dilluns, 26 d’abril de 2010

Platges amb massa sorra

Un estudi revela que el 50% de les platges gironines tenen massa sorra

L'erosió de les platges sol aparèixer com el perjudici més freqüent per als municipis de la costa de Girona però, en alguns casos, el problema es deu precisament al contrari: a l'excés de sorra. Els investigadors del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han detectat aquesta preocupació en algunes de les poblacions que han col·laborat en l'elaboració d'un diagnòstic del litoral català, el Llibre Verd 2010.

Un dels seus autors, l'investigador Agustín Sánchez-Arcilla, ha explicat que el 50% de platges dels municipis gironins consultats manifesten tenir algun problema a causa de l'acumulació de sorra. Tot i això, la majoria, el 61%, es queixa de la seva pèrdua i, per tant, dels efectes de l'erosió. L'expert va aclarir que no hi ha cap raó geogràfica que justifiqui un o altre fenomen, ja que és molt variable. Per exemple, normalment les cales situades en rieres tenen excés de sorra; com també s'acumula al costat dels ports, quan és possible que a l'altra banda pateixin d'erosió. Sánchez-Arcilla va informar que, normalment, els usuaris fan servir els primers 30 metres de platja, així que quan superen els 50 es considera que n'hi ha massa.

Cinc anys de treball

Aquesta és una de les dades recollides al Llibre Verd, un extens diagnòstic dels espais costaners del litoral català fruit de 5 anys de treball. Els seus autors són el Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. El CIIRC és un consorci integrat pels departaments de Política territorial i Obres públiques, de Medi Ambient i Habitatge, d'Agricultura, Alimentació i Acció rural i d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.

Agustín Sánchez-Arcilla va destacar que Catalunya ha estat la primera comunitat de l'Estat espanyol en dur a terme un treball d'aquestes característiques, que també "és un dels més complets d'Europa". Per fer-lo, s'ha recopilat tota la informació disponible amb l'objectiu de tenir-la a l'abast quan es vulgui planificar qualsevol aspecte relacionat amb la costa. Entre altre material, s'ha partit de les imatges captades pels vols de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que cobreixen un ampli aspectre temporal que va de 1957 fins a l'actualitat. El professor va destacar que aquesta ha estat la seva font principal, a partir de la qual s'aporta "informació objectiva".

El Llibre verd aplega informació sobre els denominats "termes impulsors" que incideixen en les condicions del litoral: el vent, l'onatge i els corrents. També s'ha estudiat la velocitat de les platges pel que fa a l'erosió, cosa que ha permès detectar la "curiositat" que algunes platges gironines tenen un excés de sorra -tal com va apuntar Sánchez-Arcilla, perquè l'habitual és parlar de la pèrdua d'aquest element.

La pressió social i econòmica

Els investigadors també han compilat informació sobre la pressió social i econòmica a les platges, encara que aquest aspecte s'ha analitzat sense entrar en molt detall. Així,la recerca ha incorporat fotografies d'edificis construïts a primera línia de mar, accessos o elements com l'enllumenat.

En el llibre també s'analitza i es calcula l'índex de vulnerabilitat de les platges, per al que s'han tingut en compte paràmetres com l'amplada de la platja. Sánchez-Arcilla va exemplificar la rellevància d'aquesta qüestió explicant que una platja ampla resisteix millor l'impacte de les tempestes.
Per completar les dades científiques presents al Llibre Verd, els seus autors també han fet una enquesta a tots els ajuntaments que disposen de façana costanera. A partir de les seves respostes es desprèn que les platges més obertes són les que pateixen més els efectes de les tempestes i, en aquests casos, les principals queixes expressades pels municipis afectats són l'erosió, la pèrdua de platges i els danys en les infraestructures dels passeigs.

A les comarques de Girona hi ha 106 platges, que s'estenen entre Portbou i Blanes. L'estudi ha tingut en compte totes aquelles que tenen unes dimensions mínimes i que en general es corresponen a les que s'hi pot accedir des de terra; mentre que no s'han considerat els trams de costa en penya-segat o submergida. El treball divideix la costa en diferents sectors, en funció de l'onatge -que és el principal factor que modela el litoral- i d'unitats determinades pel transport de sediments. D'acord amb el primer factor, a Girona s'han distingit tres sectors i set pel que fa al segon: de Blanes a Tossa, el Port d'Aro, de Palamós a Llafranc, la zona de Pals i el Ter, la badia de Roses juntament amb les àrees dels rius Fluvià i la Muga, el tram que va fins a Port Lligat i, finalment, el que s'estén fins a Portbou.

