diumenge, 4 de desembre de 2011

El Reig, el bolet d'or

El reig (Amanita caesarea), és un dels bolets més cars i més apreciats que hi ha a Catalunya.

  *Reig (Amanita caesarea) al Massís de Cadiretes.

El barret, de color ataronjat, pot medir entre 8 i 20 centímetres de diàmetre. De jove, té forma hemisfèrica, i pot estar emboltat per una membrana blanca. A mesura que es va fent vell, el barret, va quedant més aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. 
La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit.


  *Reigs (Amanita caesarea) Recollits al Massís de Cadiretes.
Podem observar les característiques del barret en diferents etapes

L'himeni, presenta una estructura laminar, amb les làmines molt juntes i lliures, de color groc.

El peu, és separable i cilíndric. Mesura aproximadament de 6-15 x 2-3 cm. Ple, de color groc viu, amb un anell estriat de color groc. La volva, generalment bilobulada, és membranosa, blanca, i embolcalla la base del peu. 

 *Reig (Amanita caesarea) Recollit al Massís de Cadiretes.
Podem observar les característiques de l'himeni i el peu, amb l'anell i la volva

És considerat un bolet propi de climes mediterranis. És un fong micorrizogen que viu en boscos tèrmics de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers. Creix en llocs nets i il·luminats orientats a llevant, amb clara preferència pels sòls silícics i saulosos. Fructifica des de la primavera fins a començaments de la tardor. És poc comú, però localment abundant; es troba a la terra baixa. Difícil de trobar per sobre els 800 m d’altitud. 

Hi ha cert perill de confusió amb el tòxic Amanita muscaria, que té el barret d'un vermell viu, cobert de nombroses granulacions de color blanc, les làmines blanques. Aquesta confusió és més fàcil que es produeixi si abans ha plogut i, en rentar-se la cutícula, ha quedat descolorida i ha perdut les granulacions. També es pot confondre amb Amanita phalloides, de color verd oliva groguenc, molt tòxica.

 *Amanita phalloides i Reig (Amanita caesarea), al Massís de Cadiretes.
Podem observarla diferència de color.

Per sort per nosaltres, el massís de l'Ardenya, és un dels millors indrets on pot crèixer aquest bolet.

Aquí un deixo l'enllaç d'un interessant article d'opinió que parla del reig i l'Ardenya: El Reig, el bolet d'or

dissabte, 5 de novembre de 2011

CiU denuncia que el consistori renuncia a una zona verda ´a canvi de diners´

El grup municipal de CiU de Tossa de Mar, a l'oposició a l'Ajuntament, assegura que l'equip de govern (TU, PSC) ha renunciat a una zona verda a "canvi de diners". La formació política afirma en un comunicat que l'Ajuntament ha eximit un promotor d'urbanitzar una zona verda, Horta Perot, a canvi de diners a través d'una resolució presa per Junta de Govern Local el mes de setembre.

I afegeix que quan CiU governava en el darrer mandat sempre s'havia negat a l'oferta a causa de "la seva manifesta il·legalitat" i critica que el nou equip de govern hagi tardat "tres mesos a acceptar-la". Per tot això, el grup de CiU ha impugnat la decisió presentant un recurs en contra i assegura que s'està plantejant denunciar els fets davant les autoritats urbanístiques de la Generalitat. 

Font: Diari de Girona

divendres, 4 de novembre de 2011

L'aturada de la dessalinitzadora genera inquietuds a la Selva

L'alcalde de Lloret, Romà Codina, creu que haurà de repercutir en una rebaixa del rebut de l'aigua

L'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, s'afegeix a les crítiques per la manca d'informació

Els alcaldes de Blanes i Tossa de Mar, Josep Marigó (PSC) i Gisela Saladich (TU), van criticar ahir l'actuació de l'ACA en l'aturada de la dessalinitzadora, sobretot per la manca d'informació i per la seva actuació “unilateral”, mentre que l'alcalde de Lloret de Mar, Romà Codina (CiU), va dir que creu que l'aturada hauria de repercutir en la rebaixa del rebut de l'aigua. “Al rebut hi ha una part que són els costos de la dessalinitzadora, aquesta és la pregunta que plantejaré a la reunió que tinc prevista”, va dir Codina.

Aquests són els tres municipis de les comarques gironines afectats per l'aturada, però de moment –i tret de la pregunta més pràctica que es fa Codina– els alcaldes estan més molestos per les maneres de fer de l'Agència Catalana de l'Aigua que no pas per problemes d'abastiment, ja que no se'n preveuen per ara. “De moment estirarem dels pous, i no hi ha problema perquè ha plogut i hi ha aigua”, va dir l'alcalde de Lloret.

L'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, va manifestar que de moment està tranquil·la, perquè amb els pous del municipi ja en fan prou. “Ens han dit que no hi ha perill i sembla que per Setmana Santa tornarà a funcionar la dessalinitzadora, però estem emprenyats perquè ens hem assabentat de tot plegat pels diaris, no perquè ens hagin avisat des de l'ACA”, diu Saladich, que afegeix que d'escrit explicant la situació a l'Ajuntament “no n'ha arribat ni un”.

Josep Marigó va reiterar la seva crítica, en termes semblants als de Saladich, però va dir que el problema no són els aqüífers, sinó la possibilitat que hi hagi un imprevist: “Amb els pous que tenim, si s'espatlla una bomba n'hem de tenir de reserva, per això ens hem començat a espavilar per buscar uns altres punts d'extracció d'aigua”. Marigó també vol garanties que, efectivament, per Setmana Santa es tornarà a engegar la dessalinitzadora: “Que sigui veritat, que després no ens diguin que no poden, hem de tenir garanties que a l'estiu tindrem aigua”, exposa l'alcalde de Blanes.

La queixa d'ERC

El grup parlamentari d'ERC va denunciar ahir que l'aturada pot impedir el retorn del cabal d'aigua al Ter. “Deixar sense funcionar aquesta instal·lació pot suposar un argument nou per impedir el retorn dels cabals d'aigua al Baix Ter, que fins ara s'estan transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona.” ERC preguntarà al govern sobre els efectes de l'aturada.


LA FRASE
Ens hem assabentat de l'aturada per la premsa, perquè de l'ACA no ens ha arribat res
Gisela Saladich
alcaldessa de Tossa de mar (TU)

L'ACA diu que el cànon serà menor

L'ACA assegura que la dessalinitzadora funcionarà en èpoques de creixement puntual de la demanda a la zona de l'Alt Maresme i la Selva Marítima, com ara Setmana Santa o estiu. Fonts de l'agència, a més, especifiquen que el cànon que paguen els usuaris per obtenir aigua dessalinitzada serà més petit “perquè el consum d'aquesta aigua també ho serà”. Es calcula, segons les mateixes fonts, que es tractaran uns 7 hm³ anuals, quan habitualment eren 10 hm³. Tot i això, alguns alcaldes del Maresme ja han manifestat el desacord amb la decisió de l'ACA de tancar la dessalinitzadora. Xavier Amor (PSC), de Pineda, i Valentí Agustí (PSC), de Palafolls, han mostrat preocupació perquè el subministrament d'aigua potable es pugui veure afectat en algun moment.


Font: El Punt

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Visita tècnics xinesos per saber com es fa l'aprofitament de l'aigua regenerada a Tossa

Tossa de Mar és pionera en aquest àmbit

Una desena de tècnics d'alta qualificació de tres institucions xineses han visitat aquest matí Tossa de Mar per conèixer de primera mà com funciona la xarxa d'aprofitament d'aigua regenerada de la població.

La desena de tècnics provenien del Ministeri de Medi Ambient xinès; de l'Agència de conca del riu Yangtze, el més gran de Xina i un dels més grans del món; i de l'Agència de conca del riu Huang.

