dilluns, 6 d’octubre de 2008

Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Tossa

L’origen de l’aigua que tracta l’EDAR de Tossa, prové únicament del municipi de tossa. Com que l’EDAR, es troba una mica més elevada que el nucli urbà, hi ha una sèrie d’estacions de bombament, que porten l’aigua del nucli urbà i d’altres petits nuclis del municipi que es troben menys elevats que l’EDAR.
A l’EDAR de Tossa únicament són tractades les aigües residuals urbanes que es llencen pel desaigüe, i totes les aigües que van a parar al clavegueram, com les aigües pluvials, etc.
Quan les estacions de bombatge, no poden donar l’abast (Temporada de moltes pluges, temporada alta de turisme), aboquen l’aigua que no poden assimilar directament al mar.

Pretractament

L’aigua arriba de les estacions de bombament fins la depuradora, que està més elevada. A partir d’aquest moment l’aigua circula per gravetat. A l’obra d’arribada es fa una primera separació de material en suspensió gran (condons, compreses, papers…). Hi ha 2 reixes, una de grans i una de més petits. Tot el que surt d’aquí, va a parar directament a l’abocador.

*Pretractament

Tractament Primari

Tot seguit, l’aigua passa per un canal que actua com a desarenador, on sedimenta la sorra. A partir d’aquí, hi podem distingir 2 maneres de treballar, segons l’època de l’any. En temporada alta d’estiu, l’aigua es fa passar per 2 decantadors, on es separen, per una part, els olis i greixos, i per l’altre els fangs. En temporada baixa, passa directament al tanc biològic.

*Desarenador i decantador primari

Tractament secundari (o biològic)


L’aigua passa al tractament secundari. L’aigua entra al reactor biològic. Aquí hi ha 2 turbines, que reprodueixen les condicions aeròbies per el tractament biològic. Com que la depuradora és vella, hi ha un error en el disseny del reactor, on queden zones mortes. En aquestes zones, hi ha falta d’oxigen. Per tal de cobrir aquesta demanda d’oxigen en temporada alta s’han instal·lat uns bufadors auxiliars que bufen oxigen cap el reactor.
Desprès d’aquest tractament, l’aigua de sobreeixidor, passa a uns decantadors secundaris. En aquests decantadors secundaris, els fangs cauen per diferència de densitats juntament amb els amb els microorganismes que han passat a ser matèria en suspensió. L’aigua que surt d’aquí ja és aigua depurada. Un 80 % de l’aigua l’aigua es dirigeix a l’obra de sortida, on li fan els anàlisis corresponents. L’altre 20 % va al tractament terciari.

*Reactor biològic, oxígen extra i decantador secundari

Línia de tractament de fangs


La línia de tractament de fangs es allà on van a parar tots els fangs que s’han recollit en els decantadors primaris i decantadors secundaris. En temporada alta, aquests fangs es fan passar per un tanc biològic aerobi, per tal de que aquests fangs madurin. En temporada baixa no passen per aquest reactor. Aquests fangs són enviats a un espessidor. Els fangs que sedimenten, s’envien a la centrífuga, on són centrifugats i es fa la última separació de l’aigua.
Els fangs són portats a blanes a la planta de compostatge, on es mesclen amb residus verds i esdevenen compost.
Tota l’aigua que s’extreu en el procés de tractament de fangs, és recirculada a capçalera.

*Espessidor

Tractament terciari


El tractament terciari de la EDAR Tossa de Mar té una capacitat inicial de 35 m3/hora (ampliable fins a 140m3/hora).
Només un 20 % de l’aigua que surt dels decantadors secundaris va al tractament terciari. Aquest tractament el podem definir com una segona depuració. Primer hi ha una addició de coagulant (PAX 10). No s’afegeix floculant, ja que el coagulant és molt potent. Desprès passa a un decantador lamel·lar. Seguidament passa per un filtre de sorra, i seguidament per unes làmpades de raigs ultraviolats. L’aigua que surt, se li afegeix hipoclorit sòdic, i s’emmagatzema a uns dipòsits per acumular fins a 700 m3. Desprès passa a la xarxa de tractament terciari. Aquest Tractament garanteix una aigua regenerada que resulta totalment segura des del punt de vista sanitari per als usos no potables. També s’utilitza filtrat a través del sòl amb recuperació en un pou de part de l’aigua regenerada.
En la EDAR de Tossa de mar es realitza aquests tractament terciari per a la regeneració d’aigües per a tornar a ser utilitzada. Aquest tractament terciari basat en la desinfecció de les aigües residuals per oxidació anaeròbica de Nitrogen i Fòsfor implica una millora global del estat final de les aigües a la sortida de la EDAR.






