

Nou Blog

2010-05-03T16:11:00.003+02:00

Costa Brava Natura.
Blog de medi ambient per debatre, difondre i compartir opinions i notícies sobre l'entorn natural, la biodiversitat i la geologia de la Costa Brava.

El blog està obert a comentaris, suggerencies i crítiques constructives.

Gràcies i Salut

http://costabravanatura.blogspot.com/

Tossa de mar aprova l´Agenda 21 per fer el poble més sostenible

2010-05-01T12:19:00.001+02:00

Tossa de Mar va aprovar en el darrer Ple extraordinari l'Agenda 21, un pla estratègic per als propers anys que preveu un conjunt d'actuacions per fer el poble més sostenible i millorar el nivell de vida dels ciutadans.
L'elaboració de l'Agenda 21 es va iniciar la tardor del 2008, conjuntament amb l'Ajuntament de Lloret de Mar i amb el suport de la Diputació de Girona. Primer s'ha elaborat una d'anàlisi detallada del territori, d'on han sortit les diverses propostes d'actuació .
Les principals actuacions que es preveuen són conservar i millorar l'entorn del municipi, protegint els espais d'interès natural; gestionar de manera eficient els recursos i serveis municipals. També està previst una actuació per la promoció i diversificació de l'economia i l'ocupació, ajudant a la creació de noves empreses i creant la formació laboral

Font: Diari de Girona

Costes tanca el camí de ronda de Tossa sense avisar l´Ajuntament

2010-04-29T13:43:00.003+02:00

El Ministeri de Medi Ambient al·lega qüestions de seguretat per dur a terme la clausura

El Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient va tancar fa un parell de mesos el tram de Porto Pi del camí de ronda de Tossa de Mar per raons de seguretat, ja que en aquest tram hi ha risc d'esllavissaments i es considera que podria ser perillós per als caminants.

Costes, però, no va comunicar a l'Ajuntament que faria aquesta actuació i l'equip de govern se'n va assabentar quan un dia es va trobar el camí de ronda tancat. "Un dia en què anàvem visitant la zona amb uns tècnics de Costes de la Generalitat de Catalunya vam arribar a l'alçada de Porto Pi i ens ho vam trobar tancat. En aquell mateix moment, vaig trucar a Costes del Ministeri i ens van confirmar que ho havien tallat ells per qüestions de seguretat", va explicar l'alcaldessa de Tossa de Mar, Imma Colom, durant el ple extraordinari de dimarts al vespre.

Per altra banda, l'equip de govern també va comunicar que s'està realitzant un estudi per saber el motiu de diverses esllavissades als accessos de les cales d'aquesta zona. "Encara que no és el tema que estem tractant, us puc comunicar que Costes està fent un estudi als accessos de la cala de Porto Pi per saber perquè hi ha esllavissaments", va afegir Colom.

L'oposició va acusar l'equip de govern d'haver tancat el camí de ronda. "Hi ha accions que s'han continuat, però moltes d'altres s'han obturat. I aquest govern va rebutjar una subvenció per millorar el camí de ronda", va ?assegurar Pilar Mundet, portaveu del PSC. L'alcaldessa va explicar que ha estat Costes qui ha tancat el camí. "No hem trucat mai a ningú per aturar cap obra a cap camí de ronda", va respondre Colom.

*El tram de camí de Porto Pi, tallat amb una tanca que va instal·lar el Departament de Costes del Ministeri.

Font: Diari de Girona

Platges amb massa sorra

2010-04-26T16:17:00.002+02:00

Un estudi revela que el 50% de les platges gironines tenen massa sorra

L'erosió de les platges sol aparèixer com el perjudici més freqüent per als municipis de la costa de Girona però, en alguns casos, el problema es deu precisament al contrari: a l'excés de sorra. Els investigadors del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han detectat aquesta preocupació en algunes de les poblacions que han col·laborat en l'elaboració d'un diagnòstic del litoral català, el Llibre Verd 2010.