El motiu de la visita és la participació en un programa universitari de tractament d'aigües que permet intercanviar experiències en la gestió de les xarxes d'aigua regenerada. Aquest programa els ha portat a interessar-se per veure les instal·lacions de Tossa, ja que són exemple a nivell mundial.

També han aprofitat per visitar les instal·lacions de Lloret de Mar.




*Visita dels tècnics del Ministeri de Medi Ambient Xinès

Font: http://www.tossademar.cat/notapremsa/

Notícia relacionada: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/10/29/tossa-xinesos-sinteressen-laigua-regenerada/525643.html

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Tossa Antitaurina

Aqui us deixo un recull de notícies i entrevistes relacionades amb Tossa i la prohibició deles curses de toros, publicades avui al Diari de Girona:

«La prohibició de les corrides es va tractar amb tranquil·litat absoluta»


Gisela Saladich, alcaldessa de Tossa de Mar i exregidora de governació


Gisela Saladich era regidora de Governació quan l'Ajuntament va aprovar la prohibició de les corrides de toros a Tossa.

 

Per què van decidir prohibir les corrides a Tossa?
Tot i que Tossa de Mar no tenia plaça de toros, ja que només havíem utilitzat places mòbils, la Societat Protectora d'Animals del municipi lluitava perquè es deixessin de celebrar corrides. Així, l'Ajuntament va decidir sumar-se a aquesta reivindicació declarant la població com a antitaurina i aprovant l'ordenança en defensa dels animals. També es van fer unes jornades, per debatre sobre els drets dels animals, que van aconseguir un ressò internacional.
Quina va ser la resposta de la gent davant la prohibició de les curses de braus?
Mai es va arribar a una situació límit i sempre es va tractar el tema amb una tranquil·litat absoluta. Les persones van ser molt correctes mostrant la seva opinió, favorable o no, sobre la mesura presa per l'Ajuntament. Però l'ordenança sempre es va respectar adequadament.
Tot i això, quin va ser l'origen de l'enfrontament amb un repartidor de publicitat l'any 1990 i que va acabar en un judici?
El fet és que hi havia agències de publicitat que es dedicaven a anunciar les corrides de toros pels diferents municipis. Però Tossa de Mar va prohibir aquesta pràctica a través de l'ordenança aprovada. Per això, un dia es va demanar a un repartidor que no podia circular pels carrers del municipi amb el cotxe que anunciava curses de braus. Però el treballador va posar una denúncia a l'Ajuntament per haver-lo fet fora de Tossa, segons ell, de males maneres. Tot i que des del consistori simplement es va complir amb l'ordenança que ja s'havia aprovat uns mesos enrere.

Com es viu des de Tossa la prohibició definitiva de les corrides de toros a Catalunya?

Nosaltres continuem amb la nostra línia i l'ordenança en defensa dels animals es manté vigent. Perquè tot i els canvis d'equip de govern, cap partit ha modificat la prohibició de les corrides. Però ens alegra saber que vam ser el primer municipi antitaurí i que altres poblacions s'han sumat a la iniciativa.
Font: Diari de Girona
Quan encara hi havia corrides a les comarques gironines


Sis anys enrere Olot va celebrar la darrera cursa de toros de tota la demarcació. Ara les places de braus són la seu de nous projectes

La prohibició de les corrides a Tossa de Mar l'any 1989 es va estendre ràpidament a altres municipis de les comarques gironines. El primer a seguir amb l'exemple de Tossa va ser Figueres, que, el 20 d'agost de 1989, ja va celebrar l'última cursa de braus a la plaça de la ciutat. La decisió que es va prendre a la capital de l'Alt Empordà va rebre opinions de tot tipus. D'una banda, entitats internacionals ja havien reclamat repetidament que no es fessin més corrides a Figueres. De l'altra, la penya taurina del municipi va recollir fins a 2.000 firmes demanant el retorn de les curses de braus a aquesta població. Però Figueres no va fer marxa enrere a la situació i, per tant, la plaça de toros no va tornar a acollir cap més corrida. Tot i això, l'emplaçament ha quedat inoperatiu durant tots aquests anys. Tot just fa unes setmanes que l'Ajuntament de Figueres va engegar la licitació del complex esportiu que es preveu que ocupi la plaça de braus del municipi d'aquí a un temps.

La resta de poblacions de les comarques gironines que van se?guir amb la tendència engegada per Tossa de Mar van ser Palafrugell, la Vajol i Vilamacolum, que l'any 1991 també es van declarar municipis antitaurins. El 1997 s'hi va afegir Calonge i no va ser fins el 2004 que es va tornar a activar la prohibició de fer servir animals. L'Ajuntament de Ripoll, que havia acollit places de toros mòbils, va sumar-se a l'aprovació de l'ordenança, tot seguit d'altres municipis de la demarcació, com Olot i Banyoles. En el cas d'Olot, la prohibició va comportar nombroses manifestacions en defensa de la continuïtat de les corrides però, finalment, l'1 de maig de 2005 se celebrava l'última cursa a la plaça del municipi. D'aquesta manera, Olot va acollir la darrera corrida que es va celebrar a les comarques gironines. La capital de la Garrotxa estudia ara la possibilitat d'utilitzar la plaça de toros com a espai d'acollida d'esdeveniments culturals i lúdics.

La situació a la resta de places de toros de les comarques gironines segueix la mateixa línia, amb la projecció de noves infraestructures. A Girona l'última corrida va tenir lloc el 15 d'agost de 2004 i actualment s'ubica en aquest espai el futur edifici de l'Audiència que encara està en obres. En canvi, Lloret de Mar, que també va celebrar la darrera cursa de braus l'any 2004, ha construït un aparcament al lloc que havia ocupat anteriorment la plaça de toros. L'altre municipi de la Costa Brava, que també va acabar enderrocant el seu emplaçament destinat a les curses de braus, va ser Sant Feliu de Guíxols.

La fi de l'etapa daurada

La situació de les places de toros de les comarques gironines contrasta, radicalment, amb el panorama que es vivia fa uns anys a la demarcació perquè, a finals del segle XIX, municipis com Olot, Figueres o Girona van esdevenir pioners a l'Estat espanyol. Aquestes poblacions van ser de les primeres a tenir una plaça de braus permanent. Concretament, Olot va ser el primer municipi de la província de Girona que va disposar d'un emplaçament fix destinat a les corrides, a partir de l'any 1859. En canvi, un segle més tard, durant l'última dècada del segle XX, Tossa de Mar es convertia en el primer municipi antitaurí de tot l'Estat espanyol. Una situació que va acabar amb les aprovacions de les ordenances dels ajuntaments en defensa dels animals. Riudarenes, Vilabertran i Fornells de la Selva van ser dels darrers municipis a tirar endavant la prohibició. L'últim de les comarques gironines va ser Palamós, quan l'any 2008 es va declarar en contra de l'activitat taurina. Tot i això, el punt i final dels toros a Catalunya va arribar definitivament el juliol de 2010, amb l'aprovació del Parlament. Un llarg recorregut que va començar a Tossa de Mar l'any 1989 i que va acabar fa just una setmana a la plaça La Monumental de Barcelona de la mà dels toreros José Tomás i Serafín Marín.

Font: Diari de Girona

Esdeveniments pioners que van arrelar més enllà de les fronteres de Tossa


La prohibició de les corrides a Tossa de Mar a partir del 1989 i la celebració de les jornades en defensa dels animals l'any 1990, van ser dos esdeveniments que van marcar tendència. Alguns municipis propers com Palafrugell, la Vajol i Vilamacolum van aprovar el 1991 deixar de fer servir animals en espectacles. En la mateixa línia les illes Canàries van prohibir les corrides de toros el mateix any. En canvi, França va començar a augmentar l'oferta d'espectacles de toros.


