dijous, 1 de novembre de 2012

Instal·len un mòdul per amagar contenidors

L'Ajuntament de Tossa de Mar ha instal·lat un mòdul per amagar contenidors a l'àrea de recollida del sector de la Mar Menuda. Es tracta d'unes tanques de fusta que permeten una major integració dels contenidors amb el paisatge. La iniciativa s'ha tirat endavant gràcies a l'hotel Reymar, que ha pagat el mòdul. L'Ajuntament s'ha fet càrrec de la seva instal·lació i estudia estendre la iniciativa a altres àrees del poble.

Font: El Punt

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Espai Terra, a Tossa

En Dani Ramírez ha anat a buscar els primers bolets de la temporada i ho ha fet al Massís de les Cadiretes, a Tossa de Mar. S'ha marcat el repte de trobar ous de reig, uns dels bolets que surten a cotes baixes, arran de mar, i a temperatures elevades. Són dels pocs que necessiten calor. És un bolet comestible excel·lent i un dels més cars que hi ha als nostres mercats. En deu haver trobat?

http://www.tv3.cat/videos/4292150/Espai-Terra--dimecres-17-doctubre

diumenge, 19 d’agost de 2012

Desfilada de gossos a Tossa de Mar per fomentar l´adopció

Unes 50 persones han col·laborat en la iniciativa

El centre d'Acollida d'Animals de la Selva (CAAS) ha realitzat una desfilada dels gossos que es troben acollits en aquestes instal·lacions pel centre de Tossa de Mar (Selva). L'objectiu d'aquesta iniciativa singular és fomentar l'adopció dels gossos del CAAS entre la població gironina. Una cinquantena de persones - entre voluntaris de l'Ajuntament de Tossa de Mar i treballadors del centre- han col·laborat i participat en aquest projecte que s'ha realitzat al Parc de Sa Riera. La iniciativa també ha comptat amb la participació de l'educadora canina i veterinària Lídia Aguilera.
"El principal objectiu és que la població s'interessi per aquests animals perquè, a causa de la crisi, el nombre d'adopcions han baixat en picat", ha ressaltat una de les treballadores del CAAS, Estefania Sánchez. La membre del centre ha detallat que les actualment resideixen uns 200 gossos en aquests equipaments. Sánchez ha ressaltat que les instal·lacions estan "al màxim" i que és "important" que la població vegi amb uns altres ulls - fora dels equipaments- aquests gossos.


*Un instant durant la desfilada de gossos del Centre d´Acollida d´Animals de la Selva a Tossa de Mar

Font: Diari de Girona

diumenge, 12 d’agost de 2012

Los peces se mueren

Quiero dar un grito desesperado para salvar a los peces que viven en un lago artificial en Tossa de Mar, situado en el parque que está entre la depuradora y la perrera municipal. Está sucísimo, enfangado y con los niveles de agua muy bajos, por lo que se mueren los peces grandes. Señora alcaldesa: llene el lago y salve a los peces, tortugas, pollitas de agua, patos y demás. Tossa no se merece tener ese espacio tan dejado.

Font: El Periodico

dijous, 2 d’agost de 2012

Favorinus branchialis

Publicat al bloc "Els bitxos del Mediterrani" el 2/8/2012

http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com/2009/05/favorinus-branchialis.html

dilluns, 16 de juliol de 2012

Aigua salada per higienitzar la sorra de la platja

L'Ajuntament de Tossa de Mar remulla cada setmana la sorra de la Platja Gran amb aigua salada. L'objectiu d'aquest reg setmanal és higienitzar la sorra i reduir-ne la pols. El tractor dels serveis de neteja ha estat equipat amb un mecanisme que permet l'extracció d'aigua salada del mar per tal de poder aplicar un reg massiu sobre la sorra, ja sigui de manera manual o des del mateix tractor.

 *La platja de Tossa aquesta setmana

Font: El Punt

dilluns, 2 de juliol de 2012

Tossa retira sis arbres malalts que havien malmés greument la vorera

L’objectiu és preservar la seguretat dels vianants i, alhora, millorar l’estat dels arbres

L’Ajuntament de Tossa de Mar ha procedit a la retirada de sis oms (Ulmus pumila)  d’una de les voreres del carrer Joan Brossa, a la zona del Mas Font. Les arrels d’aquests arbres són molt agressives i havien malmès greument la vorera del carrer. A més, els oms estaven afectats per la plaga de la galeruca, que els debilitava.

De tota manera, en pocs dies es plantaran en el seu lloc uns altres sis exemplars d’una espècie de port petit, sense arrels superficials, que s’adeqüin a les dimensions del carrer.

L’actuació s’emmarca dins d’un projecte global d’arranjament del paviment a l’entorn dels escocells de bona part de l’arbrat urbà del municipi. L’objectiu és preservar la seguretat dels vianants i, alhora, millorar l’estat dels arbres. Quan la vorera es prou ample –en el cas dels sis oms no ha estat possible-, s’opta per l’ampliació de les dimensions dels escocells. Aquest fet permet una major ventilació del terra i una millor infiltració de l’aigua de pluja que beneficia els arbres



 *Tala d'un dels arbres malalts i detall de la vorera aixecada

dissabte, 23 de juny de 2012

L´Ardenya-Cadiretes es promocionarà en una ruta

El Consorci, regidors i tècnics dels set ajuntaments implicats de "forma voluntària" han creat un producte turístic per potenciar la zona

Amb un dinar de germanor així és com celebraven ahir entre tècnics, regidors i membres del Consorci d'Ardenya-Cadiretes, la culminació d'un projecte de promoció turística d'aquesta zona que transcórrer per les comarques de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès. I és que a partir del mes de setembre el Consorci comptarà amb la Volta de l'Ardenya, ruta que es podrà fer a peu o en bicicleta de 93 quilòmetres i que transcorrerà per zones boscoses i pels set municipis que en formen part.

L'àmbit de l'Ardenya-Cadiretes comprèn els municipis de Caldes de Malavella, Llagostera, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Vidreres i Tossa de Mar. I és en aquest últim municipi on va tenir lloc ahir la trobada dels tècnics, regidors i membres del Consorci, en concret, a Sant Grau. El president Francesc Nadal va destacar que el motiu del dinar era "agrair" la feina feta per tots els implicats en el producte turístic i com va destacar Eduard Adrobau, vicepresident del Consorci la ruta és una idea que es va començar a moure fa un any però "en no tenir recursos, fent hores i la bona voluntat dels regidors i tècnics s'ha aconseguit fer la ruta, tot voluntàriament".

Canviar l'oferta turística

L'objectiu de la ruta és dinamitzar el massís, segons Adrobau així com també canviar l'oferta del model turístic de la zona i potenciar "l'entorn de cultura, història i natura" i per això, transcorrerà i donarà a conéixer els espais tant dels pobles de primera línia de costa com els de segona. I segons Nadal, el Consorci també té com a objectiu "gestionar el Massís i treure'n profit econòmic per dinamitzar els municipis sobretot en l'actual època de crisi i incertesa". La ruta es presentarà a partir del setembre i de cara a la tardor, es podrà transcórrer l'Ardenya-Cadiretes des d'un altre punt de vista.

*Els tècnics, regidors i membres del Consorci al pati de Sant Grau

dijous, 21 de juny de 2012

Llum verd a l'Agència d'Energia de la Selva

El ple del Consell Comarcal de la Selva va aprovar-ne ahir el reglament

El Consell Comarcal de la Selva va aprovar ahir el reglament de l'Agència Comarcal d'Energia, que pretén donar resposta i assessorar els ajuntaments de la Selva en temes de gestió energètica. Marta Contreras (ERC), que forma part de la comissió d'Energia del consell, explica que després de visitar altres agències comarcals similars a Osona i el Maresme, es va elaborar un pla de treball, definint objectius per poder, finalment, aprovar el reglament.

Prova pilot
Per tal de tenir un coneixement real de la despesa energètica de la comarca, s'ha endegat un pla pilot del qual formen part els municipis d'Hostalric, Vilobí, Breda, Sant Hilari, Riudellots i Tossa. “Tenen tots estructures territorials molt diferents i es tracta de fer una anàlisi que ens permeti oferir serveis que s'adeqüin a les necessitats de tots els municipis de la Selva”, diu Contreras. En els municipis esmentats ja s'ha començat a fer l'anàlisi de la despesa energètica tant dels equipaments municipals com de l'enllumenat públic. Les dades que es recullen –tant de cost econòmic com de despesa en kW/h i potència contractada– van del 2005 al 2012. Les dades després s'introduiran en un programari que detecta descompensacions entre consums i potències, per poder aportar solucions, si cal. El primer servei que es redactarà és el pla d'acció d'energia sostenible (PAES), però el catàleg d'accions de l'agència inclourà des de l'assessorament energètic fins a la redacció d'un pla d'enllumenat públic.