Un dels seus autors, l'investigador Agustín Sánchez-Arcilla, ha explicat que el 50% de platges dels municipis gironins consultats manifesten tenir algun problema a causa de l'acumulació de sorra. Tot i això, la majoria, el 61%, es queixa de la seva pèrdua i, per tant, dels efectes de l'erosió. L'expert va aclarir que no hi ha cap raó geogràfica que justifiqui un o altre fenomen, ja que és molt variable. Per exemple, normalment les cales situades en rieres tenen excés de sorra; com també s'acumula al costat dels ports, quan és possible que a l'altra banda pateixin d'erosió. Sánchez-Arcilla va informar que, normalment, els usuaris fan servir els primers 30 metres de platja, així que quan superen els 50 es considera que n'hi ha massa.

Cinc anys de treball

Aquesta és una de les dades recollides al Llibre Verd, un extens diagnòstic dels espais costaners del litoral català fruit de 5 anys de treball. Els seus autors són el Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. El CIIRC és un consorci integrat pels departaments de Política territorial i Obres públiques, de Medi Ambient i Habitatge, d'Agricultura, Alimentació i Acció rural i d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.

Agustín Sánchez-Arcilla va destacar que Catalunya ha estat la primera comunitat de l'Estat espanyol en dur a terme un treball d'aquestes característiques, que també "és un dels més complets d'Europa". Per fer-lo, s'ha recopilat tota la informació disponible amb l'objectiu de tenir-la a l'abast quan es vulgui planificar qualsevol aspecte relacionat amb la costa. Entre altre material, s'ha partit de les imatges captades pels vols de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que cobreixen un ampli aspectre temporal que va de 1957 fins a l'actualitat. El professor va destacar que aquesta ha estat la seva font principal, a partir de la qual s'aporta "informació objectiva".

El Llibre verd aplega informació sobre els denominats "termes impulsors" que incideixen en les condicions del litoral: el vent, l'onatge i els corrents. També s'ha estudiat la velocitat de les platges pel que fa a l'erosió, cosa que ha permès detectar la "curiositat" que algunes platges gironines tenen un excés de sorra -tal com va apuntar Sánchez-Arcilla, perquè l'habitual és parlar de la pèrdua d'aquest element.

La pressió social i econòmica

Els investigadors també han compilat informació sobre la pressió social i econòmica a les platges, encara que aquest aspecte s'ha analitzat sense entrar en molt detall. Així,la recerca ha incorporat fotografies d'edificis construïts a primera línia de mar, accessos o elements com l'enllumenat.

En el llibre també s'analitza i es calcula l'índex de vulnerabilitat de les platges, per al que s'han tingut en compte paràmetres com l'amplada de la platja. Sánchez-Arcilla va exemplificar la rellevància d'aquesta qüestió explicant que una platja ampla resisteix millor l'impacte de les tempestes.
Per completar les dades científiques presents al Llibre Verd, els seus autors també han fet una enquesta a tots els ajuntaments que disposen de façana costanera. A partir de les seves respostes es desprèn que les platges més obertes són les que pateixen més els efectes de les tempestes i, en aquests casos, les principals queixes expressades pels municipis afectats són l'erosió, la pèrdua de platges i els danys en les infraestructures dels passeigs.

A les comarques de Girona hi ha 106 platges, que s'estenen entre Portbou i Blanes. L'estudi ha tingut en compte totes aquelles que tenen unes dimensions mínimes i que en general es corresponen a les que s'hi pot accedir des de terra; mentre que no s'han considerat els trams de costa en penya-segat o submergida. El treball divideix la costa en diferents sectors, en funció de l'onatge -que és el principal factor que modela el litoral- i d'unitats determinades pel transport de sediments. D'acord amb el primer factor, a Girona s'han distingit tres sectors i set pel que fa al segon: de Blanes a Tossa, el Port d'Aro, de Palamós a Llafranc, la zona de Pals i el Ter, la badia de Roses juntament amb les àrees dels rius Fluvià i la Muga, el tram que va fins a Port Lligat i, finalment, el que s'estén fins a Portbou.