Font: Diari de Girona

Tossa de Mar: l´escenari d´una pel·lícula amb toros


L'any 1951 es va estrenar la pel·lícula Pandora y el holandés errante. El film, que es va enregistrar a Tossa de Mar el 1950, estava protagonizat per la reconeguda actriu Ava Gardner. Per això el municipi té una estàtua de Gardner en reconeixement a la seva trajectòria i després d'haver estat a Tossa pel rodatge. L'argument de la pel·lícula presenta la vida de Pandora Reynolds (interpretada per Gardner), una dona molt bella que tenia tres homes enamorats d'ella: un pilot, un arqueòleg i un torero. Mario Cabré era qui representava el torero.
La pel·lícula, al llarg del temps, ha acumulat unes quantes curiositats. Una de les més evidents fa referència a Tossa de Mar, on es va rodar el film fa més de 60 anys. El municipi és l'escenari de la majoria de l'argument de Pandora y el holandés errante quan, precisament, la pel·lícula disposa d'un torero com a personatge. Es produeix així una paradoxa, tenint en compte que Tossa de Mar va ser el primer municipi antitaurí de l'Estat espanyol i, per contra, va acollir la gravació d'una pel·lícula amb un torero.

Fins i tot es va haver de fer una part de l'enregistrament del film a Girona, ja que Tossa mai ha tingut una plaça de toros. Per això es va haver de desplaçar el rodatge fins a la capital de província, per poder gravar una corrida de braus. Finalment, l'última curiositat que va sorgir després de l'enregistrament de la pel·lícula va ser el possible romanç, nascut a Tossa, entre Ava Gardner i Mario Cabré.

Font: Diari de Girona

Telm Zaragoza, alcalde de Tossa i defensor d´animals
Telm Zaragoza era alcalde de Tossa de Mar quan el municipi va aprovar la prohibició de les corrides de toros l'any 1989. Zaragoza sempre va ser partidari de defensar els drets dels animals i, per això, la població de la Selva es va acabar convertint en un indret pioner, durant la dècada de 1990, sobre les iniciatives protectores de les bèsties. Precisament, l'ordenança que va aprovar Tossa de Mar el 1989 es va estendre arreu de Catalunya i fins i tot va arribar a les illes Canàries a mesura que passaven els anys.

Així, Tossa va convertir-se en el primer municipi antitaurí de l'Estat espanyol, en l'espai d'acollida d'unes jornades inèdites per debatre la utilització dels animals i va tenir un dels primers centres de recollida per a bèsties abandonades. Tot plegat va significar un ressò estatal i internacional per Telm Zaragoza. També l'Ajuntament de Tossa de Mar va obtenir diverses mostres de suport per les decisions preses.

Telm Zaragoza va ser alcalde de Tossa de Mar, sota les sigles de Convergència i Unió, durant dues etapes. De 1987 a 1991 i de 1993 a 1999. Les decisions polítiques de Zaragoza que es destaquen al municipi són, a part de la prohibició de les corrides, la implantació dels contenidors marins, la millora de les carreteres o la creació de la llar d'infants de Tossa. Telm Zaragoza va morir el març de 2004 a l'edat de 80 anys. Una de les frases que es recorden de l'alcalde és que sempre afirmava que "tot ho he fet per Tossa".

Font: Diari de Girona

Tossa, bressol d´antitaurins

L'Ajuntament va aprovar l'any 1990 per unanimitat la prohibició de les corrides i de la publicitat taurina
L'ORIGEN DE LA PROHIBICIÓ Fa just una setmana que Serafín Marín tallava les últimes orelles d'un toro a Catalunya. La Monumental de Barcelona acollia la darrera corrida després que el Parlament de Catalunya aprovés la prohibició definitiva d'aquest espectacle. Però l'origen del moviment en defensa dels toros va néixer fa més de 20 anys a Tossa de Mar, que es va convertir en el primer municipi antitaurí de l'Estat.

Sorprenent però cert. Tossa de Mar va ser el primer municipi de l'Estat espanyol que va prohibir les corrides de toros. El ple de l'Ajuntament va aprovar a finals de l'any 1989 per unanimitat, amb els vots de CiU i el PSC, la declaració de població antitaurina. Això suposava la prohibició definitiva de les corrides de toros a Tossa de Mar, a part de no permetre la publicitat que promocionés aquest espectacle. L'ordenança sempre s'ha mantingut vigent al llarg d'aquests anys i, malgrat els canvis d'equip de govern al municipi, mai s'ha fet marxa enrere davant d'aquesta declaració en defensa dels toros. Així, Tossa de Mar s'ha convertit en la població pionera de la finalització de les corrides a l'Estat espanyol. Molts anys abans que els ajuntaments prohibissin utilitzar animals en espectacles i que el Parlament tirés endavant la ILP per acabar amb les curses de toros arreu de Catalunya.

Quan el ple de Tossa de Mar va aprovar la declaració de municipi antitaurí l'any 1989, l'alcalde d'aquell moment, Telm Zaragoza, va defensar la decisió afirmant que "les places de toros estan en decadència, els joves no creuen en aquestes animalades i els estrangers hi estan cada vegada més en contra". Zaragoza va assegurar fa més de vint anys que "els braus estan antiquats perquè ja ens trobem a Europa i aquestes formes d'actuació pública només serveixen per fer-nos retrocedir al temps dels romans". En aquest sentit, Tossa de Mar va rebre l'any 1989 més de 3.000 adhesions internacionals que donaven suport a la declaració del municipi per prohibir les corrides de toros. Per això l'alcalde va assenyalar en el seu moment que "és lamentable que Espanya no tingui una altra cosa per ensenyar a Moscou, sobre la cultura espanyola, que una cursa de toros".
Defensors dels animals
La prohibició de les corrides el 1989 no va ser l'únic pas endavant que va fer Tossa de Mar en la defensa dels animals. Deu anys abans, el 1979, Tossa també va ser el primer municipi de l'Estat espanyol que va aprovar una ordenança reguladora dels drets dels animals i, al cap de cinc anys, va construir un refugi per a animals abandonats. En aquesta línia, la població va organitzar el maig de 1990, uns mesos després de prohibir les corrides de toros, unes jornades pioneres per debatre sobre la defensa dels animals i que van servir per demanar al Parlament europeu que desbloquegés la Llei antitaurina. Per tirar endavant totes aquestes iniciatives, l'Ajuntament va comptar amb el suport de la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tossa de Mar.

Però la defensa aferrissada dels animals, per part del municipi de la Selva, no sempre va ser plàcida. A part del desacord d'alguns habitants de Tossa i de les poblacions veïnes davant la prohibició dels toros, el fet més polèmic sobre aquesta declaració es va produir el 10 de juliol de 1990, quan una persona estava repartint publicitat i entrades per a la plaça de braus de Girona. El treballador incomplia l'ordenança que havia aprovat el municipi uns mesos enrere ja que circulava amb una furgoneta que tenia publicitat de les corrides. Al cap de sis dies es va repetir la mateixa situació i la Policia Local va advertir de sancionar l'individu amb una multa de 50.000 pessetes. Davant d'aquesta amenaça, el treballador va prendre la decisió de denunciar l'Ajuntament de Tossa de Mar. El judici va acabar amb una condemna per a l'alcalde d'aleshores, Telm Zaragoza, la regidora de Governació, Gisela Saladich, i dos policies locals. L'Audiència Provincial de Girona va imposar 15.000 pessetes de multa als quatre acusats.


Font: Diari de Girona


divendres, 30 de setembre de 2011

Tossa i Lloret, exemples davant del món

Una trentena de participants en un congrés sobre aigua reutilitzada que es fa a Barcelona van visitar ahir Tossa i Lloret

Van poder comprovar com s'aprofiten les aigües residuals per a usos públics com el reg


Barcelona ha estat escenari, aquesta setmana,de la vuitena edició de la conferència sobre reutilització de l'Associació Internacional de l'Aigua. En aquest camp, el Consorci de la Costa Brava –l'ens que gestiona l'abastament en alta al litoral gironí– és una de les entitats capdavanteres, ja que hi treballen des de l'any 1985, quan van organitzar unes primeres jornades sobre reutilització a Castell-Platja d'Aro.