“Moltes empreses de serveis energètics van als ajuntaments i volen vendre llums LED per a l'enllumenat públic i els ajuntaments no ho tenen clar i se senten desemparats”, diu Contreras. Tampoc es té clar de vegades com estalviar, i és habitual que molts pobles optin simplement per apagar fanals, quan segurament es pot dissenyar un pla més aproximat a les necessitats reals del municipi.

Font: El Punt

dimecres, 6 de juny de 2012

La bandera blava tornarà a onejar aquest estiu a 28 platges de Girona

Els ports també mantenen les 8 banderes blaves del 2011 

La bandera blava onejarà aquest estiu a 28 platges de la demarcació de Girona, el mateix número de distincions que van rebre l'any passat les platges d'aquesta demarcació. Girona també manté el número de guardons en matèria de Ports, és a dir, vuit. Per tant, Girona manté enguany les trenta sis banderes blaves que va rebre l'any 2011 entre platges i ports. El president d'ADEAC-FEE, José Sánchez Moro, ha volgut destacar la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a través de l'Agència Catalana de l'Aigua i dels seus tècnics i també ha volgut agrair que Catalunya segueixi aportant fons, malgrat la crisi.

Les 28 platges de Girona són: la Platja Gran de Portbou, la de Gifreu i la del Port de Llançà, la platja del Port de la Selva, la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries, la de Cala Montgó a Torroella de Montgrí, les de Tamariu, Canadell i Llafranc a Palafrugell, la platja de la Fosca a Palamós, les d'Es Monestrí, Torre Valentina, Sant Antoni i Cala Cristus- Ses Torretes de Sant Antoni de Calonge, les de Cala Rovira, Platja d'Aro, Sa Conca a Castell-Platja d'Aro, les de Sant Feliu i Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, les de la Mar Menuda i Gran de Tossa a Tossa de Mar, les de Lloret, Fenals, Sa Boadella i Santa Cristina a Lloret de Mar i, finalment, les de Blanes, Sabanell i Sant Francesc a Blanes.

El vuit ports gironins que han rebut bandera blava són: Club Nàutic de Llançà; Club Nàutic Port de la Selva; Port esportiu de Roses; Club Nàutic l'Escala; Club Nàutic l'Estartiu-Torroella de Montgrí; Port Esportiu Marina de Palamós; Club Nàutic Port d'Aro i Club de Vela Blanes.

A més, la localitat de Calonge ha rebut també la distinció Via Blava pel Camí de Ronda de Torre Valentina

Font: Diari de Girona

dilluns, 4 de juny de 2012

Rànquing de qualitat marina a Catalunya i les Balears: de Formentera al Prat de Llobregat

Silmar valora sobre deu la qualitat del litoral a la vintena de punts on té situada una estació d'estudi. Consulta aquí la llista completa de les qualificacions del 2011

Les dades de l'últim informe de Silmar, una xarxa de seguiment de l'estat del litoral formada per una vintena d'estacions, no conviden a l'optimisme, sinó que mostren un empitjorament progressiu si es comparen les dades del 2011 i les del 2010. Formentera és la costa més ben posicionada, amb un 8,8 sobre deu, però perd 0,2 punts en relació amb l'any anterior. El Prat de Llobregat és el punt amb una situació més crítica. Aquesta és la llista sencera de puntuacions del 2011.

1- Es Banc, a Formentera: 8,8 (el 2010 tenia un 9)

2- Mont-ras (Baix Empordà): 8 (el 2010 també tenia un 8)

3- Punta Romaní, a l'Escala (Alt Empordà): 7,5 (el 2010 tenia la mateixa nota)

4- Mataró (Maresme): 7 (l'any passat tenia la mateixa nota)

5- Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa): 7 (l'any passat tenia un 6,1)

6- Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): 6,4 (nota 2010: 6,7)

7- Tossa de Mar (la Selva): 6,3 (nota 2010: 6)

8- Cala Vidre, Ametlla de Mar (Baix Ebre): 6,2 (nota 2010: 7)

9- Tarragona (Tarragonès): 6 (nota 2010: 6,5)

10- Cadaqués (Alt Empordà): 6 (nota 2010: 6)

11- Cala Llobeta, a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre): 5,9 (nota 2010: 6,5)

12- Cala Montgó, l'Escala (Alt Empordà): 5,8 (nota 2010: 6)

13- Palamós (Baix Empordà): 5,7 (nota 2010: 5,5)

14- Sant Antoni de Portmany (Eivissa): 5,7 (nota 2010: 6,8)

15- Begur (Baix Empordà): 5,6 (nota 2010: 4)

16- Torredembarra (Tarragonès): 5,4 (nota 2010: 5)

17- Badalona (Barcelonès): 5,4 (nota 2010:5)

18- Vilanova i la Geltrú (Garraf): 5 (sense dades anteriors)

19- Prat del Llobregat (Baix Llobregat): 4,8 (nota 2010: 3,5)
 
 *Mapa de notes del fons marí 2011

Font: Ara.cat

dissabte, 28 d’abril de 2012

Dofí mort a la Platja Gran

Fa una estona, ha aparegut un dofí mort a la Platja Gran. L'animal, presenta una ferida a l'ull. Segons la policia, ha aparegut mort, en aquest estat.







dilluns, 23 d’abril de 2012

Tossa de Mar retira els contenidors de brossa durant el dia

L'Ajuntament vol evitar la utilització “inadequada” del servei

La prova pilot comença a l'entorn de l'església


L'Ajuntament de Tossa de Mar canvia el sistema de recollida de la brossa. Els contenidors d'escombraries desapareixen del carrer durant el dia. Es posen cap al vespre per ser recollits poques hores després. És en aquest moment, a partir de les nou del vespre, quan els veïns poden llençar la brossa.

L'objectiu del govern local (TU-PSC) és posar fi a algunes males pràctiques com ara llençar la brossa durant el dia. “S'ha pogut constatar en els últims temps una utilització inadequada dels contenidors d'escombraries situats a tot el nucli antic de la nostra vila, en detriment de la bona imatge que, com a població turística, volem donar”, denuncia Xicu Nadal, regidor de Medi Ambient, en un comunicat de l'àrea. Aquesta prova pilot s'ha començat a aplicar aquesta quinzena al nucli antic. En concret, els contenidors afectats són els de la zona d'Es Racó, la plaça de l'Església, el carrer de les Flors i els de la zona del bar Tahití. En el lloc on els contenidors ja han estat retirats, un cartell informa que es tornaran a col·locar a les nou del vespre. I en aquells contenidors que seran retirats els propers dies, hi ha un altre cartell en què s'explica que a partir de ben aviat, els contenidors desapareixeran durant el dia.
  
LA FRASE
Esperem que aquesta mesura resolgui els problemes d'incompliment de les ordenances municipals

Xicu Nadal
Regidor de Medi Ambient de Tossa

Els veïns no veuen malament la proposta

Els veïns del nucli antic s'han adaptat ràpidament al nou funcionament de llençar les escombraries. Alguns denuncien que els que feien mal ús dels contenidors eren els establiments, majoritàriament restaurants, que llençaven les escombraries al llarg del dia. “Els contenidors abans de les nou del vespre ja estaven plens; a l'hivern no passa res, però a l'estiu fa pudor”, denuncia Francesc Fonalledas, veí de la zona. Precisament, alguns dels veïns aplaudeixen la iniciativa de l'Ajuntament de retirar els contenidors durant el dia “si ho han fet per conscienciar els restaurants”. Algunes persones grans, però, acostumades a llençar la brossa més aviat s'han hagut d'adaptar.

*Zona darrera l'església de Tossa de Mar on ara els contenidors són col·locats a les nou de la nit
 i durant el dia són retirats. Un cartell avisa del canvi
 
Font: El Punt

diumenge, 22 d’abril de 2012

Menys reposició de sorra a les platges gironines

Blanes, Tossa de Mar i Roses no veuen indispensable afegir sorra a les platges abans de l'estiu
Aposten per buscar solucions més a llarg termini

A la Costa Brava sud aquest any no s'ha hagut de recórrer a extraccions de sorra. “No és dels pitjors anys; no ho hem hagut de demanar a Madrid”, expliquen des del govern de Blanes. En aquesta ciutat sí que s'està treballant en la part final del passeig de s'Abanell, el que toca a la Tordera. Cada cert temps es trenca i s'ha d'arranjar. “Volem que d'una vegada es prenguin mesures permanents i tiri endavant el projecte de protecció del passeig que el Departament de Costes ens deu a Blanes”, diuen les fonts del govern. A Tossa de Mar la situació de la sorra tampoc és dolenta. El regidor de Medi Ambient de Tossa, Xicu Nadal explica que sí que s'ha fet una actuació de regeneració de sorra, en concret a la platja de la Mar Menuda. S'ha agafat la sorra bona i s'ha posat per als banyistes i la dolenta s'ha llençat al mar.