*La platja del Port del Grec, a l'Escala, una de les estudiades en el Llibre Verd 2010

Font: Diari de Girona

Tossa reclama a Costes una actuació a la platja de la Mar Menuda

2010-04-21T13:18:00.001+02:00

Les llevantades han deixat un mur de sorra compacte, que el consistori creu que pot ser perillós

L'Ajuntament de Tossa de Mar va reclamar fa gairebé una setmana al servei de Costes a Girona del Ministeri de Medi Ambient que es faci una actuació a la platja de la Mar Menuda del municipi. De moment, però, el consistori no ha rebut cap resposta al respecte.
Les llevantades d'aquest hivern s'han endut part de la sorra que s'havia reestablert en aquesta platja després del temporal de Sant Esteve del 2008 i ha deixat al descobert un mur compacte. La sorra que es va utilitzar per refer la platja s'ha convertit en una pedra dura, que les noves llevantades han deixat al descobert.
El consistori creu que el desnivell que ha quedat podria ser perillós per als ciutadans i visitants que s'acostin a la platja i per això el regidor de platges de Tossa de Mar, Juan Antonio Hervias, va demanar a Costes el passat divendres que calia fer una actuació.

El nou passeig

D'altra banda, ahir va sortir a exposició pública, publicat al BOP, el projecte de remodelació del passeig marítim de Tossa. La proposta, que porta per títol Projecte d'actuació del tram al passeig marítim entre la Mar Gran i la Mar Menuda, estarà un mes a exposició perquè qui ho desitgi pugui fer les al·legacions corresponents.
El projecte de remodelació de l'avinguda Ramon de Penyafort tindrà un cost d'1,5 milions d'euros. I entre les actuacions previstes hi ha l'eliminació de les barreres arquitectòniques, la conversió de 376 metres de la via en una zona per a vianants, la renovació de l'enllumenat públic i el clavegueram i l'obertura d'una rasa per dur el gas natural als edificis que encara usen butà i propà. També es farà arribar el reg terciari a la zona.

Font: Diari de Girona

Tossa de Mar Les llevantades deixen un mur de sorra a la Mar Menuda

2010-04-20T13:23:00.002+02:00

Les darreres llevantades s'han endut part de la sorra de la platja de la Mar Menuda de Tossa, que va ser reposada després del temporal de Sant Esteve de 2008, i han deixat un mur compacte. La sorra que es va utilitzar per refer aquesta platja del municipi s'ha convertit en una pedra dura, que les llevantades d'aquest hivern han deixat al descobert. El regidor de platjes, Juan Antonio Hervias, va explicar que està previst que costes, de qui depén la platja, hi faci una actuació. El Ministeri de Medi Ambient no ha volgut facilitar les dades de l'actuació a aquest diari.

Font: Diari de Girona

El mosquit tigre ja s'ha establert en dotze municipis de la demarcació

2010-04-13T12:24:00.004+02:00

A l'estiu bona part de la feina es concentrarà a frenar l'expansió de l'insecte

El Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter consideren que el mosquit tigre ja està establert en un mínim de dotze municipis de les comarques gironines. Per això en aquests pobles l'estratègia es canviarà a partir d'aquest any, i les actuacions que es desenvolupin aniran encarades a frenar-ne l'expansió, i controlar els focus que hi ha confirmats. A la resta de municipis, es continuaran fent les tasques de vigilància que s'havien efectuat fins ara.

Tal com es temia, l'establiment del mosquit tigre a les comarques gironines ha acabat sent un fet. A hores d'ara, està present de manera estable a Blanes, Lloret, Tossa, Vidreres, Llagostera, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes, Riudarenes, Calonge, Platja d'Aro i l'Escala. Això pel que fa als municipis on intervenen el Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits –a la fitxa–, que són bàsicament els de la Selva i els de la Costa Brava, si bé per exemple en el cas de Girona el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, ha assegurat que a la ciutat l'any passat no s'hi va detectar cap cas.

En els municipis on ja es considera que el mosquit s'ha establert, es canviarà l'estratègia de manera que es passarà de la fase de vigilància a una de control dels focus, de manera que se'n pugui frenar l'expansió mitjançant productes larvicides. Per exemple, s'ha elaborat un mapa de risc dels embornals –un dels punts de cria del mosquit– dels municipis que tenen l'insecte establert, per poder-los tractar preventivament i matar les larves. Segons Eduard Marquès, responsable del servei, això permetrà estalviar recursos més endavant. En tot cas, Marquès ha remarcat la importància de continuar els programes de divulgació i la informació de camp, de manera que ara que començarà l'època en què ha de sortir el mosquit la gent prengui les accions preventives adients, com no deixar recipients amb aigua acumulada. Tot i l'establiment del mosquit en diversos municipis, Marquès ha valorat que la feina feta fins ara ha permès guanyar marge per actuar. Aquest estiu la previsió és que apareguin més focus, però s'espera controlar-los.