Ha plogut molt des d'aleshores, fins al punt que durant el congrés s'ha evidenciat que la reutilització d'aigües residuals depurades amb usos potables és una de les poques sortides que tindran algunes zones i grans ciutats per garantir-se l'abastament. Esgotats els transvasaments i amb una dessalinització que multiplica el preu de l'aigua, l'aigua regenerada queda com l'alternativa més econòmica i plausible en un futur no gaire llunyà. Abans d'arribar a aquest punt, ja s'estan duent a terme iniciatives d'interès, com les que ha desenvolupat a Tossa i Lloret el Consorci de la Costa Brava amb l'ACA i els ajuntaments. Una trentena dels participants al congrés s'hi van desplaçar per veure en què consistien. A Tossa els van explicar com havien pogut recuperar el parc de Sa Riera gràcies al sistema de regeneració d'aigua que s'havia instal·lat a la depuradora, i després van anar fins a la Vila Vella, on arriba la xarxa específica d'aquesta aigua que serveix per netejar els carrers. I a Lloret van visitar els jardins de Santa Clotilde, que es reguen amb aigua regenerada. Les explicacions van incloure els beneficis ecològics i econòmics dels projectes, que han evitat sobreexplotar aqüífers o reduir la despesa en aigua.

*El grup de visitants provinents del congrés, ahir al matí seguint
les explicacions a la depuradora de Tossa de Mar

Font: El Punt

dilluns, 26 de setembre de 2011

Vint anys de lluita popular

Tossa va ser el primer municipi de tot l'Estat espanyol que es va declarar antitaurí, l'any 1989, quinze anys abans que ho fes Barcelona

L'abolició de les curses s'ha aconseguit mitjançant una iniciativa legislativa popular

La corrida d'ahir a la Monumental va tancar simbòlicament el procés de lluita antitaurina encetat a Catalunya fa més de vint anys. La prohibició definitiva arribarà l'1 de gener del 2012 amb l'entrada en vigor de la llei que aboleix les curses de braus aprovada al Parlament el juliol de l'any passat. Aquesta data serà el veritable punt final d'una llarga trajectòria que ha portat la societat catalana a prescindir del que per als seus partidaris és una tradició de segles i per als seus detractors una gran salvatjada.

Els inicis d'aquesta campanya d'arrel popular es remunten a l'any 1989 a Tossa de Mar. Aquesta localitat de la Costa Brava va ser la primera de tot l'Estat espanyol que es va declarar antitaurina. La iniciativa, rubricada pel ple, va ser de l'alcalde Telm Zaragoza a petició de l'activista d'Els Verds Pilar Taberner, que ja feia uns deu anys que promovia un moviment internacional contra la tauromàquia. Dos anys més tard s'hi van sumar la Vajol i Palafrugell i a partir de l'any 1997 les adhesions van ser constants fins a arribar a 71 municipis –l'últim, Begues– l'any 2010. Feia només un any –el 1988– que el Parlament havia aprovat la llei de protecció dels animals, que seria reformulada per primer cop el gener del 2007.

Barcelona no es va declarar ciutat antitaurina fins l'any 2004, quinze anys després de Tossa. La declaració institucional va ser aprovada pel ple el 6 d'abril, després d'una petició popular avalada per 245.000 signatures. La declaració antitaurina de la capital catalana va ser una fita important en la lluita contra la festa dels toros. Tant com la manifestació contra la festa taurina que va reunir unes 5.000 persones el 17 de juny del 2007 coincidint amb una cursa de braus a la Monumental. L'impuls definitiu, però, no es va donar fins l'any 2008, amb la constitució de la plataforma Prou!, que ha tingut un pes cabdal en la trajectòria cap a l'abolició. La plataforma, com recorda ara una de les seves integrants, Helena Escoda, no va partir de zero. “Ens vam agrupar set o vuit associacions animalistes de Catalunya perquè legalment s'havia de crear una associació per portar la petició al Parlament”, recorda. Durant dos anys la plataforma Prou! va tenir una activitat frenètica. El mateix 2008 van presentar al Parlament la petició perquè acceptés a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que tenia com a objectiu l'abolició dels toros. El novembre del mateix any la mesa del Parlament va acceptar la petició, supeditada a la recollida d'un mínim de 50.000 signatures. Fins al 6 de maig del 2009, Prou! va aconseguir recollir 180.169 firmes, més del triple de les requerides.

Els partidaris de la festa tampoc no es van quedar amb els braços plegats i el 16 de desembre del 2009 una sèrie de personatges públics, entre ells el cantant Jaume Sisa, l'actor Carles Flavià, el periodista Joan Barril i el pintor Miquel Barceló, que ha fet el cartell de l'última corrida, van signar un document a favor amb el lema Manifest de la Mercè per la Llibertat. No va servir per canviar res i dos dies més tard el Parlament admetia a tràmit la ILP en una sessió seguida per 130 periodistes de tot el món.

Finalment, el 28 de juliol de l'any 2010, el Parlament va aprovar per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions l'abolició de les corrides. La plataforma Prou! es va dissoldre mesos després en entendre que el seu objectiu –“posar fi a cinc segles de crueltat”– s'havia complert.
*Milers de manifestants van protestar a Barcelona contra els toros el 17 de juny del 2007
 
Font: El Punt

dissabte, 24 de setembre de 2011

Capturen un voltor d´un metre d´alçada que atemoria els banyistes d´una platja de Tossa

Entre dos policies l'atrapen amb una manta i el custodien a les garjoles de la comissaria fins l'arribada dels Agents Rurals

La platja d'Es Codolar de Tossa és un indret meravellós, tant pel que fa al seu encant com per les coses rares que de tant en tant hi passen. A Es Codolar s'hi poden trobar, sobretot a les nits, visons americans de mida considerable però la presència, ahir a la tarda, d'un voltor d'aproximadament un metre d'alçada i més de dos metres d'envergadura amb les ales esteses ja va anar més enllà de l'anècdota i va esdevenir motiu del pànic dels banyistes que aprofitaven el sol de la tèbia tarda de setembre. L'ocell, que és un voltor ibèric i tot just és una cria -els adults arriben a fer 120 centímetres d'alçada i la distància d'ala a ala frega els tres metres- va ser vist per primera vegada cap a les tres de la tarda a Es Codolar i els banyistes van avisar la Policia Local, va explicar el cap del cos Josep Sánchez. L'avalot causat per la seva presència va fer que el carronyaire aixequés el vol i marxés cap al camí de ronda. Cap allà es van dirigir dos agents, que en arribar van trobar-hi un grup de gent entre curiosa i atemorida, tot i que Sánchez va assegurar que no era especialment agressiu.

La primera vegada l'animal es va esmunyir de sota la manta amb què l'intentaven capturar però finalment els agents van aconseguir immobilitzar-lo tirant-s'hi a sobre. Un cop transportat des del camí de Ronda fins a l'entrada de Vila Vella pel carrer del Portal, on hi havia el cotxe patrulla, els dos policies van haver de demanar reforços perquè a penes podien moure el pes de l'animal per posar-lo dins del cotxe amb mampara i dur-lo a un lloc segur sense que els agents haguessin de patir per un cop de bec al cap.

Un cop a comissaria, el lloc obvi per mantenir-lo sa i estalvi sense posar en risc la integritat de ningú -segons van explicar testimonis el bec mesurava uns 20 centímetres- van ser les garjoles. El pres més particular que mai ha tingut la Policia Local de Tossa va presentar una mica de resistència a l'hora d'entrar-hi i en obrir les ales va quedar clar que l'espai era massa estret per a ell, però després d'algunes envestides contra els barrots la bèstia es va calmar i va romandre tranquil·la fins que, a mitja tarda, va passar a mans dels Agents Rurals, que el van dur a un centre de recuperació. L'animal, segons va indicar el cap de la policia tossenca, no presentava ferides visibles ni semblava malalt o desorientat, malgrat que es tracta d'una espècie -protegida i per a la qual hi ha plans de reintroducció controlada- que habita en alta muntanya i que en absolut és pròpia del litoral.

