dilluns, 26 de setembre de 2011

Vint anys de lluita popular

Tossa va ser el primer municipi de tot l'Estat espanyol que es va declarar antitaurí, l'any 1989, quinze anys abans que ho fes Barcelona

L'abolició de les curses s'ha aconseguit mitjançant una iniciativa legislativa popular

La corrida d'ahir a la Monumental va tancar simbòlicament el procés de lluita antitaurina encetat a Catalunya fa més de vint anys. La prohibició definitiva arribarà l'1 de gener del 2012 amb l'entrada en vigor de la llei que aboleix les curses de braus aprovada al Parlament el juliol de l'any passat. Aquesta data serà el veritable punt final d'una llarga trajectòria que ha portat la societat catalana a prescindir del que per als seus partidaris és una tradició de segles i per als seus detractors una gran salvatjada.

Els inicis d'aquesta campanya d'arrel popular es remunten a l'any 1989 a Tossa de Mar. Aquesta localitat de la Costa Brava va ser la primera de tot l'Estat espanyol que es va declarar antitaurina. La iniciativa, rubricada pel ple, va ser de l'alcalde Telm Zaragoza a petició de l'activista d'Els Verds Pilar Taberner, que ja feia uns deu anys que promovia un moviment internacional contra la tauromàquia. Dos anys més tard s'hi van sumar la Vajol i Palafrugell i a partir de l'any 1997 les adhesions van ser constants fins a arribar a 71 municipis –l'últim, Begues– l'any 2010. Feia només un any –el 1988– que el Parlament havia aprovat la llei de protecció dels animals, que seria reformulada per primer cop el gener del 2007.

Barcelona no es va declarar ciutat antitaurina fins l'any 2004, quinze anys després de Tossa. La declaració institucional va ser aprovada pel ple el 6 d'abril, després d'una petició popular avalada per 245.000 signatures. La declaració antitaurina de la capital catalana va ser una fita important en la lluita contra la festa dels toros. Tant com la manifestació contra la festa taurina que va reunir unes 5.000 persones el 17 de juny del 2007 coincidint amb una cursa de braus a la Monumental. L'impuls definitiu, però, no es va donar fins l'any 2008, amb la constitució de la plataforma Prou!, que ha tingut un pes cabdal en la trajectòria cap a l'abolició. La plataforma, com recorda ara una de les seves integrants, Helena Escoda, no va partir de zero. “Ens vam agrupar set o vuit associacions animalistes de Catalunya perquè legalment s'havia de crear una associació per portar la petició al Parlament”, recorda. Durant dos anys la plataforma Prou! va tenir una activitat frenètica. El mateix 2008 van presentar al Parlament la petició perquè acceptés a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que tenia com a objectiu l'abolició dels toros. El novembre del mateix any la mesa del Parlament va acceptar la petició, supeditada a la recollida d'un mínim de 50.000 signatures. Fins al 6 de maig del 2009, Prou! va aconseguir recollir 180.169 firmes, més del triple de les requerides.

Els partidaris de la festa tampoc no es van quedar amb els braços plegats i el 16 de desembre del 2009 una sèrie de personatges públics, entre ells el cantant Jaume Sisa, l'actor Carles Flavià, el periodista Joan Barril i el pintor Miquel Barceló, que ha fet el cartell de l'última corrida, van signar un document a favor amb el lema Manifest de la Mercè per la Llibertat. No va servir per canviar res i dos dies més tard el Parlament admetia a tràmit la ILP en una sessió seguida per 130 periodistes de tot el món.

Finalment, el 28 de juliol de l'any 2010, el Parlament va aprovar per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions l'abolició de les corrides. La plataforma Prou! es va dissoldre mesos després en entendre que el seu objectiu –“posar fi a cinc segles de crueltat”– s'havia complert.
*Milers de manifestants van protestar a Barcelona contra els toros el 17 de juny del 2007
 
Font: El Punt