A Roses, el projecte de reparació de les platges la Punta i la Nova és a exposició pública fins al 23 d'abril, per a unes obres pressupostades en 57.537 euros. Unes obres que haurien de consistir en aportacions de sorra per a reconstruir l'amplada de la platja –malmesa pels temporals– en el tram adossat a la riera Ginjolers. Entre les dues platges afectades s'haurien de moure 38.000 m³ de sorra. L'exregidor d'ICV Joan Esteve Danés ha presentat al·legacions al projecte; a part de criteris tècnics sobre l'impacte mediambiental del projecte, aquestes al·legacions conclouen demanant que s'arxivi i no es faci, perquè “en temps de crisi, ja n'hi ha prou de continuar llençant al mar cada estiu tants diners pel trasllat de fangs i sorres”.

Des de l'alcaldia, Carles Pàramo explica que aquestes obres ni són indispensables ni se sap si es faran abans de l'estiu. En part perquè falta el vistiplau de Costes, però també perquè l'alcalde ha encarregat a la Universitat de Cantàbria un estudi sobre la dinàmica de les ones en aquestes platges per trobar una solució més a llarg termini. Per l'alcalde, els mals estan provocats pels espigons de la riera, que creen un moviment circular de les ones que malmet any rere any la platja de la Punta; la solució seria submergir-los. “Si ho fem, potser haurem d'arreglar les platges cada cinc anys en lloc de fer-ho cada any i ens estalviarem diners”, diu Pàramo.

Font: El Punt

dimecres, 11 d’abril de 2012

A l´Ardenya hi falten el 30% dels tallafocs previstos en un pla del 2006

Els Bombers alerten que els grans incendis són "greus però no tràgics" i que cal acostumar-s'hi

Un 30% de les franges de protecció d'incendis previstes al pla de prevenció del massís de l'Ardenya, redactat el 2006, encara estan pendents d'executar. Els Bombers reclamen que "els pocs recursos" que es poden destinar a gestió forestal, arran de la crisi econòmica, prioritzin aquests "punts clau" des d'on es poden atacar els focs. Precisament, ahir al matí diversos enginyers forestals van trepitjar la zona calcinada per l'incendi del passat març que va afectar 328,8 hectàrees d'aquest massís protegit per veure de quina manera els tallafocs van ajudar a aturar les flames. "Tant l'Ardenya com les Gavarres són massissos complicats", assegurava el sotsinspector de Bombers a Girona, Edgar Nebot.

L'incendi que es va declarar el nou de març, empès per la forta tramuntana, va cremar 328,8 hectàrees del massís de l'Ardenya. Gran part de la zona cremada estava protegida dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El foc va iniciar-se a la zona de l'abocador de Solius i va calcinar una superfície compresa entre les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, i va afectar fonamentalment els termes de Santa Cristina d'Aro i Llagostera, tot i que també va fregar el de Tossa de Mar. No s'han trobat evidències de que fos provocat, però es sospita que un piròman actua a la zona. L'estiu passat ja se'n buscava un a Tossa.

Ahir al matí, una vintena d'enginyers forestals i tècnics del Departament d'Agricultura es van desplaçar a la zona cremada. L'objectiu era comprovar sobre terreny de quina manera les franges de protecció d'incendis van ajudar a atacar les flames i evitar que l'incendi generés focus secundaris. En alguns punts del massís, de fet, ja es veu a primer cop d'ull com les aclarides del sotabosc van permetre que les flames no avancessin. "En certa manera, vam aconseguir reduir l'efecte del foc en aquestes zones", a indicar un dels enginyers forestals del Departament, Aitor Goñi.

Bàsicament, les tasques d'aclarida consisteixen a estassar el sotabosc de matolls i brucs i esporgar els arbres de fulla perenne, sobretot pins i alzines sureres. L'enginyer explica que allò desitjable seria que els propietaris del bosc fessin "una gestió forestal activa", però admet que la crisi econòmica ho fa "complex" i, per això, explica que les estassades se centren "en aquells punts més estratègics". A altres indrets s'ha apostat per mesures imaginatives. Per exemple, a les Gavarres s'hi porten a pasturar rucs catalans, que netegen el sotabosc.

Font: Diari de Girona

dijous, 5 d’abril de 2012

dimarts, 3 d’abril de 2012

dijous, 22 de març de 2012

C’s compara el projecte del Port de luxe de Tossa amb els projectes de Camps a València o Jesús Gil a Marbella.

Hervías: “és una cortina de fum per desviar l’atenció de la pujada de l’IBI, els guals i altres nyaps de l’equip de govern”.

Tossa de Mar, 22 de març de 2012. Ciutadans (C’s) ha acusat al principal partit de govern de Tossa de Mar, Tossa Unida (TU), de “crear una cortina de fum amb el projecte del Port de luxe per desviar l’atenció sobre la pujada d’un 69% de l’IBI, la nova normativa dels guals i altres nyaps de l’equip de govern” i ha comparat el projecte amb els de Francisco Camps i Jesús Gil.

El dirigent de C’s, Fran Hervías, ha acusat al TU “d’inventar-se projectes inviables com la construcció d’un port de luxe quan Tossa no té capacitat ni els serveis per poder tenir un port d’aquestes característiques i, a més, és una traïció a la Carta de Tossa sobre una gestió sostenible del litoral”. En aquest sentit, Hervías ha comparat el projecte amb els que realitza el PP a la Comunitat Valenciana “sembla més un projecte de l’expresident de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps o del propi Jesús Gil a Marbella”. “El valor afegit de Tossa com a destinació turística és precisament el seu patrimoni natural, cultural i paisatgístic. És lamentable que el nostre ajuntament es dediqui, per una part a asfixiar la població amb pujades abusives d’impostos com l’IBI i, per l’altre, carregar-se el nostre patrimoni natural”

A més, Hervías considera que l’únic que busquen és “crear una cortina de fum amb el projecte del Port de luxe per desviar l’atenció sobre la pujada d’un 69% de l’IBI, la nova normativa dels guals i altres nyaps de l’equip de govern. Volen prendre el pèl als vilatans”

Finalment, Hervías ha anunciat que C’s no recolzarà al Parlament la construcció d’aquest tipus i ha lamentat que el TU hagi abandonat el projecte de la marina seca que tant va abanderar per un port i de luxe. “És una traïció en tota regla als seus votants i als valors que han caracteritzat Tossa com a destinació turística”.

L’Associació de Naturalistes de Girona s’oposa al projecte de port esportiu a Tossa de Mar

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que la proposta de construir un port esportiu a Tossa implicarà la destrucció d´un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat per la Costa Brava.
 
Així mateix, recorden que la presència de racons inalterats pel creixement urbanístic desmesurat i la seva preservació varen ser el motiu l’any 1998, de la redacció de la Carta de Tossa.

Segons la informació de l’entitat, el projecte de Port esportiu d’Es Codolar a Tossa, el qual ja té els seus orígens als anys 70 i que fa 10 anys ja es va intentar tirar endavant, no només inclou la construcció d’un Port Esportiu de 33.046 m2 i 396 amarratges amb magatzems, locals comercials i un aparcament per a 400 vehicles. Aquesta vegada va acompanyat d’un hotel de cinc estrelles i deu xalets de luxe que es situarien a l´antic camí de Lloret (sector Ses Alzines) i que ocuparien uns 8.000 m2; un hospital marí de 510 metres quadrats i un túnel de connexió entre el port esportiu i el nucli de Tossa de Mar.

L’Associació recorda que aquest projecte contradiu en primer lloc, el Pla de Ports de Catalunya (el qual es va redactar i aprovar per posar fre el desgavells de ports que anaven desfigurant la Costa Brava i que estableix una moratòria per no permetre cap més port esportiu fins l’any 2015), en segon lloc, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (el qual tampoc permet la urbanització del paratge), i en tercer lloc, el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines (ja que afecta de ple un espai inclòs al sistema d’espais oberts de protecció especial).