*El voltor s'estava a la tarda a una garjola de la policia local -que li quedava un xic petita- a l'espera que els Agents Rurals se'n fessin càrrec.

Font: Diari de Girona


Altres fotografies de l'animal:

dijous, 8 de setembre de 2011

Tossa sancionarà amb multes de fins a 750 euros pujar als arbres o sacsejar-los

L'Ajuntament aprovarà avui una ordenança per conservar i classificar l'arbrat de la població 

Pujar als arbres, sacsejar-los, arrabassar branques o fer gravats a l'escorça estarà sancionat amb una multa de fins a 750 euros a Tossa. L'Ajuntament aprovarà avui una ordenança per a la conservació de l'arbrat del poble amb aquestes i altres mesures. Entre d'altres, l'ordenança pretén controlar les plantacions que es facin a partir d'ara, ja que, durant molts anys, s'han plantat espècies poc adaptades a l'entorn de Tossa i que són grans consumidores de territori i recursos. En aquest sentit, l'ordenança regularà quines han de ser les espècies autòctones que s'han de plantar o tallar.

A més, l'ordenança classifica l'arbrat de Tossa en: privat, públic i singular. Pel que fa al públic, es deixa clar que cap ciutadà pot, per iniciativa pròpia, trasplantar, arrencar o tallar cap arbre que formi part de l'espai municipal. En aquest sentit, s'estipulen les sancions en lleus (fins a 750 €), greus (fins a 1.500 €) i molt greus (fins a 3.000 €). Així, seran infraccions lleus: pujar als arbres, sacsejar-los, arrabassar branques o fer gravats; Utilitzar-los per penjar cartells o anuncis; o abocar qualsevol tipus de líquid als escocells dels arbres. Seran greus: talar o podar arbres sense autorització, danyar un arbre per produir la mort o dificultar inspeccions. I finalment, serà molt greu: les infraccions a l'arbrat singular o talar arbres públics. També es farà una catalogació de l'arbrat singular.

Font: Diari de Girona

dilluns, 22 d’agost de 2011

La història del gran tauró blanc de Tossa de Mar

Ni que fos la pel·lícula Tauró (Steven Spielberg, 1975). Però el 19 de novembre de 1992 se'n va organitzar una de bona a Tossa de Mar. Uns pescadors van dir que havien vist un gran tauró davant les costes i, poc després, aquesta presència es va confirmar en aparèixer un gran tauró blanc, viu, si bé ferit, encallat a la platja Mar Menuda. Un animal d'entre sis i set metres. El tauró va morir poc després segurament per problemes hepàtics. En un primer moment les autoritats van dir que es tractava d'un tauró pelegrí i un cop l'animal no va donar senyals de vida es va transportar amb una rapidesa extraordinària cap a l'abocador controlat de Tossa (a la imatge). Posteriorment, les autoritats ja van dir de forma clara que es tractava d'un gran blanc. A les platges catalanes és freqüent l'aparició de taurons pelegrins encallats. A principis dels noranta del segle passat es van donar molts d'aquests casos. Però l'aparició a Tossa d'un gran blanc va posar sobre la taula una realitat: que aquest és present al Mediterrani, com a la gran majoria de mars. El gran blanc s'ha vist en aigües de Castelló, les illes Columbretes, Vinaròs, Mallorca, Menorca, Vilassar de Mar o Tossa de Mar.

Font: El Punt

Informació relacionada:

Fotografia dels fets:

Retall de premsa:

Article a Tossanatura:

http://tossanatural.blogspot.com/2008/09/taur-tossa-1992.html

Article a Iberianature:

http://www.iberianature.com/material/sharks_in_spain.htm

Vídeo:



dimecres, 17 d’agost de 2011

Un incendi a Tossa crema fins a 3.000 metres de vegetació

El foc el van poder controlar en pocs minuts 21 dotacions entre aèries i terrestres dels bombers

Un incendi forestal declarat ahir al migdia al terme municipal de Tossa de Mar va cremar fins a 3.000 metres quadrats de vegetació sense provocar víctimes, evacuats ni danys en vivendes, segons va confirmar el cos dels Bombers. El foc es va iniciar cap a dos quarts de dues del migdia a un quilòmetre de la Pedrera de Can Balmanya i es va estendre centenars de metres enllà fins a cremar els 3.000 metres quadrats finals. Només una mitja hora després, però, l'incendi ja es trobava en fase de control i en pocs minuts més es va poder donar per apagat en la seva totalitat.

Segons van confirmar els bombers, es van desplaçar fins a 21 dotacions entre aèries i terrestres als llocs dels fets per treballar en l'extinció de l'incendi. Un cop apagat el foc, dues dotacions van continuar al lloc dels fets controlant la zona i remullant-la fins més tard de les set de la tarda.
Segons van explicar els bombers, va caler remullar reiteradament la vegetació per evitar que el foc, tot i extingit, pogués arribar a revifar.

Es desconeix l'origen del foc i, segons va confirmar el cos de bombers, no va provocar víctimes, evacuats ni danys en cap finca de la zona. Finalment, es va tractar d'un incendi forestal de poc abast.

Font: Diari de Girona

diumenge, 7 d’agost de 2011

Reclamen a l'ACA que torni a netejar el litoral gironí

La majoria de municipis reclamen que l'ACA torni a assumir el servei, ja que no disposen de recursos per mantenir el litoral gironí net

Es busquen solucions conjuntes


Els municipis
de la Costa Brava s'oposen totalment a la decisió de l'Agència Catalana de l'Aigua de deixar de netejar el litoral gironí, dins el pla de reducció de despeses. Així ho han deixat clar tant els municipis de la zona marítima de la comarca de la Selva com els de l'Empordà.

Molts municipis no han tingut gairebé ni temps de reaccionar després que el mes de juny passat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) anunciés que per motius econòmics deixaria de prestar aquest servei. Alguns no disposen de fons suficients per tenir una embarcació pròpia per substituir el servei que oferia abans la Generalitat.

Aquest no és el cas de Lloret de Mar, que disposa d'una embarcació pròpia que cada dia recorre els 6 quilòmetres de litoral del municipi per recollir la brossa (en un estiu se'n poden arribar a acumular fins a quatre tones). Fins al juny passat, a Lloret hi havia dues embarcacions que prestaven aquest servei, la municipal i la de l'ACA; ara només ho fa una i els representa un cost anual de 30.000 euros.

L'Ajuntament veuria amb bons ulls mancomunar aquest servei amb els municipis veïns de la Selva marítima, Tossa de Mar i Blanes. Precisament, Blanes, com que no disposa de cap embarcació, s'ha vist obligat a llogar-ne una al preu de 15.000 euros l'any.

Pel que fa al Baix Empordà, Torroella de Montgrí considera una greu injustícia que l'ACA deixi de prestar aquest servei, ja que en el seu cas es veuen afectats pel fet de tenir-hi la desembocadura del Ter, i tot el que arrossega, especialment en èpoques de pluges fortes.

Dins la mateixa comarca, sí que hi ha un acord establert entre Calonge i Palamós. En aquest cas tenen el servei mancomunat. Calonge hi posa la barca i Palamós paga pel servei. També ha deixat de funcionar la barca que l'ACA tenia amarrada al port de l'Estartit i que s'ocupava, per exemple, de la neteja de Pals, Begur i les illes Medes.

Finalment, a l'Alt Empordà, l'Ajuntament de l'Escala ha sol·licitat una reunió d'àmbit comarcal per trobar una solució a aquest problema que els ajuntaments asseguren que no poden assumir. El sector turístic també es queixa.


LA XIFRA


4 tones de brossa és el que s'acostuma a recollir cada any a Lloret de Mar en els 6 quilòmetres de litoral.