Font: El Punt

Notícia relacionada: Es posa en marxa un nou pla per prevenir el Mosquit tigre - Diari de Girona

Per a més informació sobre la prevenció del mosquit tigre, Clica a la imatge

Conseqüències de la nevada II

2010-04-05T12:02:00.012+02:00

Ja fa gairebè un mes de la nevada del dia 8 de Març. El bosc continua fent pena. Això si, tots tenim llum i no sembla que hagi hagut cap problema aquesta Setmana Santa. No se si ja han arreglat totes les torres que van caure. Però perquè van caure?

He sentit i llegit diverses hipòtesis: Mal manteniment del bosc i les torres, cables que repiquen i giren, vent, neu humida que forma maniguetes... O una barreja de totes!

Josep Maria Rovira, vicepresident del Col·legi d'Enginyers Industrials afirma que es va produïr un "efecte fuet". Aquest efecte va provocar que els conductors repiquessin els uns contra els altres i va fer que les torres anessin fent voltes.

L'altre hipòtesi que cobra més força és que la combinació de neu humida i vent intens registrada el dia 8 de Març a Catalunya, que va provocar l’aparició d’una multitud de formacions de gel, conegudes pels enginyers com a maniguets de gel, que a l’acumular-se sobre els cables elèctrics van originar un sobrepès fatal.

De totes maneres volia penjar algunes fotos de pals i torres elèctriques a Tossa, fetes els dies 9 i 10 de Març que no havia tingut temps de penjar:

*Maniguetes de gel a la línia elèctrica que va cap a Sant Grau

*Detall de les maniguetes de gel a uns cables caiguts

*Diferents torres i cables elèctrics malmesos a la línia que va cap a Cala Llevadó

*Més cables i pals trencats i malmesos

El temporal destrossa boscos i eleva el risc de focs pels arbres caiguts

2010-03-15T16:48:00.002+01:00

Les alzines sureres i els pins són els que més han patit danys També es preveuen fortes pèrdues ecònomiques per als silvicultors

La nevada de dilluns també passa factura als boscos. Arbres caiguts i feina de vint anys perduda en un moment en què el sector silvicultor també nota els efectes de la crisi. "Plou sobre mullat", ha afirmat el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira. Després del temporal, ara la feina consisteix a visitar els boscos i analitzar l'abast dels danys. Tot i que, segons Rovira, és aviat per tenir un balanç final atès que hi ha alguns boscos encara colgats de neu i no hi poden entrar, una primera anàlisi indica que les alzines sureres i els pins són els que més han patit el temporal. A més, hauran de retirar els arbres caiguts perquè, si no, eleven el risc d'incendi.
Segons el Consorci Forestal de Catalunya, la neu ha trencat arbres de boscos de plantacions sobretot de les comarques del Gironès, la Selva i el Baix Empordà.
Després del temporal de neu i vent als boscos, la primera feina dels propietaris forestals ha estat l'obertura de camins i la retirada de troncs que han caigut enmig del pas. Ara, des del Consorci estan començant a avaluar els danys als boscos. "L'afectació més important és en els boscos de suro i les coníferes", ha detallat Rovira, que explica que és perquè són els que tenen fulles perennes i on s'acumula el pes de la neu.
Segons ha afirmat, temporals d'aquest tipus són "devastadors" per al sector perquè "plou sobre mullat" per als silvicultors, que han rebut de ple l'impacte de la crisi econòmica i el tancament d'indústries papereres. Les alzines caigudes es podran aprofitar per a llenya però serà més complicat treure un rendiment econòmic dels boscos de pi. "El problema serà, un cop retirada la fusta, col·locar-la a la indústria perquè el mercat de la fusta fa un parell d'anys que està col·lapsat i estancat", ha explicat Rovira.
"Que hi hagi temporals és un desastre en plantacions com aquestes perquè tira per terra feina de més de vint anys i cal fer molta despesa per retirar els arbres dels boscos", ha exposat Joan Rovira. Per aquest motiu, ha explicat que des del Consorci han sol·licitat al Govern una línia d'ajudes per als propietaris forestals.