*Tractament terciari, homogeneïtzació, decantador lamel.lar, filtre de sorra i làmpades de llum UV

Esquema de l'EDAR i del tractament terciari



Destí de les aigües

Tossa no disposa de cap emissari submarí. Aquest fet, fa que l’aigua depurada que surt de l’EDAR de Tossa, s’aboqui directament al mar. L’aigua, que flueix per gravetat, acaba desembocant al mar a la zona d’Es Codolar.
Un 20% de l’aigua que tracta l’EDAR de Tossa, va a fer el tractament terciari. Aquesta aigua regenerada pot tenir diferents destins.


  • Usos ambientals
L’aigua regenerada es va utilitzar l’any 1998 per transformar un abocador incontrolat de runes en un espai verd públic integrant-lo a un parc adjacent: El Parc de sa Riera. Així, l’aigua regenerada es va fer servir per mantenir, mitjançant un reg soterrat, la vegetació de ribera que es va utilitzar en la restauració de l’abocador. L’aigua regenerada també es va utilitzar per la creació d’una bassa amb vegetació típica d’aiguamolls. En aquest cas es va utilitzar l’aigua regenerada sotmesa al tractament addicional de filtrat en el terreny i recuperació en el pou. Mitjançant aquest tractament addicional es reduïa la quantitat de nutrients (bàsicament nitrogen amoniacal) de l’aigua regenerada i disminuïa així el risc d’eutrofització de la bassa.

Amb el nou sistema de tractament es continua utilitzant l’aigua regenerada per el reg del Parc de sa Riera i per subministrament d’aigua a la bassa (impulsió des del pou amb molí de vent).

El Parc de sa Riera s’ha consolidat com un espai amb una alta biodiversitat i atractiu per a l’ús públic. Els ciutadans gaudeixen del nou espai, i constaten la utilitat de l’aigua regenerada, tot plegat ha tingut a Tossa de Mar un efecte dinamitzador d’actituds, polítiques i inversions favorables a la regeneració d’aigua i la seva utilització.
L’aigua de la bassa es va infiltrant i aflora, en part, en el tram de la riera que travessa el parc que, des de la creació de la bassa, manté aigua permanentment, fins i tot en les èpoques més eixutes, configurant un espai molt atractiu i d’alt interès ecològic.


  • Usos urbans no potables:

El nou sistema de regeneració (que ofereix més quantitat i major qualitat d’aigua) ha permès diversificar els usos de l’aigua regenerada. S’ha construït un hidrant que subministra aigua regenerada, a les portes de la depuradora. D’aquest hidrant capten aigua diferents empreses de serveis. En concret, al municipi de Tossa, el servei de neteja viària, el servei de neteja de clavegueram, el servei de jardineria i els bombers utilitzen aigua regenerada. També s’ha instal·lat un hidrant a la deixalleria municipal situada al costat de la depuradora.


  • Millora ecològica de la riera:
L’ajuntament de Tossa de Mar, amb la idea d’ampliar l’ús ambiental de l’aigua i utilitzar-la per la millora paisatgística i ecològica de la riera de Tossa, ha encarregat l’elaboració d’un projecte que contempla la utilització de l’aigua regenerada per humitejar els talussos de la riera, en el seu tram més urbà, i afavorir el desenvolupament de la vegetació de ribera, recuperant un corredor verd connector entre les principals zones verdes del municipi i l’entorn natural. Així mateix es planteja la recuperació de la llacuna litoral a la desembocadura de la riera a la platja de Tossa.



  • Xarxa d’aigua regenerada:

També s’ha encarregat el disseny d’una xarxa de distribució d’aigua regenerada que la porti fins a determinats indrets de la població. En aquest sentit, es vol aprofitar la canalització del gas al municipi per estendre la xarxa. l’aigua arriba a les principals zones verdes del municipi. També es preveu instal·lar diferents punts d’aigua per ser utilitzats per les empreses de serveis. Així mateix es treballa amb la possibilitat que es pugui col·locar doble xarxa en algun habitatge o establiment d’ajornament turístic


Destí dels fangs


Els fangs, encara activats, són portats a la planta de compostatge de Blanes, on són desactivats, i transformats en adobs i compost.