L’ANG considera que aquest projecte esdevé continuista amb un model de creixement turístic i urbanístic obsolet, i que ha comportat la degradació continuada del litoral gironí. De fet, el port continua promovent la destrucció d´un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat per la Costa Brava, a més de suposar un fort impacte paisatgístic i ambiental. El nucli de Tossa, actualment recuperat i rehabilitat i, amb la presència de petites platges i cales d´elevada qualitat, té suficients atractius per poder prescindir d’un projecte severament agressiu com aquest, el qual és totalment contradictori amb allò que hom anomena turisme sostenible i creixement urbanístic harmònic, compacte i integrat amb les trames urbanes actualment existents.

És evident, i nombroses experiències realitzades en d’altres municipis litorals ho demostren, que la revalorització del patrimoni natural i paisatgístic dóna uns beneficis més duradors que qualsevol infraestructura que es pugui construir i que degradi més el medi natural i el paisatge. El litoral tossenc és bell, ric en biodiversitat, amb un notable atractiu paisatgístic per aquell turisme que s’hauria d’acostar a la Costa Brava. I sobretot, a més, aquest paratge és prou escàs com per malmetre’l per un tipus d’urbanisme força estès en d’altres municipis, i de dubtosa rendibilitat.

Així mateix, l’organització ecologista considera sorprenent la proposta presentada, ja que contradiu tots els principis de la Carta de Tossa, signada l’any 1998 i revisada el 2006, on el municipi de Tossa es comprometia a assolir uns objectius encaminats a la preservació del territori i dels seus valors patrimonials, amb un model turístic que preservés el litoral.

En definitiva, l’ANG s’oposa a un projecte que impulsa un model d’urbanisme expansiu i de poca sensibilitat vers els valors naturals d’un paratge que presenta un notable interès, caracteritzat per la presència de penya-segats amb diverses espècies de flora adaptada a les dures condicions meteorològiques i edàfiques d’aquests ambients, i per tant, escasses també a nivell de Catalunya. L´entorn marí, també esdevé un dels més ben conservats de la Costa Brava amb presència d’una gran varietat de comunitats i espècies de flora i de fauna, marines i litorals, algunes d’elles rares i úniques a Catalunya.
 
Array

 
 
Notícies relacionades:

http://www.jornal.cat/noticia/35763/naturalistes-de-girona-diu-que-el-projecte-de-port-esportiu-a-tossa-de-mar-destruira-un-denaturalistes-de-girona-diu-que-el-projecte-de-port-esportiu-a-tossa-de-mar-destruira-un-de


Naturalistes de Girona, en contra


L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) s'oposa frontalment al projecte de port esportiu de Tossa. Argumenten que significarà la destrucció d'un dels paisatges més característics i de forta identitat de la Costa Brava, a més de suposar un fort impacte paisatgístic i ambiental. L'entitat es mostra sorpresa perquè considera que es contradiu la carta de Tossa, signada pel municipi, segons la qual es comprometia a “assolir uns objectius encaminats a la preservació del territori i dels seus valors patrimonials, amb un model turístic que preservés el litoral”. D'altra banda, el PSC va qualificar de “disbarat” la construcció del port de Tossa. “La consulta que pretén no tindria cap valor i es plantejaria sobre la possibilitat d'executar un projecte totalment il·legal”, va assegurar Juli Fernández, primer secretari del PSC a les comarques gironines. Es dóna el cas que el PSC –que forma part del govern de Tossa– s'oposa al port, però avala la consulta

Font: El Punt

La Generalitat no permetrà cap més port abans del 2015

Els promotors del port de Tossa de Mar es reuneixen amb el Departament de Territori

El govern català els adverteix que tenen molta feina a fer per rebre el permís quan acabi la moratòria

La Generalitat ha advertit als promotors del port de Tossa de Mar que en cap cas permetrà la construcció d'un nou equipament portuari abans del 2015, quan venç la moratòria vigent. “No hi ha voluntat d'obrir el pla de ports fins al 2015, després ja es veurà si mantenim la moratòria o autoritzem més ports”, van explicar ahir a aquest diari fonts oficials del Departament de Territori i Sostenibilitat. Promotors i Ajuntament compten amb aquesta moratòria.

Responsables de la conselleria de Territori i Sostenibilitat es van reunir amb els promotors del port esportiu de Tossa de Mar. Aquests els van explicar el projecte, que consisteix en un complex portuari amb 396 amarradors al costat de la platja des Codolar. “Escoltarem a tothom”, van explicar fonts de la conselleria.

Demostrar que és viable
El govern català, en la reunió amb els inversors, els va alertar que encara tenien feina a fer. Entre la feina pendent per part dels promotors hi ha “demostrar que el port de Tossa de Mar és viable”. També han de fer el projecte executiu i la memòria econòmica, entre altres tasques, segons fonts del Departament de Territori. L'Ajuntament de Tossa va signar dimecres passat un conveni amb dues promotores –pendent de ser ratificat en referèndum– per construir el port al costat de la cala des Codolar en el marc d'un complex que també preveu la construcció d'un hotel de cinc estrelles, diversos xalets de luxe i un hospital marí. La posició al si del govern de Tossa no és unitària.

LA FRASE

No hi ha voluntat d'obrir el pla de ports fins al 2015, després ja es veurà
Fonts oficials de Territori i Sostenibilitat

LA XIFRA

396 amarradors consten en el projecte del futur port esportiu de Tossa de Mar
 
*En aquesta zona, sota la platja des Codolar de Tossa de Mar, es vol fer el port esportiu. 
 
Font: El Punt 


La Generalitat diu que no aixecarà la moratòria perquè Tossa pugui fer el port


El Govern no tanca la porta a parlar-ne, malgrat que té "dubtes" sobre la viabilitat 

La Generalitat assegura que no aixecarà la moratòria de Ports "exclusivament" perquè Tossa de Mar pugui construir el nou port esportiu que l'Ajuntament planteja fer a Es Codolar i afegeix que estan disposats a escoltar-los, "però sense presses". Així ho van explicar ahir fonts de la conselleria de Territori i Sostenibilitat en declaracions a aquest diari. Les mateixes fonts també van assegurar que han demanat a l'Ajuntament de Tossa que redacti un nou projecte, "amb tranquil·litat i amb un pla de viabilitat clar" i que "no val recuperar el projecte antic". Cal recordar que cap als anys 2000, el govern municipal de llavors ja va plantejar un projecte molt similar al que ara Tossa ha posat sobre la taula -segons les informacions que s'han pogut conèixer- amb la signatura d'un conveni amb dos inversors. Així, la conselleria va apuntar que ha recomanat al consistori que facin els projectes i estudis econòmics per a tenir-los enllestits el 2015, que és quan finalitza la moratòria.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya va establir una moratòria amb el Pla de Ports que va des de 2007 a 2015 i pel qual només es permet ampliar els ports ja construïts i no se'n permet fer cap de nou. La postura oficial de la conselleria, doncs, és que no s'aixecarà aquesta moratòria pel cas de Tossa.

De tota manera, fonts del departament també van apuntar que tenen "dubtes" que el projecte s'acabi fent realitat, perquè amb els només 396 amarratges que es plantegen probablement no seria viable econòmicament. Cal recordar que l'obra preveu construir un túnel que connecti la futura infraestructura amb el nucli de Tossa, a més de la construcció d'un hotel de cinc estrelles i un màxim de deu xalets. I un hospital marí, on es puguin tractar i investigar espècies marines.

Segons va explicar l'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, amb l'anunci del conveni, el port només es farà si el poble hi està a favor en una consulta popular que està previst fer quan abans millor. Abans de fer-la, però, els inversors hauran de presentar l'avantprojecte amb les concrecions de tots els elements que hi han de figurar. 

El PSC adverteix que l’Ajuntament de Tossa de mar proposa una il•legalitat en el projecte del port esportiu d’es Codolar

L'Ajuntament de la vila proposa una consulta als ciutadans que es fonamenta sobre un fet objectivament il•legal i en clar contrast amb el Pla de Ports de Catalunya aprovat pel Govern

El projecte de port esportiu que planteja l’Ajuntament de Tossa és un «disbarat i és il•legal» perquè el Pla de Ports de Catalunya no preveu cap més port esportiu a la Costa Brava. El PSC de les comarques gironines s’hi oposa en la mateixa línia que el grup municipal socialista de Tossa de Mar. Per tirar el projecte endavant seria necessari encetar els tràmits per a la modificació del Pla de Ports i seguir un procés que podria durar anys. D’aquesta manera, la proposta de convocar una consulta que planteja l’Ajuntament de Tossa de Mar és inviable perquè es fonamenta sobre un fet objectivament il•legal.