Risc de plagues
Una altra de les tasques més complicades serà retirar les branques i netejar el sotabosc per frenar el risc d'incendis aquest estiu. Joan Rovira ha comentat que els boscos encara no estan del tot nets després del temporal de Sant Esteve i que ara s'hi suma el d'aquesta setmana. "És un polvorí", ha explicat Rovira, que afegeix que netejar els arbres i les branques caigudes té uns costos "molt alts".
Des del punt de vista mediambiental també cal enretirar els arbres caiguts per evitar que quan es podreixi la fusta puguin proliferar plagues, ja que en alguns boscos quasi tots els arbres estan trencats.

*Veïns de Lloret de Mar es proveeixen de llenya amb arbres caiguts

Font: Diari de Girona

Conseqüències de la nevada del 8 de Març I

2010-03-14T18:40:00.001+01:00

El dia 9 dia posterior a la nevada vaig anar a fer una caminada pels boscos deTossa. El panorama que em vaig trobar, va ser desolador. A part dels 2 pams de neu que hi havia, gran part dels arbres estaven tombats i trencats. Dels arbres que van resistir la tempesta la gran majoria estaven malmesos i purgats.

La vegetació del Massís de Cadiretes, és típicament mediterrània. Aquesta no està predisposada a suportar tempestes ni gruixos de neu com els que vam tenir el passat dia 8.

Molts d’aquests arbres caiguts, han portat conseqüències a habitatges, camins i línies elèctriques i telefòniques.

Aquí van algunes de les fotos que vaig fer:

*Pujant a el Suro d'es Pop

*El Suro d'es Pop també va patir les conseqüències de la nevada.

*Pujant des del Suro del Pop en direcció a Montllor

* Destrucció al camí i a la línia elèctrica que va des del Xalet vermell cap a Cala Llevadó

* Més destrucció al camí que va de Sa Gabarra cap el camp de tir

* Gran pi caigut dins d'un jardí

Aquest no és només el panorama a Tossa, sinó que a totes les comarques gironines hi ha milers de tones d’aquesta massa forestal.

I que se’n farà ara?

Els grans problemes que ara es presenten és que gran part d’aquest boscos són de propietat privada i no se sap qui se’n farà càrrec de la neteja. A més, tota aquesta matèria no es pot valoritzar a Catalunya.

Això si, si quan arribi la calor no està tot net, el risc d’incendi serà altíssim.

Detecten una proliferació de posidònia entre Blanes i Tossa

2010-03-14T18:33:00.003+01:00

També ha augmentat la població d'anemones a les zones que l'entitat Vamma va netejar durant l'estiu

L'associació Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (Vamma) ha detectat un augment de posidònia al litoral de la Selva en un punt entre Blanes i Tossa que, de moment, s'estima més no revelar per preservar-lo i evitar que els amants del busseig recreatiu o la pesca esportiva el puguin malmetre.
Si al llarg de l'estiu el Vamma realitza un seguit de neteges del fons marí, durant l'any, un equip de biòlegs fa immersions periòdiques per observar com evoluciona l'entorn i elaborar un informe respecte a això. Precisament, durant aquestes capbussades de reconeixement s'ha observat la recuperació de la posidònia de Tossa que havia quedat afectada pel temporal de Sant Esteve de l'any 2008.
El portaveu de l'entitat, Joan Basart, també apunta que està augmentant la població d'anemones en diferents punts on s'han realitzat neteges. A més, indica que en zones properes a la Selva, com Santa Sussanna, s'estan reproduint garoines damunt uns blocs de formigó, cosa que, al seu entendre, provocarà que en un futur no gaire llunyà també puguin habitar-hi musclos.
Sobre la posidònia, Basart ha indicat que es tracta d'un espai que acumula una gran quantitat de vida. Explica, que "hi ha més biodiversitat en un metre quadrat de posidònia que en un quilòmetre quadrat de sorra".
Des del Vamma asseguren que la feina de les depuradores és essencial per a la preservació del mar. De fet, Basart posa com a exemple la millora substancial que ha provocat l'ús d'aquest equipament a Sant Adrià del Besòs, al Barcelonès, que ha afavorit l'aparició de cavallets de mar "gràcies al fet que l'aigua està més neta". En base a aquest exemple, indica que, probablement, la depuradora que s'està construint a la pedrera de Montpalau, a Tordera, s'hauria d'haver projectat prop del mar.

*Imatge de l'última neteja del fons marí realitzada a Blanes.