*La barca de neteja de propietat municipal actuant al litoral de Lloret de Mar, recollint escombraries.



Font: El Punt


dilluns, 1 d’agost de 2011

Placida dendritica

http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com/2011/08/placida-dendritica.html

Observat a la Mar Menuda a 15m de profunditat, Dilluns dia 1 d'Agost.

Publicat al bloc "Els bitxos del Mediterrani" .

dimecres, 22 de juny de 2011

Tossa tanca les minideixalleries per seguretat durant les revetlles

L'empresa gestora vol evitar que s'introdueixin petards a l'interior i es destrossin els dispositius

L'empresa gestora de les minideixalleries de Tossa de Mar, Minis, ha decidit tancar totes les que hi ha al municipi durant un període d'unes dues setmanes, coincidint amb les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, per prevenir "la seguretat del ciutadà" i reduir "el risc de desperfectes per vandalisme" tenint en compte l'ús que es pot fer dels petards.

Segons va explicar el nou regidor de Medi Ambient, Francesc Nadal, l'any passat hi va haver força destrosses i l'empresa ha volgut prevenir nous episodis aquest any amb l'aplicació de la mesura. "L'empresa adjudicatària ens va explicar que l'any passat els van destrossar gairebé totes les deixalleries del poble, perquè introduïen petards molt grans per les ranures", va comentar Nadal. "Segons ens van explicar no va passar només a Tossa, sinó també en d'altres pobles", va afegir.
Així, l'empresa ha emès un comunicat explicant la mesura als possibles usuaris i ha tancat tots els dispositius. A més, s'informa als ciutadans de la decisió mitjançant un adhesiu al frontal de cada minideixalleria. Segons explica la mateixa empresa en la comunicació emesa, per tal de garantir que no es puguin utilitzar les bústies de recollida de residus i que no s'hi puguin introduir petards a l'interior, s'ha col·locat interiorment una placa metàl·lica llisa obstruint-ne l'obertura. De manera, que siguin impossible les accions de vandalisme que es van produir l'any passat al municipi i en d'altres pobles.

En principi, les minideixalleries es van tancar a partir del 15 de juny i romandran clausurades unes dues setmanes fins que hagin passat les dues revetlles.

Font: Diari de Girona

dilluns, 20 de juny de 2011

Observacions a la Mar Menuda

Observacions d'opistobranquis a al Mar Menuda per membres del GROC el dia 13 de Juny, publicat al seu bloc

http://blog.opistobranquis.org/2011/06/observacions-la-mar-menuda.html

dimarts, 14 de juny de 2011

Nou Regidor de Medi Ambient

El nou Regidor de Medi Ambient a l'Ajuntament de Tossa és Francesc "Xicu" Nadal.



A part d'aquesta regidoria, també s'encarregarà de les àrees de:

Urbanisme
Platges
Habitatge

Molta sort pels propers 4 anys!

dilluns, 30 de maig de 2011

Vint-i-vuit platges gironines, distingides amb la bandera blava

Se'n suma una a les que ja hi havia l'any passat i també es guardonen vuit ports esportius
A Catalunya s'ha reconegut un total de 86 platges

Catalunya té aquest estiu amb 86 banderes blaves al litoral i manté el mateix nombre que l'any passat. D'aquestes, 28 són a les comarques gironines, que en sumen una respecte a les banderes concedides l'estiu del 2010, i també 8 ports esportius d'un total de 13 municipis. Aquestes distincions les concedeix un jurat internacional format entre altres per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. En l'àmbit català, el país se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià.

En concret les platges de la demarcació de Girona guardonades són la platja Gran de Portbou; les del Port i de Grifeu de Llançà; la del Port de la Selva; la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries; la cala Montgó de Torroella de Montgrí; les de Tamariu, Canadell i Llafranc de Palafrugell; la Fosca de Palamós; les de Torre Valentina, es Monestir, ses Torretes i cala Cristus de Sant Antoni de Calonge; i la cala Rovira, la de Platja d'Aro i sa Conca de Castell-Platja d'Aro. També les de Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; les de la Mar Menuda i Gran de Tossa de Mar; les de Lloret, Fenals, Santa Cristina i sa Boadella de Lloret de Mar; i les de Blanes, s'Abanell i Sant Francesc de Blanes. El jurat també destaca el camí de ronda de Torre Valentina de Calonge com a camí litoral educatiu.

A l'hora de concedir les banderes blaves el jurat valora que tinguin accés lliure, que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d'informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l'aigua, que disposin de socorristes, i que promoguin la salut, entre altres.

Al litoral de les comarques de Tarragona hi ha 37 platges amb distinció i al de Barcelona, 21.

Exigències i pèrdues de bandera

Les illes Balears són el territori que perd més banderes blaves de tot l'Estat, un total de 9, a causa de les dificultats que troben els ajuntaments per afrontar l'exigència del jurat de disposar almenys de dos socorristes, fins i tot a les cales petites, o les anàlisis periòdiques de l'aigua. El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, ha celebrat que en 25 anys s'hagi aconseguit que el que era el “privilegi” d'uns pocs s'hagi estès a més de 500 platges de tot l'Estat i que els criteris de sostenibilitat i qualitat mediambiental siguin compartits per tants ajuntaments. Un criteri compartit pel secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, que ha recordat que les platges són “la joia de la corona” del turisme a l'Estat, i que el 83% dels turistes que van visitar el país l'any passat van anar a zones de costa. El secretari general de l'Organització Mundial de Turisme, Taleb Rifai, ha felicitat l'Estat pel seu lideratge de banderes.


*Una perspectiva de Cala Montgó, una de les platges distingides

Font: El Punt

dijous, 26 de maig de 2011

El Blog del GROC

El GROC, és el Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya. És una organització sense ànim de lucre constituïda com a associació el desembre de 2009, dedicada a l'estudi i la divulgació dels mol·luscs opistobranquis i a la conservació dels seus hàbitats.

El GROC utilitza la vistositat i la simpatia que generen aquests petits invertebrats per conscienciar de la necessitat de conservar els ecosistemes submarins.

Aquí deixo l'enllaç del seu Blog on hi han entrades i fotografies fetes a Tossa (Mar Menuda), molt interessants:

http://blog.opistobranquis.org/search/label/Mar%20Menuda

I la seva Web:

http://opistobranquis.org/

28 platges de la demarcació de Girona obtenen la bandera blava

A nivell de Catalunya s'aconsegueix un total de 86 platges amb aquesta distinció que sumen un total de 83,42 km

A la demarcació de Girona han estat guardonades amb la bandera blava 28 platges i 8 ports esportius d'un total de 13 municipis. Girona aconsegueix dues distincions més que el 2010, una per a una platja i una per a un port esportiu. El jurat també destaca el Camí de Ronda de Torre Valentina de Calonge com a camí litoral educatiu. En total optaven als guardons 29 platges.

En concret les platges de la demarcació de Girona guardonades són la Platja Gran de Portbou; les de Grifeu i del Port de Llançà; la del Port de la Selva; la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries; la Cala Montgró de Torroella de Montgrí; la de Tamariu, Canadell i Llafranc de Palafrugell; La fosca de Palamós; les d'Es Monestir, Torre Valentina i Cala Cristus-Ses Torretes de Sant Antoni de Calonge i la Cala Rovira, la de Platja d'Aró i Sa Conca de Castell-Platja d'Aro.

També les de Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; les de La Mar Menuda i Gran de Tossa de Mar; les de Lloret, Fenals, Santa Cristina i Sa Boadella de Lloret de Mar; i les de Blanes, Sabanell i Sant Francesc de Blanes.

86 platges catalanes amb bandera blava

86 platges catalanes amb una extensió total de 83,42 quilòmetres lluiran la bandera blava aquest estiu, una distinció concedida per un jurat internacional format entre altres per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. Són 37 platges a la demarcació de Tarragona, 28 a les de Girona i 21 a la de Barcelona. Enguany Catalunya aconsegueix una bandera blava més que al 2010 i se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià. 22 ports esportius catalans també reben la distinció de bandera blava, tres més que l'estiu passat.