“Si Catalunya ha decidit que no es fan més ports no es pot dir el que diu l’Ajuntament de Tossa. La consulta que pretén no tindria cap valor i es plantejaria sobre la possibilitat d’executar un projecte totalment il•legal”, adverteix el primer secretari dels socialistes de les comarques gironines. “Si algú vol fer un port a Tossa que convenci CiU i que s’engegui el procés per modificar el Pla de Ports de Catalunya. El que presenta l’Ajuntament és un disbarat i és il•legal”, hi afegeix Juli Fernández. Joaquim Nadal, President dels socialistes gironins i del grup parlamentari del PSC, així com ex conseller de PTOP, també ho va dir al seu compte de twitter fa tres dies: “El port esportiu de Tossa és un disbarat objectiu i no ho permet ni el pla de ports ni el Pla director urbanístic del sistema costaner.”

dimecres, 21 de març de 2012

Els propietaris, a l'expectativa

El Consorci Forestal de Catalunya, que aplega propietaris de boscos privats, encara no sap la quantia de la partida de subvencions per a explotacions que destinarà enguany la Generalitat. L'enginyer Josep Maria Tusell, tècnic de l'ens, troba necessari incrementar els 3,3 milions concedits l'any passat, però també admet que “veient la situació econòmica, la reivindicació és que, com a mínim, es mantingui” la dotació.

Tusell subratlla “la importància d'invertir en la gestió dels boscos tant per prevenir els incendis com per facilitar-ne l'extinció”. En el cas de l'incendi de Santa Cristina, Llagostera i Tossa, per exemple, recordava ahir que els equips de Bombers i ADF van poder-lo controlar en les zones que s'havien desbrossat de vegetació acumulada.

Els ajuts per a propietaris cobreixen el 50% de la inversió, però persisteix l'obstacle que els privats han d'avançar tota la despesa i, posteriorment, confiar que els reemborsaran l'altra part, “tres o quatre mesos després d'haver justificat la feina feta”.

Font: El Punt

El referèndum sobre el port de Tossa de Mar es farà durant aquest any

El govern espera a tenir tots els detalls del complex

Es farà una campanya informativa perquè els veïns coneguin els arguments a favor i en contra

Els veïns de Tossa de Mar seran cridats a les urnes al llarg d'aquest any per decidir, a través d'una consulta popular, si es tira endavant o s'atura el projecte de port esportiu a sota de la platja des Codolar.

Abans de convocar el referèndum, l'Ajuntament espera conèixer amb detall tot el projecte. De moment se sap el que consta en el conveni signat per l'alcaldessa Gisela Saladich i les dues empreses promotores: la instal·lació d'un port esportiu amb 396 amarratges sota de la platja des Codolar, un hotel de cinc estrelles, xalets de luxe i un hospital marí. Però, per exemple, es desconeix amb detall on s'ubicarien els xalets i el seu nombre, que pot oscil·lar entre tres i deu.“Aquest any serà possible fer la consulta, però s'hauran d'espavilar”, va assegurar l'alcaldessa, en referència a la necessitat que els inversors els facin arribar tota la informació del projecte.

El govern encara està acabant de dissenyar la consulta, però Saladich es va comprometre ahir a treballar “perquè tothom tingui la informació”. En aquest sentit es faran xerrades i altres activitats, però s'està acabant de pensar un sistema –per exemple, un punt d'informació– on tots els veïns trobin els arguments a favor i en contra del projecte i se'ls puguin endur a casa per reflexionar-hi. La pregunta de la consulta tampoc està decidida, però farà referència al conjunt del complex. És a dir, els veïns de Tossa de Mar podran votar “sí”, “no” o en blanc a al projecte presentat per les dues promotores. Segons va detallar Saladich, es descarta que es pugui votar només “sí” o “no” al port amb independència de la resta del projecte. “La consulta no pot ser només del port; hem de preguntar si s'està a favor del port amb tot el que representa, o no”, va dir.

Pel que fa a les opinions dels veïns, recollides ahir per aquest diari, segons les quals la majoria hi estaven a favor, l'alcaldessa no és tan optimista: “No tinc tan clar que la gent hi estigui a favor; en l'actual context econòmic, la gent necessita agafar-se a alguna cosa”, va assegurar.

LA FRASE

Aquest any serà possible fer la consulta popular, però s'han d'espavilar
Gisela Saladich
Alcaldessa de Tossa de Mar

Saladich confia en el PSC

La celebració de la consulta popular és l'únic punt del projecte del port que comparteixen els dos socis de govern: “La Pilar Mundet (PSC) pensa d'una manera i jo d'una altra, però estem d'acord a fer un referèndum”, va admetre l'alcaldessa Saladich (TU). Més enllà, els dos socis divergeixen: el TU dóna suport al projecte i el PSC el rebutja. L'alcaldessa va renovar ahir la confiança en el PSC, malgrat que la seva líder, Pilar Mundet, va assegurar a aquest diari que no se sent còmoda en el govern. “Ho hem parlat amb la Pilar, no tenim cap problema”, va explicar l'alcaldessa. Segons Saladich: “Som molt democràtics i molt oberts; tothom pot dir el que vol.” La divergència entre TU i PSC no serà, per tant, un problema de governabilitat. Almenys fins que es faci el referèndum.
 
Font: El Punt

dimarts, 20 de març de 2012

El gremi d'hostaleria de Tossa veu molt positiu fer-hi un port

El president de l'associació, Francesc Zuchitello, creu que podria ser “el revulsiu” que necessita el model turístic tossenc, que veu “esgotat”

Alguns empresaris aposten per mantenir el paratge com està


L'Associació d'Hostaleria de Tossa de Mar es va mostrar ahir clarament a favor de la possible construcció d'un port esportiu a la població, projecte que ha rescatat ara l'equip de govern. El president del gremi, Francesc Zuchitello, va explicar ahir que el sector ja ho veia amb bons ulls el 2001, quan es va fer la primera proposta. “Estem expectants, serà molt important si s'aconsegueix”, va manifestar ahir Zuchitello, que opina que el port esportiu podria ser el revulsiu –al seu parer– que necessita el sector turístic tossenc. “Aniria bé no només per a la imatge del poble, sinó per a tot el teixit empresarial”, opina Zuchitello. “El perfil turístic que tenim ara està esgotat, el 80% dels establiments són petits, familiars, i necessiten creure en un projecte nou, tenir il·lusió per poder invertir”, argumenta el màxim representant de l'associació d'hostaleria.

Zuchitello associa el port a un turisme amb una despesa més alta, però es mostra cautelós amb tot el que hi va associat (xalets i hotel). “Amb el port, hi estem d'acord; la resta ho haurem de valorar”, conclou.

Empresària en contra
Entre el sector empresarial, però, no tot són opinions favorables. Eugènia Serrat, empresària hotelera i presidenta de l'Associació d'Amics Tossa Club Unesco (que defensa la conservació del patrimoni natural), creu que un port esportiu “malmetrà un espai privilegiat i dels pocs que queden sense explotar a la costa”. “El que va fer famosa la Costa Brava va ser el seu entorn natural i que jo sàpiga últimament s'estan venent els amarraments per quatre duros. Val més conservar i millorar el que tenim”, opina. Serrat creu que el projecte només beneficiarà els promotors, i no descarta que s'hi convoquin mobilitzacions en contra. També creu que si es convoca una consulta popular per decidir el futur d'aquest port, també es podria demanar l'opinió en el projecte de cala Morisca.
Els veïns, a favor
Els veïns de Tossa han començat a debatre també sobre la possibilitat de tenir un port esportiu. Ahir, tot i que hi havia opinions diverses, la majoria de tossencs consultats es manifestaven favorables al port esportiu. Els arguments esgrimits són gairebé els mateixos que fa servir l'associació d'hostaleria. És a dir, que associen el port amb un turisme de més poder adquisitiu que podria ser un revulsiu per a l'economia local. Entre els arguments en contra, la preocupació número 1 és l'impacte paisatgístic que podria tenir l'obra. “Si s'estableixen unes normes de manteniment i neteja no hi hauria d'haver cap perjudici, i portaria a Tossa de Mar gent amb més diners”, opina el botiguer Heber Mota.

