dimecres, 11 d’abril de 2012

A l´Ardenya hi falten el 30% dels tallafocs previstos en un pla del 2006

Els Bombers alerten que els grans incendis són "greus però no tràgics" i que cal acostumar-s'hi

Un 30% de les franges de protecció d'incendis previstes al pla de prevenció del massís de l'Ardenya, redactat el 2006, encara estan pendents d'executar. Els Bombers reclamen que "els pocs recursos" que es poden destinar a gestió forestal, arran de la crisi econòmica, prioritzin aquests "punts clau" des d'on es poden atacar els focs. Precisament, ahir al matí diversos enginyers forestals van trepitjar la zona calcinada per l'incendi del passat març que va afectar 328,8 hectàrees d'aquest massís protegit per veure de quina manera els tallafocs van ajudar a aturar les flames. "Tant l'Ardenya com les Gavarres són massissos complicats", assegurava el sotsinspector de Bombers a Girona, Edgar Nebot.

L'incendi que es va declarar el nou de març, empès per la forta tramuntana, va cremar 328,8 hectàrees del massís de l'Ardenya. Gran part de la zona cremada estava protegida dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El foc va iniciar-se a la zona de l'abocador de Solius i va calcinar una superfície compresa entre les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, i va afectar fonamentalment els termes de Santa Cristina d'Aro i Llagostera, tot i que també va fregar el de Tossa de Mar. No s'han trobat evidències de que fos provocat, però es sospita que un piròman actua a la zona. L'estiu passat ja se'n buscava un a Tossa.

Ahir al matí, una vintena d'enginyers forestals i tècnics del Departament d'Agricultura es van desplaçar a la zona cremada. L'objectiu era comprovar sobre terreny de quina manera les franges de protecció d'incendis van ajudar a atacar les flames i evitar que l'incendi generés focus secundaris. En alguns punts del massís, de fet, ja es veu a primer cop d'ull com les aclarides del sotabosc van permetre que les flames no avancessin. "En certa manera, vam aconseguir reduir l'efecte del foc en aquestes zones", a indicar un dels enginyers forestals del Departament, Aitor Goñi.

Bàsicament, les tasques d'aclarida consisteixen a estassar el sotabosc de matolls i brucs i esporgar els arbres de fulla perenne, sobretot pins i alzines sureres. L'enginyer explica que allò desitjable seria que els propietaris del bosc fessin "una gestió forestal activa", però admet que la crisi econòmica ho fa "complex" i, per això, explica que les estassades se centren "en aquells punts més estratègics". A altres indrets s'ha apostat per mesures imaginatives. Per exemple, a les Gavarres s'hi porten a pasturar rucs catalans, que netegen el sotabosc.

Font: Diari de Girona