Han entrat dins el llistat de guardonades dues noves platges: són les de Can Camins del Prat del Llobregat i la de Gavà de Mar. El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, ha destacat que a Catalunya la situació és "molt estable" gràcies, en part, a la tasca de l'Agència Catalana de l'Aigua i a la Generalitat, que revisa les candidatures per veure si els falten dades. "A Catalunya ja no es presenten a veure si cola, sinó que qui presenta la sol·licitud sap que reuneix les condicions", ha dit.

37 platges a la demarcació de Tarragona

A la demarcació de Tarragona han estat guardonades 37 platges i set ports esportius. Les platges corresponen a un total de 17 municipis. Tarragona perd una bandera blava respecte a les que va lluir el 2010, però en canvi, guanya una distinció més per a un port esportiu. El jurat també destaca el camí de Ronda de l'Ametlla com a camí litoral educatiu. En total optaven a la distinció 18 municipis i 43 platges.

En concret, les platges guardonades són la de Cunit; les de Segur de Calafell i l'Estany-Mas Mel; les de Coma-ruga i Francàs del Vendrell; les de Roda de Barà i Costa Daurada de Roda de Barà; les de La Paella i Barri Marítim d'Altafulla; les de La Móra, Arrabasada i Savinosa de Tarragona; la de La Pineda de Vilaseca; les de Llevant i Capellans de Salou; les de Vilafortuny i Esquirol, Cavet i Prat d'en Forés de Cambrils; les de Cristall, Pixerota i Cala Vienesos-Platja dels Penyals de Mont-Roig del Camp.

També a Tarragona han estat guardonades les de La Punta del Riu, L'Arenal i Torn de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant; les de Sant Jordi d'Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l'Alguer i Calafató de l'Ametlla de Mar; les de Cap Roig i D'Avellaners de l'Ampolla; la de Riumar de Deltebre; les de Parc de Garbí i Les Delícies de Sant Carles de la Ràpita, i la de Les Cases d'Alcanar-El Marjal d'Alcanar.

21 platges de Barcelona

A la demarcació de Barcelona han estat guardonades 21 platges i 7 ports esportius d'un total de 13 municipis. Les comarques barcelonines aconsegueixen dues distincions més que al 2010, una per a una platja i una altra per a un port. En total optaven als guardons 27 platges de 14 municipis.

En concret són les platges de Malgrat Centre de Malgrat de Mar; de Pineda (Pescadors-La Riera) de Pineda de Mar; Garbí i Gran de Calella de Mar; la de Cavaió d'Arenys de Mar, la de Canet de Mar; la dels Tres Micos de Caldes d'Estrac; la d'Ocata del Masnou; la de Badalona (Pescadors); la Nova Mar Bella, la Mar Bella, Bogatell, Nova Icària, Barceloneta i Sant Sebastià de Barcelona; la de Castelldefels; la del Prat de Llobregat (Can Camins); la de Gavà de Mar; i les de Ribes Roges, d'Adarró i Sant Gervasi de Vilanova i la Geltrú.

Centres d'interpretació

El jurat també lliura distincions per a centres d'interpretació que aportin coneixements i activitats sobre educació ambiental, els ecosistemes litorals i el desenvolupament sostenible. A la demarcació de Barcelona reben la bandera blava els centres "Cal Ganxo" de Castelldefels, l'Escola de Mar de Badalona, la Porta del Delta del Prat. A la demarcació de Tarragona reben la distinció La Sínia de Gaià d'Altafulla, i l'Aula Acústica del Vendrell.

511 banderes blaves a platges a l'Estat

El jurat ha concedit un total de 511 banderes blaves per a platges de l'Estat a les què se sumen les que han aconseguit 92 ports esportius, fet que li dóna el lideratge sobre els 36 països que se sotmeten a examen aquest 2011 a l'hemisferi nord. El balanç respecte al 2010 és lleugerament negatiu perquè l'Estat perd 10 banderes blaves de platges però en guanya 8 de ports esportius. En total un 16% de totes les platges de l'Estat tindran bandera blava.

A l'hora de concedir les banderes blaves el jurat valora que tinguin accés lliure , que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d'informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l'aigua, que disposin de socorristes, i que promoguin la salut, entre altres.

La crisi afecta algunes platges

Les Illes Balears són el territori que perd més banderes blaves, un total de 9, a causa de les dificultats que troben els ajuntaments per afrontar l'exigència del jurat de disposar almenys de dos socorristes, fins i tot a les cales petites. Malgrat tot, una de cada sis banderes blaves de tot el Món onejarà a les costes de l'Estat.

El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro ha celebrat que en 25 anys s'hagi aconseguit que el que era el "privilegi" d'uns pocs s'hagi estès a més de 500 platges de tot l'Estat i que els criteris de sostenibilitat i qualitat mediambiental siguin compartits per tants ajuntaments.

Segons Sánchez Moro la crisi ha afectat el nombre de banderes blaves perquè el jurat requereix dos socorries per platja i molts ajuntaments no poden prestar aquest servei. També pels anàlisis d'aigua, que "són cars" i no sempre s'actualitzen com demana el jurat.

Un criteri compartit pel secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, que ha recordat que les platges són "la joia de la corona" del turisme a l'Estat, i que el 83% dels turistes que van visitar el país l'any passat van anar a zones de costa. El secretari general de l,'Organització Mundial de Tuirisme, Taleb Rifai, ha felicitat l'Estat pel seu lideratge de banderes blaves.

*La platja de La Fosca de Palamós també lluirà la bandera blava aquest estiu


Font: Diari de Girona

dissabte, 7 de maig de 2011

Mesochaetopterus rogeri

Mesochaetopterus rogeri

Fotografiat a la Mar Menuda per l'autor del Blog "Bitxos del Mediterrani"

http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com/

divendres, 29 d’abril de 2011

El llop i els humans Passat i present a Catalunya

Arola Editors i l’Arxiu Municipal de Tossa de Mar es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

El llop i els humans
Passat i present a Catalunya
de Josep Maria Massip i Gibert

La presentació anirà a càrrec de l’historiador i Arxiver Municipal, Sr. David Moré i Aguirre i de l’autor del llibre, Josep Maria Massip i Gibert.

L’acte tindrà lloc el 6 de maig a les 19.30h
a la Casa de Cultura
Avinguda del Pelegrí, s/n – Tossa de Mar



http://www.arolaeditors.com/imatges/pdf/noticies/153.pdf

dijous, 28 d’abril de 2011

Rosers, pins i altres espècies de Tossa

Un pi i el roser d'un hotel fan revifar el debat entre lescandidates a Tossa de Mar sobre la política verda de CiU

La història va començar amb un roser del carrer Pola, va continuar amb un altre roser, de l'hotel Tonet, i ara és un pi. El cas és que a Tossa s'ha encetat un debat polític sobre la vegetació, sobre si l'equip de govern s'estima o no les plantes o si n'estima unes més que d'altres segons a quina façana s'arrambin.

Però ara també es fan sentir els ciutadans implicats. Els amos de l'hotel Tonet defensen “el roser de l'avi Quimet” i no volen que se'l vinculi a cap política, però fan tard, perquè, del roser, ja en va parlar Tossa Unida en un butlletí, en el sentit que també hauria d'haver estat arrencat si s'apliqués el mateix criteri que amb el del carrer Pola. Pilar Mundet (PSC) hi coincideix, però s'afanya a dir que malgrat tot no vol que això s'interpreti com una crida a arrencar també el roser de Can Tonet.