* La platja d'Es codolar, de Tossa de Mar, on es podria ubicar el futur port esportiu

Pont: El Punt

El sector nàutic es mostra favorable al projecte, però no “a qualsevol preu”

El secretari general de la patronal nàutica, Miquel Guarner, és més partidari de fer marines seques, i veu difícil que no tingui un impacte visual “significatiu”

La patronal del sector nàutic ADIN (Associació d'Indústries, Comerç i Serveis Nàutics) manifesta una opinió favorable a un futur port, tot i que amb moltes reserves, i condicionada a tots els detalls del projecte. “La posició de la indústria nàutica acostuma a ser favorable quan es tracta de tenir més amarraments, però sempre de la millor manera possible, i que l'impacte sigui el menor possible, tant paisatgístic com amb la sorra de les platges i el fons marí”, va explicar ahir el secretari general de la patronal nàutica, Miquel Guarner.

“A Tossa, per les cales que hi ha, és complicat fer un projecte així sense que tingui un impacte visual significatiu. Volem lloc per a les embarcacions però no a qualsevol preu”, resumeix. Des d'ADIN, s'és més partidari de les marines seques, que no tenen tant d'impacte. “Si a Mallorca es construïssin tots els ports i amarradors que la gent demana, l'illa sencera seria un immens port esportiu i encara faltarien amarradors”, hi afegeix. També recorda que molt sovint els amarradors acaben monopolitzats per embarcacions que no s'utilitzen.

Impacte turístic

Malgrat tot, Guarner admet que no coneix el projecte, i no sap quin impacte mediambiental pot tenir i que cal tenir en compte. Pel que fa a l'impacte turístic, no dubta que seria positiu. “És innegable que la nàutica d'esbarjo promou una indústria turística de qualitat, i en general l'usuari té un poder adquisitiu mitjà alt”.

El sector nàutic fa aigües

 

La crisi ha colpejat fortament el sector nàutic en els últims cinc anys, en què el nombre de matriculacions d'embarcacions ha caigut fins a un 64% a Catalunya. El 2006 es van registrar prop de 3.000 matriculacions, que van quedar reduïdes en 1.030 l'any passat. La davallada s'ha fet més evident en el sector de les grans embarcacions, i les empreses veuen una oportunitat en les de petita eslora i d'ocasió, ja que en aquest cas la demanda encara funciona. El 83% de les embarcacions matriculades no superen els 8 metres d'eslora. Adin confia que la nàutica d'iniciació ajudi a millorar el balanç. “La nostra voluntat és treballar per promoure activitats, els lloguers, les embarcacions pneumàtiques i les llanxes perquè, com més afició generem, més compradors potencials d'embarcacions més grans acabarem tenint”, explica Guarner.

Font: El Punt

Molts esculls per al port de Tossa

El projecte per fer a Tossa un port esportiu amb quatre-cents amarradors ha aixecat tantes expectatives com temors. El complex, que s'emplaçaria al costat de la cala des Codolar i es completaria amb un hotel de cinc estrelles, diversos xalets de luxe i un hospital marí, ha dividit la població i fins i tot l'equip de govern. El PSC s'ha afanyat a recordar que aquest tema no estava inclòs en el pacte subscrit amb TU i s'ha desmarcat d'un model de creixement turístic i urbanístic que sempre s'havia criticat. Aquest és, d'entrada, el primer escull per al macroprojecte, la falta d'unitat, però no és l'únic.

D'entrada, caldria esperar obligatòriament fins l'any 2015 abans de posar la primera pedra, perquè la moratòria actual impedeix fins aleshores construir cap més port esportiu a Catalunya. Es tracta d'una normativa que precisament es va aplicar per posar fre al creixement exagerat de ports d'aquestes característiques pel seu fort impacte paisatgístic i ambiental. Apel·lar ara a la necessitat de captar noves inversions per justificar una obra d'aquesta magnitud no sembla, doncs, un argument suficient. La Tossa actual, d'altra banda, amb un nucli antic recuperat i rehabilitat, una muralla oberta al públic i platges i cales d'alta qualitat té prou atractiu per poder prescindir de projectes tan agressius com aquest. Però és que, a més, tampoc pot decidir en solitari tirar o no endavant un equipament que pot afectar un patrimoni natural comú. El model de creixement dels municipis turístics ha oscil·lat sempre entre el respecte a l'entorn i l'impuls de noves infraestructures, un equilibri que no sempre s'ha respectat i que ara es torna a posar a prova.

Font: El Punt

Tossa arranjarà la riera malmesa per les pluges d´octubre en tres setmanes

El consistori té previst iniciar l'obra aquests dies i que pugui estar llesta per Setmana Santa. També s'actuarà en la sorra de la Mar Menuda

Tossa de Mar té previst arranjar la zona de la riera davant del passeig de Mar i deixar l'espai adequat per aquesta Setmana Santa, segons va confirmar l'alcaldessa, Gisela Saladich. Les pluges d'aquesta tardor van malmetre la zona i, de moment, el consitori optarà per fer una actuació provisional fins a reunir els diners suficients per adequar la zona de manera definitiva. Les obres, que han de començar aquesta setmana, les pagarà l'Ajuntament i espera que posteriorment Costes de l'Estat les pugui abonar al consistori.

Les intenses pluges que hi va haver el passat mes d'octubre es van endur la zona de càrrega i descàrrega que hi havia a Es Racó, just per on passa la riera, i van fer malbé l'espai, on també s'hi deixava aparcar ciclomotors, malgrat estar prohibit. Després de fer els tràmits corresponents, està previst que aquesta setmana les màquines entrin a la zona, aplanin tota la sorra i tornin a refer l'aparcament. Com a conseqüència de la mala situació econòmica de l'Ajuntament, de moment s'ha optat per aquesta acció provisional i més endavant es farà de manera definitiva. "S'ha d'arreglar, perquè hem de donar una bona imatge", va afirmar Saladich. Després intentaran que l'Estat se'n faci càrrec.

*Tossa arranjarà la riera malmesa per les pluges d´octubre en tres setmanes  

Mar Menuda

Per altra banda, l'alcaldessa també va avançar que l'Ajuntament té previst dur a terme una altra actuació a la platja de la Mar Menuda. En aquest cas, el consistori vol renovar la sorra de la platja, ja que la que hi ha actualment ha quedat totalment compactada. Segons l'alcaldessa, en la darrera remodelació, feta fa pocs anys, es va utilitzar una sorra "de mala qualitat", i ha fet que amb el pas del temps hagi quedat totalment compactada. A més, quan plou queda "tot ple de fang", va afegir. Per això, l'Ajuntament ha volgut buscar una solució, va manifestar Saladich, i ha demanat permís a Costes de l'Estat per fer l'actuació.

Així, doncs, segons va explicar l'alcaldessa, en l'actuació, unes màquines trencaran la sorra compactada i la llençaran al mar, perquè "de manera natural" aquesta sorra s'acabi netejant. A més, amb les màquines es pujarà la sorra, que ja és neta, que hi ha a l'interior de l'aigua i s'escamparà per tota la platja. Segons va comentar l'alcaldessa, aquesta actuació també està previst que pugui estar aquesta Setmana Santa. 

Font: Diari de Girona

diumenge, 18 de març de 2012

Port esportiu de luxe a Tossa?

Tossa de Mar ha recuperat l'ambiciós projecte de fer un port esportiu a la localitat, una idea que plana pel poble des dels anys 70. Fa deu anys, l'equip de govern ja va intentar promoure un port al municipi, però el projecte no va fructificar.

L'ajuntament ja ha signat un conveni amb dos grups inversors, propietaris de terrenys a la zona d'Es Codolar, que preveu construir 396 amarratges a l'espai i complementar el port amb un hotel de cinc estrelles, deu xalets de luxe i un hospital marí. Tot i que hi ha una moratòria per construir nous ports a Catalunya fins al 2015, Tossa de Mar ja ha posat fil a l'agulla per aconseguir tenir-ne un d'esportiu. Això sí, l'alcaldessa ja assegura que no es farà res sense abans tenir el consens ciutadà.


*Diferents recreacions del port

La solució per accedir-hi serà la construcció d'un túnel que connectarà l'equipament portuari amb la vila.

Però realment és necessària aquesta infraestructura?

Crec que no. El patrimoni natural i paisatgístic, crec que dóna infinitament més beneficis al poble que qualsevol infraestructura que es pugui construir i que degradi aquest medi. El litoral tossenc, és preciós. No n'hi ha cap d'igual a tota la Costa Brava sud.

La línia litoral presenta un notable interès. L'entorn marí de Tossa, és un dels més ben conservats de la Costa Brava. Aqui hi tenen cabuda un gran nombre de comunitats i espècies, marines i litorals, rares i úniques.

A més, que la zona on es vol construir, està dins, o molt a prop del PEIN i de la Xarxa Natura 2000. Per alguna cosa serà.

*Límit del PEIN i de la Xarxa natura 2000

Per tant, Tossanatura diu NO a la contrucció del port.