Font: Diari de Girona

El fondo marino de la Costa Brava sobrevive con apuros

2010-03-07T16:18:00.002+01:00

• Algunas especies corren peligro de extinción si no se actúa con rapidez

• Un estudio avisa de que la biodiversidad del litoral está al límite de su recuperación

Mientras la mayoría de ayuntamientos se empeñan en publicitar la excelencia de sus playas haciendo ostentación de las banderas azules obtenidas, un equipo de científicos y voluntarios de la Fundació Mar ha centrado sus esfuerzos en hacer un diagnóstico del estado ambiental y ecológico del fondo marino de la Costa Brava. El resultado es desalentador.
El litoral gerundense está al límite de su capacidad de recuperación. Si no se pone freno a la sobrepesca, la contaminación, la presión humana y los daños de la navegación deportiva, la regresión de la calidad ambiental y la biodiversidad de esta zona privilegiada de Catalunya puede ser irreversible.
«La sensación que experimento al bucear en los puntos que hemos estudiado es comparable a la de ir a un mercado media hora antes de cerrar, cuando ya no queda nada que comprar o los pocos productos que aún están a la venta no tienen demasiado buen aspecto», explica Miquel Ventura, director de la Fundació Mar. Esta entidad sin ánimo de lucro es la que se ha encargado de impulsar el proyecto Silmar, cuyo objetivo final es crear una red de seguimiento de la salud del litoral marino en toda España.
La prueba piloto se llevó a cabo en la Costa Brava durante el año pasado. Seis estaciones gestionadas por voluntarios (situadas en Cadaqués, L’Escala, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols y Tossa de Mar) han realizado un trabajo de control permanente de la biodiversidad y la salud ecológica de los fondos marinos a través de indicadores biológicos y ambientales.

CONSERVACIÓN / En esta primera fase del proyecto se han detectado unas 600 especies marinas, aunque Ventura está convencido de que en las próximas campañas esa cifra aumentará considerablemente. Algunas de ellas, como la fanerógama marina Posidonia oceánica, el caballito de mar o la ciprea (un molusco prácticamente extinguido en nuestras aguas) están incluidas en el catálogo nacional de especies amenazadas o en peligro de extinción, por lo que requieren acciones comprometidas para garantizar su conservación.
Ventura señala que esta riqueza natural está perdiendo de forma paulatina su vigor y se halla «al límite de sus posibilidades» como consecuencia de los daños colaterales causados por la actividad humana.
No obstante, los científicos de la Fundació Mar consideran que todavía se puede evitar el desastre. Por eso recomiendan aumentar el nivel de protección de las áreas marinas y litorales sensibles e impulsar acciones de sensibilización con el objetivo de promocionar prácticas que favorezcan el respeto y la conservación del patrimonio natural.

Font: El Periodico

La Costa Brava conserva 600 especies marinas "al límite" de sus posibilidades

2010-03-05T13:47:00.002+01:00

La Costa Brava (Girona) alberga cerca de 600 especies marinas en sus aguas, pese a que "poco a poco" ha perdido su vigor natural y los efectos colaterales del desarrollo humano han situado sus ecosistemas "al límite", según señala un amplio estudio elaborado durante 2009 por la Fundación Mar.

El informe se basa en el diagnóstico del estado ambiental y ecológico de seis puntos del litoral --Cadaqués, l'Escala, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols y Tossa de Mar--, y concluye que los fondos marinos "nunca" recuperarán el estado que presentaban hace 60 años.

El proyecto 'Silmar', que pretende expandir los puntos de control desde los seis hasta los 80 en los próximos meses, detectó de este modo que en la costa de Girona todavía sobreviven especies marinas en peligro de extinción e incluidas en el Catálogo Español de Especies Amenazadas, como la 'Posidonia oceanica', el caballito de mar y la 'Luria lurida' --un molusco prácticamente extinto--.

Los factores que influyen negativamente sobre la calidad del medio son la alta sobrepesca, una contaminación latente y crónica, la modificación del hábitat litoral por obras e infraestructuras y una frecuentación humana potente y estacional.

Por todo ello, la red 'Silmar' de seguimiento del litoral marino solicita aumentar el nivel de protección de las áreas marinas del litoral, así como dinamizar las acciones de sensibilización, entre otras.

Font: Europa Press