Sortint al pas de les crítiques, i per donar una mostra del tarannà proarbrat de CiU, l'alcaldessa, Imma Colom, va explicar que s'havien fet aturar unes obres d'un aparcament en superfície de 43places perquè els amos havien talat un pi “singular”, segons el pla general, i que això comportaria haver de plantar, possiblement, acàcies. La promotora afirma que se sent “espantada” i tipa dels pals a les rodes que, assegura, li posa l'Ajuntament i fins i tot va portar el tema al Síndic de Greuges. El projecte ja fa més d'un any que es va presentar i sembla que està encallat, cosa que no entén, tampoc, Mundet: “Amb els problemes d'aparcament que hi ha a Tossa, per una promoció privada que surt se li hauria de posar l'estora vermella”. Mundet no està d'acord amb la tala del pi: “No ho puc aprovar de cap de les maneres, però segons el pla general el pi s'hauria de substituir per un exemplar de les mateixes característiques, i no pas acàcies”. Malgrat tot, diu que els propietaris ja han tingut la iniciativa de replantar el pi perdut, i acaba amb una reflexió: “La llei està feta al servei de les persones, i no al revés, aplicar les coses literalment ens porta al fonamentalisme”. Mentrestant, diuen, entre d'altres Mundet, hi ha un pàrquing molt a la vora del que està encallat, que pertany a Maria Teresa Moré, regidora de l'Ajuntament i que va poder obrir per Setmana Santa, fent pagar, tot i que l'hotel al qual està vinculat està tancat.

*Les obres que estan aturades a l'Avinguda Palma de Tossa de Mar.
La propietària fa més d'un any que va demanar fer-hi un aparcament.


Font: El Punt

dimarts, 26 d’abril de 2011

Talen un pi protegit a Tossa i hi han de plantar acàcies

L'Ajuntament obliga a refer un projecte perquè els promotors han arrencat un pi catalogat

Primer va ser un roser, i ara és un pi. En les darreres setmanes, les llavors de la discòrdia a Tossa de Mar són, també, per temes de vegetació. Primer va ser Pilar Mundet (PSC), que va queixar-se que l'equip de govern de CiU té mania a les plantes i se les carrega sistemàticament. Va posar com a exemple un roser de més de mig segle d'edat que s'enfilava per una façana del carrer Pola. Però en el darrer butlletí de Tossa Unida s'acusa CiU de fer discriminació entre rosers. I en posen un com a exemple que és ben viu i s'enfila per la paret de l'hostal Tonet, que no ha estat objecte, sembla, dels atacs de CiU.

L'alcaldessa, Imma Colom, defensa no només el roser de l'hostal –que és en una propietat particular i no al carrer, argumenta– sinó que assegura que el seu equip de govern no té cap mania a les plantes, ans al contrari. Posa un exemple: fa uns dies que es va ordenar aturar unes obres a uns particulars que feien aparcaments a l'avinguda la Palma perquè van tallar un pi que formava part del catàleg d'arbrats singulars, segons el pla general del 2006. Els fets van passar fa tres setmanes, i els promotors van veure aturades les obres i ara han de refer el projecte. “Podria ser que els propietaris hagin de plantar deu acàcies”, diu Imma Colom.

LA FRASE
Una condició que vam posar quan vam aprovar el projecte és que els promotors respectessin el pi

Imma Colom
alcaldessa de Tossa de mar


Font: El Punt

Si puc, m'hi acosto a fer alguna foto

dijous, 14 d’abril de 2011

Els Bitxos del Mediterrani

El Blog "Els Bitxos del Mediterrani", ens mostra una col.lecció de fotografies de fauna del mar Mediterrani. Les fotos són espectaculars.

Us penjo els enllaços de les entrades on hi ha fotos fetes a Tossa:

Crustacis

Periclimenes scriptus

Periclimenes aegylios

Balssia gasti

Stenopus spinosus (gamba d'antenes llargues)

Dardanus arrosor

Scyllarus arctus

Homarus gammarus (llamàntol)

Lysmata seticaudata

Cnidaris

Anemones

Condylactis aurantiaca

Cribrinopsis crassa

Cereus pedunculatus

Aiptasia mutabilis

Cerianthus membranaceus

Medusses

Rhizostoma pulmo (Born blau)

Cotylorhiza tuberculata

Chrysaora hysoscella (Borm radiat)

Equinoderms

Estrelles

Ophioderma longicaudum

Bogamarins

Sphaerechinus granularis

Mol.luscs

Opistobranquis

Bosellia mimetica


Elysia timida

Elysia viridis

Ercolania coerulea

Hermaea variopicta

Thuridilla hopei

Aplysia fasciata


Aegires leuckarti

Aldisa banyulensis

Chromodoris krohni

Discodoris rosi

Hypselodoris picta


Hypselodoris tricolor

Hypselodoris villafranca

Onchidoris cf pusilla

Paradoris indecora???

Polycera quadrilineata

Doto koenneckeri


Marionia blainvillea

Tritonia manicata

Berghia coerulescens

Caloria elegans

Cuthona ocellata

Eubranchus doriae

Facelinopsis marioni


Favorinus branchialis

Spurilla neapolitana

Cargols

Neosimnia spelta

Cefalópodes

Loligo vulgaris (calamar)

platihelmints

Pseudobiceros splendidus

Esponges

Axinella polypoides

Leucosolenia variabilis

Peixos

Aidablennius sphynx

Trigloporus lastoviza

Mullus surmuletus


Parablennius zvonimiri

Conger conger (congre)

Chromis chromis (castanyoleta)

Apogon imberbis

Bothus podas


Seriola dumerili (Serviola)

Ophisurus serpens


Galeria de totes les fotografies fetes a Tossa:

http://www.flickr.com/search/show/?q=tossa&w=7340468%40N05&s=int

Gràcies a Toni Tofa, autor del Bloc, per deixar-me publicar els enllaços.

divendres, 8 d’abril de 2011

Debaten el pla de prevenció del massís de l´Ardenya Cadiretes

El Consorci Forestal de Catalunya dóna demà el tret de sortida a les XXVIII Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera. Experts i silvicultors analitzaran el pla de prevenció d'incendis del massís de l'Ardenya-Cadiretes cinc anys després de la seva redacció. El pla ha esdevingut una eina de col·laboració entre el cos de Bombers, les Agrupacions de Defensa Forestal i la Generalitat. El pla abasta una superfície de 26.625 hectàrees, de les quals unes 21.100 són forestals. La trobada és a les 9.15 hores al centre cívic de Vidreres.

Font: Diari de Girona

dimarts, 5 d’abril de 2011

TossaNatura al Facebook!

Des d'ara ja podeu seguir Tossanatura també al Facebook.

Salut!!

dimecres, 30 de març de 2011

Balanç Regidories, Àrea de Medi ambient

Segons el Butlletí d'Informació Municipal (BIM), aquest és el balanç de la regidoria de Medi Ambient en aquests quatre anys:

  • Aprovació de l'Agenda 21.
  • Creació dels Plans d'Acció Local per a la Sostenibilitat de Tossa.
  • Ampliació de la xarxa d'aigua regenerada, fent-la arribarà Can Vergonyós-Agut i a la rambla Joan Maragall.
  • Millora paisatgística de la riera.
  • Manteniment de Parcs i Jardins.
  • Noves franges perimetrals contra incendis a les urbanitzacions.
  • Constitució del consorci de protecció del Massís de l'Ardenya-Cadiretes.
  • Neteja dels boscos arran de la nevada del març de l'any passat.
  • Desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus
  • Nou mobiliari infantil i familiar al Parc de Sa Riera.
  • Instal·lació d'un nou parc urbà de salut a la zona esportiva.
  • Instal·lació de cendrers a la platja per fumadors.
  • Programa de control i gestió riscos derivats de la presència del mosquit tigre.

*Canonada d'aigua regenerada a la rambla Joan Margall (Tossanatura)

*Neteja de boscos (BIM)

*Nou mobiliari infantil i familiar al Parc de Sa Riera (Facebook Àrea Medi Ambient)


*Nou parc urbà de salut a la zona esportiva (Tossanatura)

Font: BIM