Notícies relacionades:





Foc a Cadiretes

El dia 9 de Març, s'iniciava l'incendi al terme Municipal de Sta. Cristina d'Aro. Diverses urbanitzacions de Llagostera i Tossa, van ser desallotjades per precaució. Les carreteres entre Tossa i Sant Feliu i entre Tossa i Llagostera (Sant Grau), també van ser tallades.

El foc es va donar per controlat, el dia 11.

El gran incendi va cremar 393,49 hectàrees, bàsicament de massa arbrada (332 hectàrees) i la resta matollar, conreu i pastura. Del total, 357,73 hectàrees pertanyen al PEIN del Massís d'Ardenya-Cadiretes.



 *Columna de fum aproximadament a les 14:30h, 16:00h i 18:30h

Galeria fotogràfica del Diari de Girona:

http://www.diaridegirona.cat/multimedia/imagenes.jsp?pRef=2012031100_21_551528__Tema-del-dia-cremat-hectarees-protegides-massis-dArdenya

Recull de notícies:

http://www.directe.cat/acn/574121/es-declaren-dos-nous-incendis-forestals-a-santa-cristina-d-aro-i-olot

http://www.324.cat/noticia/1635472/catalunya/Una-vintena-de-dotacions-dels-Bombers-treballen-en-lextincio-de-lincendi-de-Santa-Cristina-dAro

http://www.aragirona.cat/noticia/108970/desallotgen-mes-de-600-veins-durbanitzacions-de-llagostera-i-tossa-de-mar-per-lincendi

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/03/09/desallotgen-600-persones-pel-foc-santa-cristina/551270.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mitjans-aeris-sumen-lluita-contra-foc-pirineu-lleida-1518481

http://www.naciodigital.cat/noticia/40562/incendi/baix/emporda/arrasa/hectarees

http://societat.e-noticies.cat/onada-dincendis-en-ple-mes-de-marc-62503.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/516695.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/03/10/flames-des-casa-espectaculars/551398.html


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/03/10/incendi-santa-cristina-afecta-tossa-llagostera-devasta-pein-lardenya/551289.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/516756.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/516769.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/516767.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/03/10/incendi-santa-cristina-afecta-tossa-llagostera-devasta-pein-lardenya/551289.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/03/10/seleven-500-hectarees-cremades/551401.html


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mitjans-aeris-sincorporen-lextincio-lincendi-santa-cristina-daro-1523581

http://www.europapress.cat/successos/noticia-successos-tornen-casa-els-veins-cala-giverola-desallotjats-preventivament-pel-foc-20120310130256.html

http://www.324.cat/noticia/1636832/catalunya/En-fase-de-control-lincendi-que-ha-cremat-393-hectarees-als-municipis-de-Santa-Cristina-dAro-Tossa-de-Mar-i-Llagostera

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/03/09/veins-salionc-ja-son-casa-font-bona-tarda/551270.html


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/516827.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/517197.html


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/03/12/donen-controlat-lincendi-del-massis-dardenya/551576.html

divendres, 9 de març de 2012

Tossa permetrà construir un hotel a la cala Morisca

Serà de quatre estrelles i el conjunt de l'equipament ocuparà 22.000 metres quadrats

A canvi, es redueix el nombre de xalets, que passa de 149 a 100

El conveni s'aprovarà aquesta tarda

Després de dècades de litigi, l'Ajuntament de Tossa de Mar i els propietaris del paratge de la cala Morisca han arribat a un acord. Es redueix el nombre de xalets previstos, de 149 a 100 –alguns dels quals ja estan fets–, però s'hi permetrà la construcció d'un hotel de quatre estrelles. “En un sòl on es podrien haver fet moltes desgràcies hi posarem un hotel”, es va felicitar Gisela Saladich (TU), alcaldessa de Tossa de Mar.

El govern local (TU-PSC) està satisfet pel que considera “una bona solució”, que s'ha aconseguit “amb l'acord dels veïns”. La clau és la reducció de la superfície per habitatge a canvi de la construcció d'un hotel “de qualitat”, va puntualitzar Saladich. També s'hi farà una zona d'equipaments esportius. “S'ha augmentat molt la zona protegida”, va concloure l'alcaldessa. Així, per exemple, en el conveni hi consta: “S'alliberaran d'edificacions les parts elevades de la urbanització, per concentrar-les en zones menys visibles paisatgísticament.”
Segons el conveni, que ha de rebre el vistiplau del ple que tindrà lloc aquesta tarda, els propietaris del paratge –l'empresa La Morisca SA– es comprometen a urbanitzar la zona, a encarregar-se de l'evacuació de les aigües residuals i a fer els vials. En un primer moment van intentar, per la via judicial, que ho assumís el consistori, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no ho va permetre.

L'Ajuntament, segons aquest conveni, es compromet a modificar el pla general metropolità i a concedir les llicències oportunes en un termini de dos anys. El govern local, però, adverteix que haurà de ser la propietat la que es mogui per aconseguir-ho.
La Morisca SA, propietària de 282.000 m² de la part tossenca de la cala Morisca, pertany a Jacqueline Bachevillier, exdona de Jacques Cannavaggio, el conegut narcotraficant condemnat el 1992 per l'Audiencia Nacional. De fet és Bachevillier qui signa el conveni i es compromet a retirar tots els contenciosos oberts per aquesta qüestió.

El litigi per la cala Morisca es remunta molt enrere. Al seu dia, l'Ajuntament –liderat per l'alcalde convergent Telm Zaragoza– va embargar la finca per cobrar un deute de 180.303 euros que hi havia pendent des del 1986. Quan es va produir l'embargament, l'empresa La Morisca SA va denunciar l'Ajuntament i el jutge li va donar la raó. L'argument, però, va ser que les notificacions s'havien enviat en una adreça errònia. En el temps que la finca va estar en mans municipals, el consistori ja va preveure fer-hi edificacions. De fet, alguns dels 100 xalets del projecte estan construïts des de fa anys. L'edificació en aquesta zona també va ser motiu de diversos judicis.

LA XIFRA

4 estrelles és la categoria de l'hotel que es preveu construir a la cala Morisca.

LA FRASE

És una bona solució; en sòl on es podrien haver fet moltes desgràcies hi posem un hotel
Gisela Saladich Alcaldessa de Tossa de Mar
 
Font: El Punt

Tossa aprova un conveni per fer un hotel a Cala Morisca i posar fi als litigis

L'Ajuntament de Tossa va aprovar ahir amb els vots a favor del govern -format per TU i PSC- un conveni que té la intenció de signar amb la societat La Morisca S.A., propietària majoritària de la urbanització Cala Morisca, de 32 hectàrees, per permetre la construcció d'un hotel de quatre estrelles a la zona i, a canvi, aconseguir que es redueixi el nombre d'habitatges previstos, que s'ampliï la zona verda i que es faci un nou accés des de Tossa, ja que ara només n'hi ha un i és des de Lloret. A més, també està previst que es crei una nova zona d'equipaments i que es construeixi una depuradora per tractar les aigües residuals de la urbanització. Amb aquest acord, es posa fi a 15 anys de conflictes entre la propietària de la urbanització -l'exdona del narcotraficant Jacques Cannavaggio- i el consistori.

Segons l'Ajuntament, el sector es troba en procés de degradació urbanística, amb una manca de serveis com el clavegueram , l'accés des de Tossa -ja que només s'hi accedeix des de la Urbanització URCASA de Lloret- o el sistema viari. Tot i aquesta necessitat de posar al dia la urbanització, els diferents intents d'execució del Pla Parcial, han evidenciat la "inviabilitat econòmica del projecte" -segons l'actual Govern. És per això que l'Ajuntament de Tossa aprova el conveni i haurà de fer una modificació del POUM sota la premissa de inclusió d'usos hotelers, que, alhora, permetrà la concentració d'edificabilitat del sector. Així, doncs, en el conveni s'obligarà a la propietat a cedir sense dret a aprofitament els terrenys de zona verda i vialitat; assumir el cost de l'accés al sector des del terme de Tossa, a través de la urbanització Martossa; i a assumir el cost d'una depuradora. A més, la proposta de l'Ajuntament fa que augmenti l'espai de zona verda, ja que se'n crea una de nova on abans s'hi preveia construir habitatges; que augmenti la superfície d'equipaments, ja que es preveuen dos espais de serveis tècnics per als dipòsits d'aigua i d'estació transformadora; i que es regularitzi les amplades dels carrers i es traci un nou vial per evitar un cul de sac.