Qualitat de l’aigua d’entrada

EDAR

DBO5

315 mg/v

DQO

604 mg/l

MES

244 mg/l

pH

7,61

Conductivitat

1,38 dS/m

Nitrogen total

68,00 mg N/l

Fòsfor total

9,00 mg P/l

Mitjanes any 2006

Qualitats de l’aigua de sortida

EDAR

DBO5

6 mg/l

DQO

40 mg/l

MES

9 mg/l

pH

7,69

Conductivitat

1,23 dS/m

Nitrogen total

27,00 mg N/l

Fòsfor total

4,00 mg P/l


Tractament terciari (dades en percentil 90)

MES

3,8 mg/l

Terbolesa

2,6 UNT

Coliformes fecals

1 ufc/100ml

Ous de nematode

>1 1/en 50l

Clor residual total:

4,8 mg Cl2/l

Conductivitat elèctrica

1,58 dS/m

pH

8,1

Mitjanes any 2006

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant. Et felicito per l´imformació i l´explicació ( molt comprensible ).

meteotossa ha dit...

Molt bona explicació.

Alguna vegada he fet servir aquesta informació y un power point ben xulo, per algun treball.jejeje.

Realment, tenim una gran sort de tenir l'aigua regenerada a Tossa...
Ara seria qüestió de saber-ho aporfitar molt més i ampliar-ho a més indrets del poble..

I continuo pensant, que fer una llacuna litoral semipermanent a Es Racó no és cap disvarat (només cal veure fotos antigues, on es veu aigua estancada, o quan hi ha riuada, que l'aigua es queda allà un cop baixa el caudal, estancada durant unes setmanes... Una bon seguiment, maneteniment i regenració de la zona coma llacuna litoral semipermanent donaria molt vida...).

Salut,
Fram

Tossanatura ha dit...

Si, lo dels usos del terciari és extret de la web de l'ajuntament. La resta està redactada a partir d'una visita que vaig fer fa un temps amb uns companys.
De l'aigua del terciari en fem un bon ús, encara que crec que encara se li pot treure molt més partit.
Espero que de mica en mica aquest tractament, es vagi extenent per totes les depuradores de Catalunya.

Aixó de la llacuna litoral, si antigament s'hi formava de manera natural, està clar que no és un disvarat. Com tu dius, regenerant-la, i fent-hi un manteniment adequat, tindriem un ecosistema curiós i com tu dius, donaria molta vida.

Salut!!

tamariu ha dit...

Hola company. Gracies per les explicacions que has fet i per els gràfics i fotografies amb que les acompanyes.
Trobo molt bons els projectes que s'estan portant a terme en relació a crear xarxes que reaprofitin les aigües depurades per a diferents usos municipals i privats.
El que em segueix semblant malament és que (sino ho he entès bé) només un 20% de les aigües semidepurades que surten del tractament secundari vagin a parar al tractament terciari. Per què?
Tanmateix en l'article també comentes que per el que fa a les estacions inicials de bombatge, quan és temporada alta (quan hi ha més gent i més bruticia, es clar) o quan hi han moltes plujes, les estacions aquestes no tenen prou capacitat i les aigües residuals s'aboquen directament al mar. Bé; és una cosa que trobo vergonyosa.

Per experiència directa recordo una vegada que m'anava a donar un bany al darrera del Codolar quan vaig notar una pudor sospitosa.. Miro l'aigua que tinc sota meu i era tota una mena de sopa marronosa amb milers de peixos molt grossos d'aquests que (no se com es diuen) viuen als ports i que menjen quasi de tot. Imagino que de tot això les meduses també se'n beneficien força..

Per últim també una altre cosa sobre el que comentes de que els fangs depurats van a una planta de compostatge a Blanes. No podriem aprofitar d'alguna manera aquests fangs a Tossa? Enviar-los periòdicament a Blanes amb camió (que imagino que no funcionen amb energia solar) no és una cosa gaire ecològica.

tamariu ha dit...

Ah, una altre comentari o incís que vull fer-ne: Alguna vegada he llegit també que tots els peixos de la bassa de Sa Riera s'havien mort per un excès d'eutrofització de la bassa. O sigui que el sistema tampoc es que funcioni gaire bé.
Potser actualment s'estan prenenet mesures per solventar aquests accidents (espero que sí).

Cal mantenir Sa Riera en bon estat si volem que sigui un parc ecològic i alhora pedagògic de cara als nens i als joves que poden anar allà de vegades no sols per gaudir del paratge sino tb amb motivacions d'aprendre coses sobre tècniques de reciclatge i de gestió medi ambiental.

Salut!