*La platja del Port del Grec, a l'Escala, una de les estudiades en el Llibre Verd 2010

Font: Diari de Girona

2 comentaris:

SelvadeTossa ha dit...

Quina cara hem de posar quan llegim que les platges situades a les desembocadures de les rieres solen "tenir-ne massa" i les de costa oberta rectilínia sovint massa poca? D'inteligents o de tontets?

Què és el que es considera "normal"? El normal -segons el meu entendre- és que precisament passi això.. Lo anormal seria el contrari, no? Anormal seria que totes les platges del litoral tinguessin la mateixa quantitat.

L'estudi interpela als municipis i els municipis responen ..És clar, queixant-se, com no podia ser d'altre manera. Per a moltes persones per lo vist, les platges només son i seguiran essent recursos utilitaris. Si..La vella mentalitat tradicional de sempre. No evolucionem!

Fins on arribem amb la tonteria? Te la seva gràcia en realitat.. O no? Queixar-nos de que tinguem "massa" o "massa poca sorra" em sembla com a mínim tant còmic com si diguessim en veu alta com que les nostres muntanyes son massa baixetes o massa altes!..

Ara bé; quan la grandesa o petiteta de les platges no va correlacionada unicament amb els factors naturals (rieres, corrents, tempestes, etc..) sino que aquests factors estan especialment modelats per la influència humana (ports, espigons, presses, canalitzacions, etc..) aleshores si que crec que ens podem queixar i intentar fer actuacions perque tot això no vagi a més.

Per això en el fons (i a banda de les queixes, raonables o no d'alguns) estan molt bé aquests estudis, que son eines indispensables per poder basar després un criteri posterior. Hem de coneixer quina era la variabilitat natural de les principals platges del nostre litoral; saber si era "normal" que un any la platja medís tants metres i tal altre any (després d'una llevantada forta per exemple) medís tants altres metres i etc..

Si una platja es fà petita en un temporal (o per causes 100% naturals) ..si li posem després molta sorra segurament estiguem fent alguna cosa excesiva.. I és normal que llavors, a mitj termini el mar manllevi aquesta sorra... i la porti a zones d'acumulació i hi hagin platges que creixin de volum "més del compte" per causa d'haver posat massa sorra en una altre banda.. En fi. Salut!

Tossanatura ha dit...

Està clar: La natura és savia. De manera natural existeixen uns fluxos d'erosió-sedimentació equilibrats. A part de les rieres i rius, existeix la deriva litoral que mou i diposita sediments.

Amb les actuacions humanes, al llarg dels anys hem anat canviant aquests fluxos d'erosió-sedimentació. Antigament quan hi havia més camps i es talaven molts més boscos, hi havia molta més erosio hídrica i els cursos fluvials dipositaven molts més sediments a les costes i les platges creixien.

Actualment amb menys transport de sediments pels cursos fluvials, les platges deixen de creixer.
A més si posem barreres arquitectòniques (ports, espigons, ...) modifiquem aquesta deriva litoral per tant es continuen erosionant les platges pero el sediment no s'hi diposita.

Com que algunes platges decreixen, s'hi aboca sorra de manera artificial. El problema és que del lloc on s'extreu, de manera natural si torna a dipositar per aconseguir l'equilibri i aquesta sorra és la mateixa que es va erosionant de les platges (és un peix que es mossega la cua).

Ara be, hi ha certes platges que tenen una situació que fa que es dipositi el sediment erosionat en de platges properes per tant creixen. Ara també hi ha un altre problema perque els "guiris" es cremen els peus per arribar prop de l'aigua.


Per cert, no sabia allo que vas comentar en un altre escrit que antigament es volia cobrir la Banyera de Ses Dones ni que es volia unir la platja gran amb la Mar Menuda. Sort que no es van arribar fer bogeries d'aquest tipus.

Salut