A més, es preveu que es redueixi el nombre d'habitatges previstos. I, finalment, amb el conveni es farà que les edificacions estiguin més concentrades i no per tot l'espai de la urbanització.
La Morisca SA, propietària de 282.000 m? de la part tossenca de la cala Morisca, pertany a Jacqueline Bachevillier, exdona de Jacques Cannavaggio, un conegut narcotraficant condemnat el 1992 per l'Audiencia Nacional a 18 anys i 8 anys de presó. Amb el conveni, Bachevillier es compromet a retirar tots els contenciosos oberts per aquesta qüestió. Així, el conveni posarà fi a més de 15 anys de conflictes. Els fets es remunten als anys 90, quan l'Ajuntament va adquirir la finca de Cala Morisca per falta de pagament. L'alcalde d'aleshores, Telm Zaragoza, va plantejar la possibilitat de construir un hotel a la zona. La proposta, però, no va prosperar, ja que, per decisió judicial, la finca va tornar als propietaris originaris.

Des de CiU van recordar que la modificació, que està impulsada per la propietat, té informes desfavorables d'Urbanisme, i per això hi van votar en contra. "Ens ha sorprès una mica que recuperin el conveni", va comentar Assumpta Margenats (CiU), i va recordar que en el seu mandat ja havien vist la proposta, tot preguntant al govern si havia canviat en alguna cosa, perquè aquella tenia informes desfavorables.

En resposta, l'alcadessa, Gisela Saladich, va indicar que només s'inicien els tràmits, i que ho fan seguint el que els hi assenyala Urbanisme. L'alcadessa va assegurar que s'havien realitzat alguns canvis, en especial pel que fa a la zona verda.

Font: Diari de Girona



L'ajuntament autoritza la construcció d'un hotel a la Cala Morisca de Tossa de Mar

Els propietaris de l'urbanització a canvi reduiran el nombre d'habitatges previstos, connectaran la urbanització amb el poble i faran una depuradora

L'Ajuntament de Tossa de Mar (Selva) ha autoritzat als propietaris majoritaris de la urbanització de la Cala Morisca la construcció d'un hotel de quatre estrelles. Ajuntament i propietaris signaran un conveni a través del qual la societat 'La Morisca S.A' es compromet a reduir el nombre d'habitatges previstos, crear una nova zona d'equipaments, completar la urbanització del sector, fer una carretera que connecti el sector -que té 32 hectàrees- amb el nucli de Tossa, ampliar la zona verda i fer una depuradora, entre d'altres. Amb aquest acord, es posa fi a 15 anys de conflicte entre la propietària de la urbanització -l'exdona d'un narcotraficant- i el consistori per al desenvolupament de la zona.

El conflicte entre l'ajuntament i els propietaris de la Cala Morisca es remunta als anys 90, quan l'ajuntament va embargar la finca als propietaris a causa d'uns impagaments. Finalment, una sentència va donar la raó als propietaris, que van recuperar la titularitat de la finca.

Actualment, al sector ja hi ha construïdes diverses cases de manera disseminada i, segons denuncia el consistori, el paratge està en "procés de degradació urbanística". El planejament urbanístic de Tossa preveu que a la zona s'hi puguin edificar 149 habitatges, una xifra que amb l'acord es rebaixarà. A més, també s'ha decidit que el creixement urbanístic sigui més concentrat i no hi hagi cases disseminades. També caldrà legalitzar les construccions existents.

A canvi de poder fer l'hotel, la propietària de la urbanització ha pres un seguit de compromisos. Per una banda, haurà de construir una depuradora per a l'hotel i la urbanització - actualment el sector no té sistema de clavegueram i només hi ha fosses sèptiques-, i també haurà de pagar els costos per acabar d'urbanitzar la zona. Una altra de les obligacions de la propietat serà fer un vial que comuniqui la zona amb el nucli de Tossa, ja que actualment només s'hi pot accedir des de la urbanització Urcasa del municipi veí de Lloret de Mar.

El conveni, que se signarà en els propers dies, també inclou que la zona verda sigui més important i que els propietaris ampliïn els espais destinats a equipaments on hi haurà d'anar un dipòsit d'aigua i una estació transformadora.

El fet d'aixecar un hotel a la zona obliga a modificar el POUM per afegir-hi els usos hotelers. El regidor d'Urbanisme, Francesc Nadal, ha destacat que es tracta d'una proposta "interessant" que ha de contribuir a millorar l'oferta hotelera del municipi i a solucionar els problemes "endèmics" de Cala Morisca.

La propietària de la societat La Morisca S.A és l'exdona de Jacques Antoine Cannavaggio, un conegut narcotraficant condemnat el 1992 per l'Audiència Nacional. El traficant cors va ser condemnat a 18 anys i 8 anys de presó per un delicte de tràfic de drogues. Cannavagio va comprar la finca i va excavar a les proximitat de la cala Morisca un magatzem subterrani comunicat amb el mar on la policia va trobar 17 tones d'haixix.

*vista de la Cala Morisca

Font: Aragirona.cat




Tossa quiere levantar un hotel cerca de la playa virgen de Cala Morisca


La finca perteneció a un ‘narco’, que construyó un embarcadero subterráneo

Urbanismo desechó el proyecto en 2011 por “insostenible” para el entorno
 
Cala Morisca, una pequeña playa virgen de aguas cristalinas y difícil acceso, sobrevive rodeada de bosque y de medio centenar de casas que no se ven desde la arena. La promoción turística y los enredos del urbanismo pueden cambiar este entorno idílico: el Ayuntamiento de Tossa de Mar (Selva) permitirá la construcción de un hotel de cuatro estrellas, con piscina e instalaciones deportivas. La dueña de los terrenos se compromete a urbanizar la zona, que se encontraba hasta ahora en estado de “degradación”, sin alcantarillado ni viales, según el Consistorio.

El complejo hotelero ocupará 26.000 metros cuadrados, el 8% de los terrenos del sector de Cala Morisca que pertenecen al núcleo de Tossa (el resto es de Lloret de Mar). La gran propietaria de la zona es la empresa Morisca, SA, propiedad de Jacqueline Bachevillier, exesposa de Jacques Cannavaggio, narcotraficante condenado en 1992 por la Audiencia Nacional. Cannavaggio compró la finca de Cala Morisca y construyó en sus proximidades un almacén subterráneo conectado con el mar en el que se encontraron más de 17 toneladas de hachís.

Para la construcción del hotel se requiere que el Ayuntamiento modifique la normativa, que ya prevé desde hace años la construcción de viviendas en este enclave. “Se trata de un movimiento práctico. Con esta operación resolvemos muchos problemas”, defiende Gisela Saladich, alcaldesa de Tossa por Tossa Unida-PSC. Saladich no esconde que tras la operación hay también un interés económico. “Aquí no vamos sobrados de hoteles”, afirma.

Los beneficios para el Consistorio son múltiples. Por una parte, los vecinos de la zona necesitan unos servicios que no han podido pagar de su bolsillo. Además, el Ayuntamiento consigue así ordenar el sector: concentrar la urbanización prevista y aumentar la zona verde protegida. Por otra, la dueña se compromete a renunciar a los 46 millones de euros que reclama por los sucesivos cambios de calificación urbanística de sus fincas. El Ayuntamiento ya requisó las propiedades a Bachevillier por impago de IBI, pero perdió luego en los tribunales.

El acuerdo requiere establecer un complejo sistema de compensación con el resto de los propietarios, bien monetario o a través de permutas de fincas. Inma Colom, exalcaldesa de CiU, cree que el anuncio de Saladich es “humo”. “Nosotros pedimos un informe sobre este mismo proyecto a la Comisión de Urbanismo de la Generalitat y el dictamen fue desfavorable”, explica Colom. El documento, fechado en enero de 2011, dice que el proyecto supondría un “empeoramiento de la integración paisajística” de la zona y una contradicción con el “desarrollo urbanístico sostenible”.
“Lo mejor hubiese sido prohibir la construcción en esos terrenos en el Plan General de 2006”, admite Assumpta Margenats, regidora de Urbanismo con CiU. Pero el Consistorio de ese momento no lo hizo, pese a que entidades como Naturalistas de Girona lo exigían para evitar “perjudicar de manera irreversible el espacio y provocar un impacto paisajístico muy negativo”. La alcaldesa insiste en que es el mejor plan en estas circunstancias y afirma que el hotel no será visible desde la playa. “Estará a más de medio kilómetro y la cala está protegida por rocas y rodeada de bosque”, dice Saladich, que afirma que en este nuevo proyecto se ha modificado lo que no gustaba a la Comisión de Urbanismo. Habrá que esperar un nuevo dictamen.
 
 *Cala Morisca, en Tossa de mar